Un grup d’investigació ha desenvolupat un mètode simple i senzill per detectar l’aparició de bolets combinant trampes d’espores i anàlisis d’ADN. El desenvolupament d’aquesta tècnica, publicada en un estudi recent, permetria estalviar costos de mostreig a més d’obrir la porta a múltiples aplicacions, com ara la detecció de bolets amenaçats o bé la presència de fongs patògens o al·lèrgens.
Juan Martínez y Edu Collado, investigadors del CTFC, en el moment d’instal·lar les trampes d’espores. Font: CTFC
Mitjançant unes senzilles trampes d’espores, un equip format per tècnics i investigadors ha determinat la comunitat de bolets presents en una pineda de Poblet. Aquesta nova tècnica permet obtenir dades fiables i representatives de la producció de bolets de manera àgil i més econòmica que la realitzada tradicionalment, basada en mètodes de mostreig que requereixen un treball de camp exhaustiu, tant en espai com en temps.
Segons Carles Castaño, membre de l’equip i autor de l’estudi, aquesta tècnica també obre la porta a múltiples aplicacions pràctiques, entre les que destaca “estimar la producció de bolets d’una zona geogràfica àmplia així com els efectes del canvi climàtic en aquestes poblacions”. A més, altres aplicacions inclourien “l’estudi de fongs patògens i al·lèrgens o bé la presència de bolets amenaçats”.
Castaño és enginyer de forests i investigador de Forest Bioengineering Solutions, empresa spin-off del CTFC, i de la UdL. En l’estudi, publicat a la revista Applied and Environmental Microbiology, també han participat membres d’altres institucions catalanes i internacionals, com la Swedish University of Agricultural Science i l’IRTA.
El desenvolupament de noves tècniques de seguiment afavoreix l’estimació de la producció de bolets silvestres comestibles, un producte cada vegada més valorat en els mercats alimentaris d’arreu del món. Aquest tipus de producció tot just s’ha començat a incloure en els plans de gestió forestal, tradicionalment enfocats a la producció de fusta. Espanya és un dels majors productors de bolets d’Europa, juntament amb França, Holanda o Polònia, i aquesta pot ser una eina per estudiar-ne no només les produccions, sinó també per a conèixer els efectes del canvi climàtic a les poblacions de bolets.
Instal·lació de les trampes d’espores. Font: CTFC
Estudis d’ADN per identificar les diferents espècies
Per arribar a aquests resultats, l’equip ha utilitzat tècniques moleculars que permeten identificar espècies de fongs mitjançant l’anàlisi d’ADN de les diferents espores atrapades en les trampes. D’aquesta manera, han identificat fins a 2000 espècies diferents de fongs en aquest estudi, moltes més dels que s’identificarien mitjançant mètodes tradicionals. Així doncs, el grup investigador va poder identificar altres espècies fúngiques que no estaven presents en les parcel·les d’estudi. Castaño explica que “aquestes espores provenen d’altres llocs més allunyats”, i que per tant “poden permetre nous estudis sobre la dispersió dels bolets en un territori”.
A partir d’aquestes dades, els autors van trobar una relació significativa entre l’abundància d’espores del rovelló i la producció d’aquest bolet. A més, pel tal de validar la tècnica, van repetir l’estudi per les 12 espècies més abundants de les parcel·les.
Més informació a:
Castaño C, Oliva J, Martínez de Aragón J, Alday JG, Parladé J, Pera J, Bonet JA. 2017. Mushroom emergence detected by combining spore trapping with molecular techniques. Appl Environ Microbiol 83:e00600-17. https://doi.org/10.1128/AEM.00600-17.
Last modified: 16 febrer 2018
