L’episodi d’inundacions de la setmana passada a Catalunya ha deixat molts temes al descobert, alguns recurrents, però no per això menys importants. Novament, l’eix principal continua sent posar l’accent en reduir l’exposició i vulnerabilitat des de la planificació del risc.
Amb tot, hi ha un tema particularment interessant. Les imatges del Francolí ens recorden les explicacions de l’Agència Catalana de l’Aigua sobre els aiguats de Montserrat de l’any 2000 dins el projecte multi-riscos NET RISK WORK, que vam coordinar, i que poden ajudar a entendre el caràcter destructiu d’aquest episodi.
L’extraordinària intensitat i volum de pluja del cas de la setmana passada ha permès, també, mobilitzar una gran quantitat de troncs, brancada i canyes “disponibles”, que altres riuades menys intenses no havien estat capaces de moure. Molts danys s’han produït sobretot en taponar-se els ponts i fer de represa, afectant edificis fora de la cartografia inundable per T500. Un tema gens baladí, que comporta ampliar la gestió del risc per incorporar situacions de col·lapse del flux (en termes d’avisos, evacuació preventiva, reubicació de preexistències, etc. Concretament el Celler, per exemple, havia “aguantat” la riuada de 1994 quan va ploure encara més, però amb més temps).
Això convida a preguntar-se fins a on 25 anys d’embosquiment, abandonament de bancals, increment de biomassa morta per estancament, sequera acumulada recent, etc. ha generat biomassa disponible “extra” a ser arrossegada, resultant en un factor de perill “nou” de taponament dels ponts afavorit pel canvi d’usos. I, en conseqüència, comportant noves exposicions i vulnerabilitats a ser gestionades. Més quan les previsions del canvi climàtic pronostiquen una major freqüència d’episodis de pluja intensa que afavoreixen les “flash-floods” (inundacions molt ràpides per pluges molt intenses i localitzades, que generen un verdader maldecap a nivell d’avisos i evacuacions preventives per la seva distribució erràtica) i condicions d’estrès de la vegetació.
En definitiva, explorar si l’abandonament de la gestió del paisatge té un efecte determinant sobre el potencial de biomassa mobilitzada en les inundacions, i si es tracta d’un altre exemple de noves situacions de risc resultat de la combinació del canvis d’usos i del canvi climàtic. Això permetria donar visibilitat a la multifuncionalitat de la gestió activa del territori, i afavorir-ne la integració com a mesura de mitigació del risc a nivell de conca.
Enllaç al 324.cat amb fotografies del efectes de les inundacions
Eduard Plana Bach i Marta Serra
Grup de Política Forestal i Governança del Risc del CTFC
Last modified: 28 octubre 2019
