Un estudi publicat recentment mostra que la barreja de múltiples espècies (diversitat sembrada segons els experts) ajuda a mantenir un nivell baix de males herbes en comparació amb el sistemes basats en monocultius, en prats intensius. El creixement descontrolat de males herbes pot disminuir la qualitat i la quantitat del farratge. Suprimir-les suposa tenir una producció més elevada en els cultius, afavorint una producció sostenible de qualitat farratgera.
Aquest treball forma part d’un experiment a escala continental que va ser coordinat per la investigadora del CTFC i professora de la Universitat de Lleida (UdL), M. Teresa Sebastià. La Dra. Sebastià comenta que “aquests beneficis de supressió de males herbes de les barreges en comparació amb els monocultius s’afegeixen a resultats anteriors que mostraven com la diversitat sembrada tenia un efecte positiu sobre la productivitat dels sistemes agrícoles i sobre la seva estabilitat“.
L’experiment es va dur a terme en 30 localitats europees, des de la zona mediterrània (Aragó, Catalunya, Sardenya) fins al subàrtic (Islàndia, nord de Noruega), i a una zona del Canadà. La barreja de dues lleguminoses i dues gramínies, i dins de cadascuna, una de ràpid establiment i una persistent, ha mostrat a més una reducció de la necessitat de fertilitzants nitrogenats respecte dels monocultius. “Els resultats indiquen que pràcticament qualsevol barreja que combini atributs funcionals seleccionats pot proporcionar aquests beneficis, i que els beneficis es mantenen en el temps en un ampli rang de condicions ambientals”, diu la Dra. Sebastià.
L’estudi, publicat en la revista científica Journal of Applied Ecology, mostra que la biomassa mitjana de males herbes en el conjunt de les localitats va ser un 52% més baixa que al monocultiu més supressor, arribant fins al 75% en algunes localitats. A Catalunya, la localitat pirinenca de Gósol va mostrar un dels percentatges més elevats de supressió de males herbes de l’estudi, tot i que els beneficis sobre la productivitat van ser modestos. A l’estudi també hi ha participat investigadors del CREAF.
Camp experimental. Foto: Rosa Llurba
En un altre estudi desenvolupat pel grup de la Dra. Sebastià, que va ser portada de la revista Plant and Soil, ja s’havia vist que les barreges de farratgeres disminuïen les emissions de gasos d’efecte hivernacle i les pèrdues de nitrogen del sòl.
En conclusió, els beneficis de la diversitat sembrada sobre la supressió de males herbes, a més d’incrementar la producció de farratge i de captura de nitrogen en prats gestionats intensivament, són rellevants per a la intensificació sostenible de l’agricultura i, molt important, es poden aconseguir mitjançant accions pràctiques a nivell d’explotació, fàcil d’aconseguir, com s’ha demostrat a algunes regions europees que ja les apliquen de manera generalitzada.
Més informació a:
“Weed suppression greatly increased by plant diversity in intensively managed grasslands: a continental-scale experiment’, DOI: 10.1111/1365-2664.12991.
Last modified: 6 abril 2018
