La restauració de l’hàbitat i les translocacions del LIFE Connect Ricotí han permès augmentar de 4 a 35 els mascles en algunes localitats de Guadalajara i l’ocupació de poblacions donades per extingides a Cuenca.
Un nou projecte, el LIFE Iber-RICOTÍ, ampliarà l’abast de les accions a gairebé 7.000 hectàrees, consolidant un esforç continu i coordinat per frenar el declivi d’aquesta espècie exclusiva d’Espanya.
L’alosa becuda (Chersophilus duponti) és una de les aus més amenaçades d’Europa i Espanya és l’únic país del continent on sobreviu. Classificada com «en perill» al Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades i inclosa a l’Annex I de la Directiva d’Aus com a espècie prioritària, la seva conservació al continent depèn completament del que passi en territori espanyol, especialment als altiplans i estepes on habita. Amb menys de 2.000 parelles, un declivi anual proper al 4 % i una distribució molt fragmentada, les anàlisis de viabilitat de la població ibèrica estimen una probabilitat d’extinció molt elevada durant les pròximes dues dècades.
Davant d’aquest escenari, els resultats presentats en el projecte LIFE Connect Ricotí (2021-2026) ofereixen un futur esperançador: s’han traslladat 52 exemplars d’alosa becuda entre poblacions separades entre 50 i 175 quilòmetres. Aquests resultats, molt significatius, avalen l’eficàcia de l’estratègia de conservació, que ara s’amplia gràcies a un nou LIFE.
Juan Traba, coordinador del LIFE Connect Ricotí, va exposar aquests avenços durant el congrés final del projecte, el mateix fòrum en què es va anunciar la concessió d’un nou projecte europeu aprovat per donar continuïtat i escala a aquest treball: el LIFE Iber-RICOTÍ. «Confiem que aquests anys de feina culminin traient l’alosa becuda de la categoria d’“en perill d’extinció” en què es troba, tal com ja s’ha aconseguit amb altres espècies amenaçades gràcies a projectes LIFE a Espanya i a la resta d’Europa», assenyala Traba.
A la població d’Embid (a la ZEPA “Lagunas y Parameras del Señorío de Molina”, Guadalajara) es van combinar les dues línies principals d’actuació: la restauració de l’hàbitat mitjançant la tala d’arbrat dispers, que retorna a l’altiplà l’estructura de vegetació oberta que l’espècie necessita, i la translocació de 13 exemplars per reforçar la població. L’efecte conjunt d’ambdues mesures va ser molt significatiu, ja que el nombre de territoris va passar de 4 (finals de 2022-2023) a 35 mascles comptabilitzats a la primavera de 2026, amb múltiples esdeveniments reproductius constatats.
Altiplà ibèric restaurat a la província de Guadalajara, un dels paisatges esteparis de més valor ecològic a la Península Ibèrica. Autoria: Margarita Reverter (TEG-UAM).
D’altra banda, a la ZEPA “Hoz del Río Gritos y Páramo de las Valeras” (Cuenca), una zona on l’espècie es considerava extingida, l’alliberament de 18 exemplars i les tasques de promoció de la ramaderia extensiva han permès passar de no detectar cap individu el 2021 a 9 mascles territorials el 2026, fet que suposa el restabliment d’un nucli reproductor en una localitat d’on havia desaparegut. A Pedro Izquierdo, també a Cuenca, una important zona de connexió entre la comarca d’Ademús i la de Moya, la translocació d’exemplars, juntament amb les actuacions de restauració de l’hàbitat i millora de la gestió ramadera, han permès passar de zero individus a 3 en només 3 anys.
En conjunt, les actuacions s’emmarquen en un esforç més ampli de recuperació que ha permès restaurar 610 hectàrees d’hàbitat potencial, als quals se sumen més de 600 hectàrees subjectes a plans de gestió ramadera específica, la construcció de punts d’aigua i altres infraestructures per a la ramaderia extensiva, i més de 20 ramats d’ovelles en seguiment amb GPS, que permeten avaluar l’eficàcia de les mesures aplicades.
Un congrés per fer balanç
Aquests resultats s’han fet públics durant el congrés final del projecte, titulat «Conservació, restauració i gestió d’ecosistemes oberts: de l’hàbitat a les espècies», celebrat el mes de juliol a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). La trobada, inaugurada amb la participació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i dels representants de la UAM, va reunir nombrosos experts que, en 15 ponències i tres taules rodones, van abordar les necessitats de restauració i gestió dels ecosistemes oberts i el paper dels programes de reforç poblacional (translocacions i cria en captivitat) en la recuperació d’espècies amenaçades.
La rellevància d’aquestes actuacions s’entén millor si es considera fins a quin punt l’alosa becuda depèn de l’estructura física del seu hàbitat. Es tracta d’una espècie extraordinàriament especialitzada, lligada als matollars baixos i oberts, amb una vegetació discontínua que deixa amplis espais de sòl nu. A diferència de la majoria de les aus, és marcadament terrestre: es desplaça, s’alimenta i s’amaga caminant entre el matollar, de manera que l’arquitectura de la vegetació (la seva alçada, densitat i grau d’obertura) resulta determinant per a la seva presència. Quan l’hàbitat de l’alosa es tanca pel creixement del matollar o, sobretot, per l’aparició d’arbrat, deixa de ser viable. És clau entendre que l’espècie evita les estructures verticals, que a més serveixen de posador als seus depredadors i incrementen el risc de depredació. Aquest procés de densificació del matollar i arborització, derivat de l’abandonament d’usos tradicionals com el pasturatge extensiu, la recollida de llenya o les cremes controlades, constitueix una de les principals causes del seu declivi.
Per il·lustrar aquesta feina, el projecte LIFE Connect Ricotí ha elaborat diferents materials que inclouen vídeos del procés complet d’una translocació: captura dels exemplars a les poblacions d’origen, marcatge amb anelles de colors i radioemissors VHF, i alliberament a les zones de destinació. Al web són accessibles els vídeos per accions.
Un salt qualitatiu: més impacte i el primer programa pilot de cria en captivitat
LIFE Iber-RICOTÍ és un projecte de continuïtat, amb una durada de 6 anys, però també d’ampliació, ja que suposa un salt qualitatiu respecte al seu predecessor. La superfície d’actuació es multiplica per deu, fins a prop de 7.000 hectàrees d’hàbitat estepari gestionat, i el nombre de comunitats autònomes implicades passa a sis (Catalunya, Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Andalusia i Múrcia), amb el suport, a més, de la Comunitat Valenciana i del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La gestió de l’hàbitat incorpora dues noves accions pilot: les cremes controlades en rodals de petita superfície i la reducció del matollar mitjançant el pasturatge natural de grans herbívors, com cavalls i ases en règim de semillibertat.
El reforç poblacional també es multiplica. En el nou projecte està previst dur a terme entre 120 i 150 translocacions, incloent per primera vegada trasllats entre comunitats autònomes, amb la finalitat de poder actuar en comunitats aïllades i on les poblacions es troben en risc imminent d’extinció si no es produeix un rescat poblacional, com Catalunya i Andalusia. I, com a objectiu més ambiciós, el projecte posarà en marxa el primer programa pilot de cria en captivitat de l’espècie, que es desenvoluparà al Zoo de Tabernas i que aspira a assegurar la viabilitat de l’alosa becuda.
Aquestes mesures busquen frenar la pèrdua de poblacions perifèriques amb alt risc d’extinció, com les de Catalunya, Andalusia i Múrcia, que actualment amb prou feines compten amb un parell de mascles territorials cadascuna i la desaparició de les quals suposaria una pèrdua estimada del 5 % de l’àrea de distribució de l’espècie a escala europea. A més, es pretén treballar en zones on l’espècie era present fins fa poc, com el Llano de las Cabras (Múrcia) o la Reserva Ornitològica del Padul (Granada), així com en enclavaments d’elevat potencial, com Mas de Melons (Lleida), amb la finalitat d’augmentar el nombre de poblacions i la connectivitat entre elles.
Les lliçons apreses al llarg d’aquests projectes podran aplicar-se en moltes altres zones i contribuir a frenar el declivi de les aus estepàries, un dels grups de vertebrats més amenaçats d’Europa.
Sobre el projecte LIFE Iber-RICOTÍ
El projecte LIFE Iber-RICOTÍ LIFE20 NAT/ES/000133 està finançat per la Unió Europea. El consorci està format pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (coordinador), la Universitat Autònoma de Madrid, la Fundació Global Nature, la Fundació Espanyola de Renaturalització, la Generalitat de Catalunya, la Fundació Patrimoni Natural de Castella i Lleó, la Regió de Múrcia, la Junta d’Andalusia, l’Agència de Medi Ambient i Aigua d’Andalusia i el Zoo de Tabernas. A més, compta amb la Junta de Castella i Lleó, la Junta de Castella-la Manxa i el Govern d’Aragó com a socis associats.
Foto que encapçala la notícia: Mascle d’alosa becuda (Chersophilus duponti) a Guadalajara. Autor: Adrián Barrero (TEG-UAM)
Last modified: 19 agost 2026
