Article adaptat de l’original, publicat a The Conversation
Durant el mes juliol, els incendis forestals de França obligaven a evacuar més de 10.000 residents i turistes a la zona de Bormes-les-Mimosas. Dies abans, a Itàlia, bombers de tot el país s’enfrontaven contra centenars d’incendis forestals, exacerbats per la calor i la sequera acumulada. A mitjans de juny, els incendis forestals de Portugal es van cobrar la vida de 64 persones a Pedrogao Grande, al districte de Leira.
Una setmana després, un incendi forçava l’evacuació de 1.500 persones de pobles, càmpings i hotels, amenaçant el Parc Nacional de Doñana, un dels paratges més emblemàtics de tot Europa, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Tot i que els incendis forestals són un fenomen estiuenc habitual, no solen comportar conseqüències de tal severitat. La successió d’aquests incidents evidencia la necessitat de replantejar la manera de gestionar el paisatge per tal de protegir les persones i mantenir els ecosistemes en una era de canvis ràpids.
Una transformació profunda en el paisatge
Actualment estem experimentant un augment generalitzat del risc d’incendi, fins i tot en aquelles regions que mantenen una llarga història i una relació evolutiva amb el foc, com el Mediterrani, el sud d’Austràlia o l’oest dels Estats Units. Aquest increment progressiu del risc és resultat de l’escalfament climàtic, d’una banda i de l’augment del nombre persones que viuen i interactuen en els voltants del paisatge forestal, de l’altra.
No és que els ciutadans del sud d’Europa s’estiguin mudant massivament cap a zones boscoses. Més aviat al contrari, és el bosc el que està arribant a les zones urbanes. Al llarg de la Mediterrània, dècades de canvis econòmics i socials han propiciat la despoblació de les àrees rurals a favor de les grans ciutats. Per exemple, l’any 1950, a Espanya, el 50% de la població s’assentava en mitjans rurals, mentre que en els anys 90 aquesta població va decaure en més del 25%.
Una de les conseqüències d’aquest fenomen és la pèrdua progressiva d’un paisatge tradicionalment composat per mosaics de terres de conreu, de pasturatge i de boscos rasos i clars, transformant-se paulatinament en paisatges dominats per boscos joves, densos i extensos.
Les següents imatges testifiquen aquesta dinàmica per a una mateixa localitat catalana durant els anys 1900 i en l’actualitat.
Pont de la Frau, Solsonès, a mitjans de 1900. Font: Consell Comarcal del Solsonès
Pont de la Frau, 2016. Font: Marc Font
De la mateixa manera, les nombroses plantacions forestals realitzades amb finalitats productivistes o per a la protecció del sòl, també poden contribuir a l’augment del risc d’incendi, principalment durant èpoques perllongades de sequeres i altes temperatures.
Com es pot gestionar l’actual paisatge mediterrani, caracteritzat per les seves grans quantitats de vegetació, per tal de reduir els efectes adversos dels incendis forestals?
Debilitant els incendis
Les estratègies integradores que consideren els factors socials, econòmics i ecològics ofereixen possibles solucions per als paisatges exposats al risc d’incendi, ja siguin rurals o urbans.
L’extinció d’incendis és la forma més comuna de gestionar el foc en els ecosistemes mediterranis. Sovint això implica l’ús de vehicles i tecnologia sofisticada per apagar els incendis poc després del seu inici. L’extinció és una estratègia fonamental per mantenir a les persones i els seus béns fora de perill, però el seu èxit comporta la inevitable acumulació ininterrompuda de la vegetació, contribuint a l’augment del risc de patir incendis severs i extensos durant els anys següents.
Per gestionar aquesta acumulació de vegetació, s’han popularitzat les cremes prescrites al sud d’Europa, donada la seva capacitat per reduir la càrrega de vegetació i trencar la seva interconnectivitat espacial. Aquesta eina és més efectiva en determinades àrees, ja que el foc evoluciona segons el tipus de vegetació i les interaccions amb la climatologia, la topografia i les condicions locals. En aquest sentit, estudis recents suggereixen que les cremes prescrites són més eficaces per reduir el risc de grans incendis forestals en el context portuguès que en l’espanyol. Això pot ser degut a que a Portugal la vegetació té una major influència en el comportament del foc, en contraposició als altres factors.
La gestió del combustible forestal, ja sigui matoll, fullaraca o arbrat, és particularment eficaç quan es prioritza sobre zones estratègiques i sobre punts crítics propis de les àrees rurals i urbanes.
En contextos rurals, la vinculació entre les activitats agroforestals i la reducció del combustible forestal, pot beneficiar a les economies locals – promovent la bioeconomia – i oferir oportunitats addicionals per a la gestió eficient del risc. La gestió forestal sostenible pot afavorir la creació de boscos oberts amb arbres dispersos que limitin la propagació del foc entre les capçades i generar simultàniament beneficis a les economies locals, mitjançant la creació de llocs de treball tant en el sector forestal com en el de producció de bioenergia.
El pasturatge és una altra alternativa per a la gestió del combustible i per disminuir càrregues de vegetació a les rodalies de l’àmbit rural. A França, per exemple, aquesta activitat tradicional està ja integrada en les seves pràctiques habituals de gestió del risc, mentre que en altres zones com Catalunya s’està assajant.
Finalment, l’agricultura també pot col·laborar en la reducció del risc d’incendis, mitjançant la generació de nous espais oberts que generin discontinuïtat en el paisatge forestal. La recuperació de paisatges per al desenvolupament de nous cultius com la tòfona o la vinya actua com un “tallafocs verd”. No obstant això, aquestes aproximacions són incipients i han de ser àmpliament explorades en els pròxims anys.
Involucrant a les comunitats locals
L’educació i sensibilització de la ciutadania en matèria d’incendis forestals és un altre aspecte necessari per implementar una estratègia de prevenció integral que eviti que els incendis es converteixin en tragèdies socials. Informar i formar sobre la seguretat i protecció de la llar, sobre quan evacuar zones insegures o sobre com realitzar un confinament amb garanties, són mesures essencials per minimitzar els danys causats pels incendis al llarg del Mediterrani.
Involucrar les parts interessades i afectades durant el procés de planificació (no només immediatament abans o després d’un incendi) facilitaria i promocionaria l’assumpció de responsabilitats. Per obtenir un ampli suport i acceptació social de les estratègies de gestió del risc, resulta fonamental reunir i donar poder de decisió a grups compostos per representants de les parts interessades, com la societat civil, agricultors, ramaders, empresaris locals o organitzacions ecologistes entre d’altres.
Un bon exemple en què aquesta coresponsabilitat és útil és en la integració del risc d’incendis forestals a la planificació territorial de les zones urbanes i rurals. Les decisions d’on i com construir nous habitatges en àrees sensibles s’haurien de basar en una anàlisi detallada del risc d’incendi. Cal que totes les parts interessades comprenguin el raonament de les decisions preses.
Els beneficis del foc
Tot i la generalitzada imatge negativa del foc, aquest no és sempre nociu. De fet, la supervivència de moltes plantes i animals depèn directament del foc i fins i tot en dosis apropiades el foc pot incrementar la biodiversitat d’una regió.
En els ecosistemes mediterranis, algunes plantes depenen del foc per completar el seu cicle de vida. D’altres, per contra, presenten adaptacions, com escorces gruixudes o alta capacitat de rebrot, que els permeten o bé resistir al pas del foc o bé refer-se ràpidament.
Alguns animals també es poden beneficiar de les zones obertes generades per l’incendi, com ara l’hortolà, una espècie d’au la població de la qual ha decaigut a tot Europa i que colonitza i habita zones recentment cremades.
Malgrat els exemples anteriors, en general la fauna i flora no estan adaptades a tots els tipus d’incendis i règim de foc, de manera que la conservació eficaç de la biodiversitat dependrà d’arribar a un ampli coneixement sobre com la distribució temporal i espacial del foc afecta a cada espècie.
El coneixement de la manera en què les plantes, els animals, els focs o altres processos interactuen, també és clau per poder predir quan i on es podrien produir futurs incendis. Actualment les dades i models de propagació del foc i ocurrència d’incendis poden usar-se per cartografiar el risc d’incendi i la seva influència sobre la societat.
Tot i que no és possible eliminar completament el risc d’incendis, l’adopció d’estratègies més holístiques que integrin els particulars factors socials, econòmics i ecològics presents en les àrees afectades pels recents incendis a la Mediterrània, ajudaria a protegir persones i els seus béns, així com a mantenir els ecosistemes davant d’un escenari de canvi climàtic irreversible.
Eduard Plana, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Luke Kelly, Universitat de Melbourne – Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Marc Font, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Last modified: 4 abril 2018
