El CTFC col·labora en un projecte del Departament d’Acció Climàtica per eliminar les soques i reduir el rebrot de les pollancres tallades d’una zona de la Granja d’Escarp inoculant-hi fongs autòctons.
Forestal Catalana ha acabat les tasques per eliminar una antiga pollancreda en mal estat i plantar uns 10.000 arbres de ribera al terme municipal d’Aitona i Seròs
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de Forestal Catalana, ha finalitzat les tasques de plantació d’arbres de ribera als termes municipals d’Aitona i de Seròs (Segrià). En total s’han plantat uns 10.000 exemplars de diverses espècies, en el marc de projecte de restauració i millora d’hàbitats a les riberes de Lleida. Paral·lelament, s’han iniciat treballs de desarrelat biològic en una antiga pollancreda del terme municipal de la Granja d’Escarp on, durant la propera tardor, s’hi plantaran també uns 12.000 plançons d’arbres de ribera.
Fongs que impedeixen el rebrot
El desarrelat biològic consisteix a inocular fongs autòctons a les soques per impedir el rebrot i descompondre les soques. En una superfície de 15,15 hectàrees de la Granja d’Escarp (Segrià), on s’hi comptabilitzaven fins a 3.000 soques de pollancre en males condicions, es va considerar oportú fer servir aquest sistema, que presentava un seguit d’avantatges, com la reducció del cost d’execució, la manca de generació de residus i evitar el moviment de terres que suposaria l’arrencat de soques de grans dimensions. A banda, aquest desarrelat afavoreix la biodiversitat fúngica, que suposa una millora per a l’hàbitat de molts invertebrats i, de retruc, per a la fauna en general.
El personal tècnic del CTFC ha generat el substrat necessari als seus laboratoris. Per fer-ho, van agafar estella forestal de pollancre de la zona i la van inocular amb miceli de fongs Pleurotus ostreatus i Cyclocybe aegerita també de la mateixa àrea. Les soques es van preparar després de la tallada, fent uns canals transversals amb xerrac , on ara s’hi ha aplicat el substrat de miceli. Posteriorment, s’ha aportat una petita quantitat d’hidrogel, per afavorir el manteniment de la humitat, i s’han tapat les soques amb un paper biodegradable, que evitarà la radiació solar del miceli.
Posteriorment, s’ha aportat una petita quantitat d’hidrogel per mantenir la humitat necessària, i s’han tapat amb un paper biodegradable (cedit per l’empresa Mimcord de Manlleu), que ajudarà a mantenir la humitat i a protegir les soques de la radiació solar.
A la tardor es podrà avaluar el resultat i, a més, s’obtindran gran quantitat de fongs comestibles. Serà en aquesta època quan s’acabaran les tasques de plantació en aquesta zona d’uns 12.000 exemplars d’espècies de ribera.
Els avantatges d’aquest mètode són la reducció del cost d’execució, la no generació de residus i evitar el moviment de terres que suposaria arrencar soques de grans dimensions. A banda, es millora la biodiversitat fúngica, que suposa una millora per l’hàbitat de molts invertebrats i de retruc per la fauna en general.
Last modified: 10 maig 2022
