Parlem amb Mariano Feldman, investigador del projecte Flow4Bio:
Com s’han seleccionat els punts més sensibles a la freqüentació i quines mesures creieu que seran més efectives per reduir l’impacte de l’ús recreatiu sense limitar l’accés de la ciutadania?
Els punts s’han triat seguint un procés per etapes. Primer, es van identificar municipis amb reptes demogràfics; dins d’aquests, i amb el suport dels parcs naturals, es van escollir dos rodals per municipi amb cobertura forestal i diferents nivells de freqüentació. A partir de dades de l’app Strava, s’han comparat camins molt transitats, poc transitats i sense pas humà, on s’han instal·lat càmeres de fototrampeig i gravadors acústics. Els primers resultats mostren que la fauna tendeix a evitar les zones més visitades.
Per minimitzar l’impacte sense restringir l’accés, cal combinar mesures de gestió espacial i temporal: canalitzar l’ús dels camins, evitar la dispersió de visitants, establir restriccions estacionals o horàries i regular activitats específiques (com curses, gossos deslligats o vehicles). També és clau reduir el soroll i implicar la ciutadania en la sensibilització i el seguiment participatiu.
Quins indicadors o sistemes de monitoratge s’utilitzaran per avaluar l’èxit de les intervencions i assegurar que realment es tradueixen en una millora de l’hàbitat i de la conservació a llarg termini?
El projecte té una durada de dos anys, de manera que encara és aviat per observar canvis ecològics. Tot i això, s’han recollit dades prèvies amb indicadors com l’Índex de Biodiversitat Potencial (IBP) i l’estat d’erosió del sòl, que serviran per comparar els resultats abans i després de les actuacions.
Les millores s’han fet conjuntament amb els parcs naturals i responen a necessitats concretes: diversificar boscos massa homogenis, afavorir espècies autòctones (com alzines o roures), recuperar clarianes, generar fusta morta o ordenar l’ús públic concentrant l’afluència.
El projecte té una clara vocació de model replicable. Com es preveu transferir aquest coneixement i bones pràctiques a altres espais naturals, administracions o propietaris forestals?
El model ja s’ha començat a replicar en cinc comunitats autònomes —Astúries, Aragó, Illes Balears, Canàries i País Valencià—, utilitzant el mateix protocol de mostreig (gravacions acústiques, fototrampeig i anàlisi de freqüentació).
Aquesta coherència metodològica permet comparar resultats entre territoris i facilita la transferència del coneixement a altres gestors forestals i administracions. L’objectiu és que aquesta experiència serveixi com a model replicable de gestió del lleure compatible amb la conservació dels ecosistemes.
Podeu llegir la notícia completa aquí.
FLOW4Bio compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.
Last modified: 24 octubre 2025
