El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), juntament amb FOREST EUROPE, l’Institut Forestal Europeu i la Fundació Pau Costa, ha coorganitzat un taller celebrat a Barcelona del 7 al 9 de febrer amb forestals, investigadors, periodistes i responsables polítics de diferents regions d’Europa. L’objectiu principal era compartir els reptes creixents de gestors forestals per prevenir els incendis forestals, així com debatre sobre el paper de la comunicació i els mitjans en la difusió d’aquests esdeveniments, les seves conseqüències, però també les pràctiques que es duen a terme per generar boscos més resilients.
El primer dia va incloure una excursió per zones forestals de la muntanya de Montserrat, una zona forestal periurbana, històricament caracteritzada per canvis dràstics en la seva densitat de població i paisatge, i els posteriors incendis forestals que han afectat part de la seva coberta en els darrers 30 anys. En aquest recorregut, elaborat pel CTFC, la Fundació Pau Costa i la Diputació Provincial de Barcelona, i acollit per l’Ajuntament del Bruc, els participants van poder descobrir les parcel·les amb tractaments de combustible realitzats in situ com la gestió forestal estratègica, cremes prescrites, i ramaderia extensiva. Aquestes actuacions s’estan duent a terme amb l’objectiu de gestionar millor la interfície bosc-urbana i descobrir mesures noves i innovadores per a la reducció de desastres de risc d’incendi forestal. Durant la sortida van assistir com a ponents els següents actors locals: Ajuntament del Bruc, Parc Natural de Montserrat, Servei Català de Bombers i Salvament, Fundació Catalunya La Pedrera i Associació de Propietaris Forestals de l’Entorn de Montserrat.
Els darrers dies del taller es van dur a terme a les instal·lacions del recinte modernista de Sant Pau. Eduard Plana i Marta Serra del CTFC van dirigir la primera sessió, “Entendre el cicle de gestió del risc d’incendi forestal i la seva comunicació”. Els participants van compartir diverses experiències amb els agents implicats, com el projecte de la Fundació Pau Costa de Sensibilització ambiental sobre l’ecologia dels incendis forestals anomenat MEFITU i adreçat a alumnes de primària i secundària, el Programa d’Aval de Certificació Forestal (PECF) i els reptes de comunicació de les activitats de prevenció i emergència presentats pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de Catalunya i el Servei d’Incendis i Salvament de Catalunya. Les xerrades i l’activitat interactiva van tractar temes com la pedagogia bàsica dels conceptes de gestió forestal per a infants de primària, les estratègies de comunicació diferenciades entre el sector forestal i la societat, i la relació entre els periodistes i els mitjans de comunicació amb les entitats de resposta al foc.
Una de les principals conclusions d’aquesta sessió és que els factors de risc d’incendi forestal són diversos, interdependents i interconnectats. A més, l’avaluació final del risc és el resultat de la suma de variables, principalment humanes, per decisions d’ús del territori i condicions climàtiques actuals que faciliten i afavoreixen escenaris d’incendis forestals extrems. “És essencial incloure i implicar totes les parts interessades per reduir el risc d’incendi forestal. Es necessita una comunicació eficaç per promoure una millor comprensió social del paper de la Gestió Forestal Sostenible en la reducció del risc d’incendis forestals”, afirma Eduard Plana, investigador del CTFC i coordinador de l’esdeveniment.
La segona sessió va tractar sobre la comprensió i la comunicació de la importància de la prevenció del risc d’incendis forestals basant-se en el paper de la gestió forestal sostenible i altres conceptes. En aquesta ocasió, FOREST EUROPE va presentar el seu treball relacionat amb el Mecanisme paneuropeu de Coneixement del Risc Forestal que pretén recollir les millors pràctiques per a la reducció de riscos de diferents perills per a zones forestals, com ara incendis, però també pertorbacions, plagues i tempestes, entre altres. A més, Alexander Held, investigador i expert en gestió d’incendis forestals i la seva cobertura mediàtica, va compartir experiències i casos diversos destacant la importància de què les comunitats rurals locals tinguin un paper clau en la gestió dels incendis del paisatge perquè les autoritats nacionals no sempre tenen la capacitat de dur a terme totes les activitats necessàries per a la prevenció d’incendis forestals. En conseqüència, s’ha de crear comitès locals de gestió d’incendis que hi tinguin un paper actiu.
Una de les eines de comunicació que es mostren com a exemple de bones pràctiques per aconseguir que els diferents grups d’interès s’informin i després actuïn és el resum de polítiques. El més recent, desenvolupat per FOREST EUROPE, EFI i estudiants de doctorat del projecte Pyrolife, es va presentar com a exemple (llegiu aquí el resum “Reduir els riscos d’incendi forestal mitjançant una gestió forestal sostenible”).
L’últim dia es va centrar en el debat i la presentació d’idees creades per grups de participants, que intencionadament va barrejar investigadors, gestors de comunicació i experts forestals per transmetre a l’audiència estratègies econòmicament viables i sostenibles per comunicar i promoure activitats de gestió forestal sostenible en diferents regions d’Europa. L’objectiu era fer entendre als assistents el repte no només de la relació ciència-mitjans de comunicació, sinó també de l’equilibri entre els esforços de prevenció i els esforços humans i econòmics implicats per reaccionar als incendis forestals en estacions de clima sec i extremadament calorós.
Podeu veure aquí els missatges clau del taller.
Last modified: 17 febrer 2023
