El programa, realitzat per tècnics del CTFC, està sota el paraigües d’un gran projecte europeu de ratpenats migradors coordinat pel Max Planck Institute of Animal Behavior d’Alemanya, on hi col·laboren altres institucions i experts de molts països.
L’objectiu és conèixer els moviments de certs ratpenats forestals migradors i, en especial, del nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus), el ratpenat més gran d’Europa, el nòctul mitjà (Nyctalus noctula) i el nòctul petit (Nyctalus leisleri).
S’han col·locat radiotransmissors a les femelles per a fer-ne un seguiment i elaborar un mapa internacional de migracions, per saber les vies de pas de la Península ibèrica cap al nord a la primavera i estudiar els seus moviments durant la tardor.
Aquest estudi forma part del projecte Endesabats, una iniciativa de la companyia Endesa que va arrencar fa dotze anys a Catalunya.
El CTFC col·labora amb l’Institut Max Planck of Animal Behavior d’Alemanya amb el projecte MigraBats, un estudi pioner que aporta noves dades sobre les migracions de tres espècies de quiròpters forestals bioindicadors a Europa: el nòctul gran (Nyctalus lasiopterus), el nòctul mitjà (Nyctalus noctula) i el nòctul petit (Nyctalus leisleri). El programa, integrat a Endesabats -impulsat per Endesa des de fa ja dotze anys-, ha revelat noves rutes migratòries i moviments de llarg abast fins ara desconeguts.
Gràcies a les noves tecnologies d’emissors ultralleugers Sigfox “nanofox”, es van poder marcar ratpenats per a tenir dades durant més de trenta dies per entendre tant les seves rutes migratòries com les zones de refugi on paren a descansar o alimentar-se.
La informació obtinguda durant la primavera i la tardor del 2024 i 2025 revelen que totes les femelles monitorades són clarament migradores. El nòctul gran pot emprendre rutes molt llargues: una femella va arribar fins a la frontera entre Alemanya i Polònia, amb migracions de fins a 291 km al dia i altituds de vol de fins a 2.300 metres. El nòctul petit mostra rutes més llargues en dies, especialment cap al nord-est de França, i fins a Alemanya i Polònia, amb trajectes de fins a 23 dies de durada. I el nòctul mitjà presenta moviments intensos en època d’aparellament, arribant a creuar el Pirineu diverses vegades en pocs dies. Aquestes dades consoliden una idea clau: Catalunya i el nord de la Península Ibèrica són punts de connexió essencials entre les poblacions europees de ratpenats forestals.
Descobriments de gran rellevància per a la conservació
L’estudi demostra que les zones de cria d’aquestes espècies són més àmplies del que es pensava. En el cas del nòctul gran, les dades suggereixen noves àrees de cria potencials a Alemanya i Polònia, que podrien ampliar, si es confirma, de manera significativa la distribució coneguda d’aquesta espècie catalogada com a vulnerable a nivell europeu.
Durant l’any passat, es van col·locar radiotransmissors a més de 15 femelles, ja que són elles que migren, mentre que els mascles de les tres espècies a Catalunya són residents. Els marcatges s’han fet en diferents comarques, com el Solsonès, Berguedà, Osona, Vall d’Aran i Garrotxa i en especial a la fageda d’en Jordà, dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i a la vall d’Aran. Aquests emissors -que es col·loquen enganxats al pèl de l’esquena de l’animal- proporcionen informació sobre els moviments dels individus, de manera que permetrà conèixer millor les seves rutes migratòries fins on van a criar i les seves necessitats espacials i ecològiques. La informació obtinguda ha permès valorar la importància de les zones d’aparellament, i es preveu en anys posteriors ampliar-les per conèixer millor les zones d’hivernada.
Més que insectívors: indicadors de salut ambiental
A banda del seu paper essencial en el control de poblacions d’insectes, els ratpenats són considerats excel·lents indicadors de l’estat dels ecosistemes. La seva presència a la Vall d’Aran, per exemple, on es van fer captures i es van col·locar transmissors, va revelar la diversitat a l’Artiga de Lin i va confirmar la qualitat dels hàbitats d’alta muntanya i eleva l’interès de conservació de tota la zona a màxims.
Així, amb el seguiment dels exemplars marcats i la informació recollida, que l’equip d’investigació considera “excel·lent per a una primera fase”, el projecte MigraBats no només aporta noves dades que ajudaran a millorar les estratègies de conservació d’aquestes espècies a escala pirinenca i europea sinó que obra la porta a estudis de gran abast. La grandesa d’aquest projecte internacional és la quantitat d’institucions de diferents països que hi participen. Aquest esforç conjunt permetrà crear un mapa i ruta migratòria de quiròpters del continent, una informació molt valuosa i poc estudiada per a la conservació d’aquest grup d’espècies.
Endesabats, tretze anys de vida
Endesabats va néixer amb l’objectiu de millorar el coneixement dels ratpenats, un grup de mamífers singular i poc estudiat, per compartir-lo amb la comunitat científica i contribuir, entre tots, a la millora de la seva conservació.
Les espècies de quiròpters que s’han trobat a Espanya fins ara estan incloses al Llistat espanyol d’espècies silvestres en règim de protecció especial: 12, a més, com a vulnerables, i 13 en perill d’extinció. Cal recordar que totes les espècies de quiròpters europeus estan protegides i moltes d’elles amenaçades a escala global. Lluny de l’aspecte tenebrós que la literatura i la ficció han creat al voltant d’aquests mamífers voladors, la realitat és que són éssers inofensius, que fugen de la presència humana i que tenen una grandíssima importància ecològica com a depredadors d’insectes nocturns; a més, són uns aliats importants de l’agricultura i la silvicultura en el control de plagues.
Les condicions de llum, humitat i climatologia que es donen a les centrals hidroelèctriques i les seves infraestructures auxiliars les converteixen en refugis naturals potencials per als ratpenats, un grup d’espècies força amenaçades al nostre país i d’un altíssim valor per al nostre ecosistema. Per això, el setembre de 2013, Endesa va iniciar Endesabats al costat del CTFC, arran de la troballa d’algunes colònies de quiròpters a les galeries de les centrals hidroelèctriques d’Orfes (a l’Alt Empordà) i Camarasa (Noguera). Mica en mica, a part de Catalunya, el projecte ha arribat ja a un total de cinquanta localitzacions repartides per diferents punts d’Espanya: Andalusia, Aragó, Castella i Lleó i Galícia. Des de llavors, s’han obert moltes línies d’investigació i estudi, com ara el projecte MigraBats, el Forestbat o el Batsolar.
Last modified: 21 abril 2026
