La jornada s’ha centrat en la importància, la gestió i els models d’implantació de les mesures compensatòries de projectes fotovoltaica
Ha comptat amb representants del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, la Comunitat de Madrid, així com de l’àmbit científic i empresarial
La Càtedra Steppe Forward, impulsada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), i la companyia TotalEnergies, ha celebrat a la Universitat Autònoma de Madrid la seva segona jornada tècnica, centrada en els darrers avenços en les prescripcions tècniques destinades al desenvolupament i la implementació de les mesures compensatòries relacionades amb el desenvolupament de projectes fotovoltaics en àrees agro-esteparis.
La jornada s’emmarca en l’objectiu principal de la càtedra de promoure una transició energètica justa mitjançant una producció fotovoltaica respectuosa amb la conservació de la biodiversitat estepària. Els diferents ponents han tractat la importància de les mesures compensatòries en el marc de les declaracions d’impacte ambiental i els reptes per a la seva correcta implementació des d’una perspectiva general per abordar posteriorment tipus concrets com la creació de punts d’aigua, conservació i protecció de flora amenaçada i hàbitats o els criteris per a la col·locació de caixes niu.
La inauguració de l’acte va anar a càrrec de Fidel Rodríguez Batalla, director general de la Fundació de la Universitat Autònoma de Madrid, assenyalant que “l’objectiu de la FUAM és donar suport a la Universitat a generar i transmetre coneixement. Per això, com a representants de la comunitat universitària, ens enfrontem al repte d’aportar solucions des de la ciència que permetin a la societat continuar avançant en el pla social i mediambiental. La nostra màxima aspiració és posar al servei de la ciutadania el nostre coneixement científic i desenvolupar xarxes que ens permetin treballar en grups integrats. La col·laboració públic-privada és fonamental per continuar avançant cap a un futur sostenible que serà comú per a tots.”
Tot seguit, Gerard Bota, investigador del CTFC, com a representant d’una de les entitats impulsores de la càtedra va afirmar en la seva intervenció que “aquestes jornades suposen una eina perfecta per a la transmissió de coneixement ja que reuneix la ciència i al sector privat en un mateix fòrum. Necessitem coincidir en espais com aquests per compartir reflexions i treballar plegats des de l’inici. Les mesures compensatòries tindran un llarg recorregut i hem de ser capaços de gestionar-les, fer-ne un seguiment correcte i adaptar-les al context i a les necessitats que vagin sorgint.”
Per la seva banda, Yago Mancebo Ferreiro, Director General de TotalEnergies Renowables Espanya va afegir que “per a TotalEnergies és un privilegi recolzar aquesta iniciativa, pionera a Europa, perquè resulta indispensable comptar amb entitats que acompanyin les organitzacions en el disseny i implementació de mesures compensatòries en el marc de projectes fotovoltaics. Com a empreses, tenim una responsabilitat social i mediambiental i considerem que la millor manera de garantir la compatibilitat de les nostres instal·lacions amb la biodiversitat és comptar amb científics que mesurin i avaluïn els seus possibles efectes per poder adoptar les mesures preventives i correctives necessàries”.
La benvinguda institucional la va tancar la intervenció d’Irene Aguiló Vidal, directora general de Biodiversitat i Gestió Forestal de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Interior de la Comunitat de Madrid que va explicar com “la penetració que l’energia solar està experimentant a la Comunitat de Madrid és una gran fita per a la descarbonització de la capital. El repte per a les administracions ha estat enorme en haver registrat un increment de més del 50% de les sol·licituds d’avaluació de projectes. Així i tot, aquest gran avenç que estem experimentant a escala nacional no es pot fer en detriment de la biodiversitat. Hem de treballar de manera coordinada i conjunta tots els agents implicats en la transició, des d’entitats públiques i privades, universitats i fins i tot professionals del sector primari perquè els projectes i les seves infraestructures associades serveixin per promoure el desenvolupament natural de la fauna i la flora local”.
Entre l’àmplia representació institucional hi havia també, Ana Delgado Echevarría, consellera tècnica, SG Avaluació Ambiental (MITERD) que a la seva ponència va subratllar la importància de la jerarquia compensatòria: “Sempre hem de buscar la mitigació dels efectes negatius en qualsevol classe de projecte, també als fotovoltaics. Des de la Subdirecció volem remarcar que les mesures compensatòries han d’estar definides des del principi del projecte, considerant-se com a part del Pla. Totes elles hauran d’estar pressupostades, ser gestionades de manera eficient i portar un seguiment constant per garantir l’èxit del projecte en totes les fases”.
La jornada va comptar amb ponències de destacats investigadors com Francisco Valera Hernández i Miguel Delibes Mateos, tots dos del CSIC, que van aprofundir en les caixes niu i la gestió del conill i altres espècies com a mesures compensatòries respectivament; i consultors ambientals com Jose Luis González López, de la Fundació Terra Naturalis, que va aprofundir en la custòdia del territori com a eina clau en la implementació de mesures compensatòries.
També hi van intervenir acadèmics de diferents universitats com Alfredo García Fernández, professor de la Universitat Rey Juan Carlos, que va aprofundir en la conservació i restauració de flora amenaçada i hàbitats, o Alberto Álvarez López, representant de l’Associació Herpetològica Espanyola, que es va centrar en la creació de basses temporals per a la millora de la biodiversitat. La perspectiva de les administracions la van aportar Héctor Azara Fustero, alcalde de Farlete (Aragó) i José María Fernández Palacios, tècnic de la Junta d’Andalusia.
El segon bloc va concloure amb una taula de debat moderada per Cristina Mata Estacio, professora del departament d’Ecologia UAM i CIBC-UAM, en què els diferents ponents del programa van poder respondre a les qüestions del públic assistent.
La cloenda de l’esdeveniment, a la qual també va assistir Javier Sáenz de Jubera, president de TotalEnergies Electricitat i Gas, va anar a càrrec de Manuel Morales, Catedràtic del Departament d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid i coordinador de la càtedra, i el secretari d’Estat de Medi Ambient del MITERD, Hugo Morán. Aquest darrer va assenyalar que “el desplegament de les energies renovables ha de ser ràpid, però cal dur-lo a terme de manera ordenada i garantista amb el medi ambient. Per això, és cabdal reforçar els mecanismes existents per assegurar el màxim respecte i equilibri entre necessitats energètiques, ambientals i socials”. Pel que fa a les mesures compensatòries, va afirmar que “un disseny adequat requereix aprofitar al màxim tota la informació disponible, així com la ràpida transferència dels nous coneixements generats, i la càtedra Steppe Forward constitueix un bon exemple d’aquests aspectes”. “Les plantes fotovoltaiques en ubicacions correctes i amb les mesures adequades poden ser una oportunitat per a la millora de la biodiversitat en entorns agrícoles degradats que no podem desaprofitar, per tant, animo que amb les conclusions d’aquesta càtedra puguem incorporar valor afegit a aquest procés de regulació compartida per respondre a les necessitats de país”, va concloure.
Steppe Forward, una càtedra pionera
La Càtedra Steppe Forward va iniciar el seu camí el 2021, impulsada per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i TotalEnergies, companyia multienergies. En el marc d’aquest projecte, les tres entitats treballen conjuntament per promoure una transició energètica que combini la producció fotovoltaica amb la conservació de la biodiversitat estepària. Es tracta d’una càtedra pionera a Europa, ja que és l’única dedicada a maximitzar la compatibilitat de les plantes fotovoltaiques amb la biodiversitat, a través d’estudis, investigacions científiques i treballs de camp, entre d’altres.
Des de la primavera del 2022, s’ha estat treballant en quatre zones a escala nacional on està previst desenvolupar parcs solars fotovoltaics ubicats a les províncies de Sevilla, Toledo, Madrid i Saragossa. Des de la seva creació, la Càtedra s’ha centrat en l’avifauna estepària present per obtenir informació bàsica sobre l’abundància, l’ecologia i l’ús de l’espai abans, durant i després de la construcció de les plantes futures.
Per fer-ho, s’han realitzat comptatges específics d’ocells i el marcatge d’individus d’espècies amenaçades amb emissors GPS d’última generació. Les espècies objectiu són el sisó, el torlit, la xurra, la perdiu de garriga, l’esparver cendrós i el xoriguer petit. Aquests emissors ja han proporcionat desenes de milers de localitzacions GPS que permetran analitzar els patrons de selecció i ús de l’espai de les espècies abans de la possible implantació de les plantes fotovoltaiques.
Last modified: 5 desembre 2023
