- Un estudi col·laboratiu entre Espanya i Portugal ha comprovat amb models matemàtics que, si es canvia el tipus de paisatge, modificant la vegetació i promovent activitats agrícoles d’alt valor natural, es redueixen dràsticament les zones cremades.
- La gestió intel·ligent del foc, al seu torn, beneficia la biodiversitat i augmenta el segrest de carboni.
- L’estudi, en què ha participat la unitat mixta InForest del CTFC i el CREAF, ha estat liderat per la Universitat de Santiago de Compostel·la i el Centre d’investigació CIBIO / InBio de la Universitat de Porto.
Califòrnia està en flames i Portugal registra el seu pitjor any d’incendis des del funest 2017. Que Espanya visqui un escenari així pot ser només qüestió de temps. Mentre la inversió en forces d’extinció creix, el nombre de grans incendis forestals any rere any no para de multiplicar-se. Què està fallant? Un estudi recent, publicat a la revista Ecosystem Services, demostra que la solució real als grans incendis es troba en la mateixa natura: cal crear paisatges menys inflamables. L’estudi demostra que si s’actua sobre el paisatge i es promouen pràctiques agrícoles, es pot arribar a reduir fins a un 50% l’àrea afectada per grans incendis forestals prevista per al període entre 2030 i 2050. El coautor principal, Adrián Regos, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, afirma que cal gestionar el risc d’incendis tenint en compte les característiques de la vegetació, aplicar mesures concretes per crear paisatges menys inflamables, amb espècies que cremin més lentament, amb menys densitat de vegetació, més heterogenis i, en definitiva, més resistents al foc. “Un concepte que des de la ciència s’ha batejat amb el nom de gestió intel·ligent de foc o Fire Smart”, aclareix Silvana País, del Centre d’investigació CIBIO / InBio de la Universitat d’Oporto.
“Les matemàtiques estan preparades perquè puguem comprovar des d’un ordinador com crear un territori menys atractiu per les flames, que no cremi de manera incontrolable”, comenta Lluís Brotons, investigador del CSIC al CTFC i al CREAF i líder de la Unitat Mixta InForest CTFC-CREAF. I afegeix, “aquestes eines científiques poden ser molt útils per millorar la presa de decisions a l’hora de gestionar de forma integrada el territori”.
“El canvi climàtic, amb altes temperatures i sequera extrema, i el bosc homogeni i jove que ha crescut a causa de l’abandonament de pràctiques agrícoles ancestrals són dos ingredients bàsics dels incendis de sisena generació. Aquests superincendis cremen amb temperatures i velocitats de propagació que escapen al control de les forces d’extinció, dels tallafocs i d’altres tècniques de protecció. Davant d’això, es requereix un canvi de paradigma, una visió preventiva i integradora del territori amb polítiques que fomentin la creació de paisatges resistents al foc, però que, al mateix temps, assegurin un aprofitament sostenible dels recursos i la conservació de la biodiversitat associada, el què es coneix com una solució basada en la naturalesa “, afegeix Regos.
Matemàtiques que apaguen focs
L’article ha pres com a cas d’estudi la Reserva de la Biosfera Transfronterera Gerês-Xurés (Galícia) i s’ha dut a terme mitjançant el model REMAINS, que reprodueix la dinàmica de foc segons escenaris predissenyats. “El model simula incendis forestals (la ignició, propagació, crema i extinció de focs), la dinàmica de la vegetació (és a dir, la successió natural i la regeneració posterior a l’incendi), els canvis en l’ús del sòl (per exemple, l’abandonament o la intensificació de l’agricultura) i l’ordenació forestal (com l’augment de les plantacions intensives per a la producció de fusta)”, explica Núria Aquilué, investigadora de la Unitat Mixta InForest CTFC-CREAF i autora de l’estudi.
Amb aquest model matemàtic s’han provat diversos escenaris per a aquesta regió i s’ha determinat, per exemple, que l’opció més efectiva per disminuir les hectàrees cremades és promoure l’agricultura extensiva i convertir, de forma gradual, els boscos de coníferes i eucaliptus en boscos de roures nadius.
Gestió a tres bandes
Els resultats mostren com una aplicació eficaç de les polítiques agrícoles reduiria el perill d’incendis i, al mateix temps, garantiria la conservació de la biodiversitat, estabilitzant la disponibilitat d’hàbitats per a espècies protegides o amenaçades al llarg de les pròximes tres dècades.
Així mateix, la creació d’aquests paisatges menys combustibles augmentaria el segrest de carboni. En el cas d’estudi, per exemple, la gestió activa del territori va provocar un augment de prop de 3.5 teragrams de carboni (TGC) entre 2020 i 2050.
Aquest estudi ha estat desenvolupat gràcies a FirESmart, un projecte d’investigació que cerca solucions sostenibles que maximitzin els beneficis entre la prevenció d’incendis i els serveis dels ecosistemes. Hi participen diversos instituts i centres de recerca de Portugal i Espanya (CIBIO / InBio, Prometheus, CREAF, Universitat de Santiago de Compostel·la, CTFC, CITAB, CIMO, i CSIC), i està finançat per la FCT (Fundação per a Ciência ea Tecnologia – Portugal).
Article: Pais S, Aquilué N, Campos J, Sil A, Marcos B, Martínez-Freiría F, Domínguez J, Brotons Ll, Honrado J & Regos A (2020). Mountain farmland protection and fire-smart management jointly reduce fire hazard and enhance biodiversity and carbon sequestration. Ecosystem Services. 44: 101143.
https://doi.org/10.1016/j.ecoser.2020.101143
Autor de la foto: Adrián Regos
Last modified: 31 agost 2020
