Impulsats per la manca de definició del concepte de resiliència socioecològica, des del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) s’ha dut a terme una amplia revisió bibliogràfica. Els resultats, publicats a la revista Science of the Total Environment (STOTEN), poden ajudar a gestors del paisatge en la adaptació dels sistemes agroforestals al canvi global.
Els autors han analitzat 57 publicacions científiques centrades a promoure la resiliència socioecològica en diversos casos d’estudi. D’aquesta manera, la publicació examina les diferents estratègies utilitzades en cada cas, que inclouen regions més i menys modernitzades, oferint així una visió amplia i més complerta de les diferents estratègies emprades per aconseguir incrementar la resiliència socioecològica.
L’estudi defineix la resiliència socioecològica com la capacitat d’un sistema, que en aquest cas inclou el factor humà en interacció amb elements de la natura, d’adaptar-se a pertorbacions sense canviar a un estat alternatiu no desitjat, amb funcions i processos diferents. Així, la resiliència socioecològica no implica un retorn immediat al sistema original, sinó que aquest es mantingui en un estat desitjable un cop passada la pertorbació inicial.
Per una altra banda, l’article també destaca la importància de respondre a tres preguntes a l’hora de definir la resiliència: resiliència a què, de què i per a què. Aquests factors seran els que tindran un major impacte a l’hora de decidir quines estratègies seran més útils en cada cas. “Cada paisatge socioecològic és únic, i per això ha de ser analitzat individualment, amb l’objectiu de trobar quina és l’estratègia que millor hi encaixa per incrementat la seva resiliència”, indica Esteve Viñals, tècnic del CTFC, i primer autor de l’estudi.
L’estudi subratlla com recentment han canviat les interaccions entre la natura i el ésser humà i com aquests canvis han transformat els paisatges agroforestals, fent-los més vulnerables als efectes del canvi global. Per fer front a aquestes pertorbacions, a l’article es descriuen una serie d’estràtegies pràctiques enfocades a incrementar la resiliència socioecològica.
A més, s’exposa la importància de combinar noves tecnologies amb el coneixement ecològic tradicional (TEK, per les seves sigles en anglès) generat per comunitats locals, com una estratègia efectiva per afrontar els reptes futurs del canvi global. De fet, a l’estudi es raona com la resiliència socioecològica té un paper important en l’adaptació a les condicions de canvi climàtic, i assenyala TEK com una eina fonamental per construir aquesta resiliència, fomentant un context òptim per a implicar la població local en la gestió del paisatge i les pràctiques de conservació.
Més informació:
Viñals, E., Maneja, R., Rufí-Salís, M., Martí, M., i Puy, N. (2023). Reviewing socialecological resilience for agroforestry systems under climate change conditions. Science
of the Total Environment, 869(161763). https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2023.161763
Last modified: 8 març 2023
