Un nou estudi, publicat a la revista Nature, estima que la recuperació dels boscos naturals podria capturar aproximadament 226 gigatones (Gt) de carboni. Això només seria possible si es redueixen al mateix temps les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Sergio de Miguel, cap del Grup de Recerca Global sobre Ecosistemes Forestals del CTFC i professor de la Universitat de Lleida ha participat en l’estudi, que destaca la importància de la conservació, restauració i gestió sostenible dels boscos per avançar cap als objectius internacionals de clima i biodiversitat.
Aquesta recerca sorgeix de la Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI), una xarxa global d’investigadors de la qual Sergio de Miguel és membre del comitè directiu.
El potencial de carboni forestal ha estat un tema molt controvertit. Fa quatre anys, un estudi publicat a la revista Science va trobar que la restauració dels boscos podria capturar més de 200 Gt de carboni, cosa que podria reduir aproximadament el 30 per cent de l’excés de carboni antropogènic. Tot i que aquell estudi va promoure el debat sobre el paper de la natura en la lluita contra el canvi climàtic, també va plantejar preocupacions sobre els impactes ambientals adversos de les plantacions massives d’arbres, els esquemes de compensació de carboni i el greenwashing. Això va generar opinions contraposades, ja que mentre alguns estudis científics van corroborar la magnitud d’aquestes estimacions, d’altres van argumentar que aquesta estimació de carboni forestal podria ser fins a 4 o 5 vegades massa elevada.
Per abordar aquest tema controvertit, un equip internacional de centenars d’investigadors liderats pel Crowther Lab de l’ETH Zurich va unir forces per treballar en una avaluació integrada utilitzant una àmplia gamma d’enfocaments, amb dades d’origen terrestre i de satèl·lit.
Assolir el potencial de carboni forestal
A causa de la desforestació a escala global, la quantitat total de carboni emmagatzemada als boscos és d’uns 328 Gt per sota del seu potencial natural. Òbviament, gran part d’aquesta superfície potencial inclou terrenys urbans i agrícoles. Tanmateix, fora d’aquestes àrees, els investigadors van veure que els boscos podrien capturar aproximadament 226 Gt de carboni a zones amb menor petjada humana. Aproximadament el 61 % d’aquest potencial es pot aconseguir conservant els boscos existents, de manera que es puguin continuar desenvolupant fins a la maduresa. El 39% restant es pot aconseguir reconnectant paisatges forestals fragmentats mitjançant una gestió i restauració sostenibles dels ecosistemes.
“La majoria dels boscos del món estan molt degradats. De fet, molta gent no ha estat mai en un dels pocs boscos primaris que queden a la Terra”, va dir Lidong Mo, autor principal de l’estudi. “Per restaurar la biodiversitat global, acabar amb la desforestació ha de ser una prioritat màxima”.
El conjunt de dades utilitzat va revelar que la biodiversitat contribueix aproximadament a la meitat de la productivitat forestal mundial. L’equip destaca que, per aconseguir tot el potencial de carboni, els esforços de restauració haurien d’incloure una diversitat natural d’espècies. A més, les pràctiques agrícoles, forestals i de restauració sostenibles que promouen la biodiversitat ofereixen el major potencial per a la captura de carboni.
Redefinició de la restauració d’ecosistemes
Els autors subratllen que la restauració responsable dels ecosistemes és un repte fonamentalment social. Inclou múltiples accions com ara la conservació, la regeneració natural, la renaturalització, la reforestació, la silvicultura, l’agroforesteria i tots els altres esforços impulsats per la societat per promoure la biodiversitat de manera socialment responsable i ecològicament sostenible.
“Hem de redefinir què significa la restauració per a moltes persones”, va dir Thomas Crowther, coordinador de l’article i professor de l’ETH Zurich. “La restauració no consisteix a plantacions massives d’arbres per compensar les emissions de carboni. La restauració significa dirigir el flux de riquesa cap a milions de comunitats locals, poblacions indígenes i agricultors que promouen la biodiversitat a tot el món. Només quan la biodiversitat sigui l’opció escollida per a les comunitats locals aconseguirem la captura de carboni a llarg termini com a conseqüència”.
Els investigadors conclouen que una restauració forestal ecològicament responsable no inclou la conversió d’altres ecosistemes que no contindrien boscos de manera natural. “La restauració global no només es refereix als arbres”, va dir Constantin Zohner, investigador sènior de l’ETH Zurich. “Hem de protegir la biodiversitat natural en tots els ecosistemes incloent-hi també les pastures, torberes i aiguamolls que són igualment essencials per a la vida a la Terra”.
Natura pel clima
Sergio de Miguel posa de manifest la importància cabdal de mantenir i promoure boscos sans, funcionals i diversos ja que, entre molts altres serveis ecosistèmics, poden contribuir significativament, fins a un 30%, al potencial de reducció de la concentració de carboni a l’atmosfera. Tanmateix, “el rol dels boscos en la mitigació del canvi climàtic no pot substituir en cap cas la necessària i cada cop més urgent reducció d’emissions de combustibles fòssils”. “Si les emissions continuen augmentant, les sequeres, els incendis i l’escalfament en curs representaran una amenaça cada cop més severa pels boscos i limitaran la seva capacitat d’absorbir carboni. Els éssers humans i les societats que conformem hem de desenvolupar-nos de la mà de la natura. La restauració dels ecosistemes a escala global comporta gestionar, restaurar i conservar la biodiversitat pel benestar de les persones. No es tracta de conservar i protegir els ecosistemes en detriment de les societats locals. Només quan el desenvolupament basat en l’ús sostenible dels recursos naturals sigui la prioritat econòmica de la societat podrem assolir els objectius de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Això té un nom i se’n diu bioeconomia”, afegeix Sergio de Miguel.
“Com més emetem, més amenacem la natura i les persones. No hi ha opció entre reduir les emissions o protegir la natura perquè calen ambdues amb urgència. Necessitem la natura per al clima, i necessitem l’acció climàtica per a la natura!” diu Crowther.
Més informació:
Mo L, Zohner CM, Reich PB, et al. Integrated global assessment of the natural forest carbon potential, Nature (2023). DOI: 10.1038/s41586-023-06723-z.
Last modified: 13 novembre 2023
