La tesi conclou que les polítiques i la gestió mediambiental s’han d’adaptar a la naturalesa dinàmica dels ecosistemes i les espècies, i que ampliar aquesta gestió integrada més enllà de les àrees protegides serà determinant
Mónica Lanzas, estudiant de doctorat del grup de Presa de decisions ambientals del programa de Dinàmica del paisatge i biodiversitat del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), ha defensat la tesi “Abordant els reptes de la presa de decisions per a la conservació de la biodiversitat en un context de canvi global”, supervisada per Virgilio Hermoso, el divendres 15 de setembre a la sala d’actes del CTFC.
La biodiversitat està disminuint a un ritme alarmant en els darrers anys, com mostra el darrer Informe de l’Índex Planeta Viu de WWF “Construir una societat positiva per a la natura”, publicat el 2022. Aquest declivi és causat per activitats humanes, com els canvis en l’ús del sòl, l’agricultura intensiva, els canvis en els règims d’incendis, la contaminació, i el canvi climàtic.
A la seva tesi, Lanzas ha integrat diverses fonts de dades d’actuacions de conservació i polítiques ambientals vigents amb el propòsit de proporcionar eines que permetin la presa de decisions en matèria de conservació de la biodiversitat de manera objectiva i informada.
El treball analitza esforços de gestió per a la conservació de la biodiversitat a Catalunya aplicant eines matemàtiques de priorització. Aquestes eines permeten obtenir una visió general i optimitzar les actuacions, per reduir costos de gestió i maximitzar els beneficis ecològics obtinguts.
Un ambient dinàmic
La tesi demostra que el dinamisme intrínsec dels ecosistemes i les pressions a què s’enfronten podrien comprometre tant esforços actuals com futurs, especialment si aquests es continuen enfocant exclusivament en àrees protegides (estàtiques). Així, Lanzas revela la necessitat d’adaptar les polítiques i la gestió mediambiental a la naturalesa intrínsecament dinàmica dels ecosistemes i les espècies, que a més a més està exacerbada pel canvi global.
El treball incideix en la necessitat d’estendre la gestió de la biodiversitat més enllà de les àrees protegides, incorporant eines polítiques com les Xarxes d’Infraestructura Verda, i considerant les sinergies i els conflictes que puguin sorgir entre diferents usos del sòl.
Els resultats de la tesi subratllen la importància de la integració de les dades i de prioritzar accions de conservació. “Mitjançant l’aplicació d’estratègies integrades, podem aspirar a un futur més sostenible i resilient, protegint l’irreemplaçable patrimoni natural per les generacions futures”, subratlla Lanzas.
Last modified: 15 setembre 2023
