Segons l’article, resultat d’un estudi realitzat per investigadors del CTFC i la UdL, i publicat recentment a la revista científica Agricultural and Forest Meteorology, unes pluges estables combinades amb temperatures més càlides allargarien la temporada de bolets sense comprometre’n la producció. Tot i així, alerten que la manca de gestió dels boscos i els seus canvis d’ús podrien ser els veritables perills per als bolets. L’estudi ha contemplat diferents escenaris climàtics pels propers 100 anys i s’ha basat en la zona del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet.
Fins ara es creia que el canvi climàtic tindria un efecte negatiu en la futura productivitat dels bolets, amb importants conseqüències socioeconòmiques lligades al seu comerç. Tanmateix, un estudi realitzat entre el CTFC i la Universitat de Lleida indica que el canvi climàtic podria no tenir un efecte negatiu en la producció mitjana de bolets a llarg termini. Segons els resultats, la temporada de bolets es podria allargar, com a conseqüència de què no hi hauria una reducció significativa de la pluja a principi de temporada (finals d’estiu), combinat amb temperatures més càlides cap al final de la tardor i començaments de l’hivern.
L’estudi s’ha publicat a Agricultural and Forest Meteorology, la revista científica de major impacte pel que fa a la ciència forestal. L’objectiu de l’estudi era entendre més bé la relació entre el clima i la humitat del sòl amb la productivitat dels bolets en els boscos mediterranis. Dels resultats obtinguts, l’equip també conclou que el clima és el principal factor que afecta a la producció de bolets i que les temperatures màximes i mínimes, però sobretot la precipitació, són les variables més importants per a predir-ne l’aparició.
A més de la seva importància ecològica, els bolets silvestres tenen una importància socioeconòmica destacable a la conca mediterrània. De fet, el valor econòmic que es deriva de l’activitat boletaire en alguns boscos mediterranis fins i tot pot superar el valor que s’obté de boscos dedicats a la producció de fusta.
Un bosc dens produeix menys bolets
Sergio de Miguel, coordinador de l’estudi, alerta que quan es parla de productes i serveis del bosc, a més del canvi climàtic també s’han de considerar els canvis en els usos d’aquests boscos. De Miguel és investigador del CTFC i de la UdL dins del programa Marie Skłodowska-Curie de la Unió Europea.
“Històricament els boscos eren l’escenari d’una activitat econòmica que n’assegurava la gestió. Amb el progressiu abandonament rural i dels usos agraris tradicionals, el bosc s’ha tancat molt. Una conseqüència d’això és que un bosc massa dens produeix menys bolets, ho demostren estudis anteriors i ho corrobora l’experiència popular”, explica.
Afegeix que “això es deu a que la majoria dels bolets que mengem i comercialitzem viuen en estreta simbiosi amb les plantes: el fong s’alimenta dels carbohidrats de l’arbre, i l’arbre s’aprofita del fong per captar nutrients. Un bosc massa dens no deixa que els arbres es tornin forts i vigorosos i per tant difícilment nodriran igual de bé els fongs.”
Models matemàtics per anticipar-se al futur
L’estudi es va realitzar a Poblet (Tarragona), en boscos de pinastre on l’equip d’investigació realitza mostrejos anuals des de 2008. Mitjançant una metodologia basada en models per predir les condicions climàtiques, van dibuixar diferents escenaris de canvi climàtic en aquesta zona pels propers 100 anys.
Combinant aquestes dades amb les diferents variables que afecten l’aparició de bolets van arribar a estimar la productivitat en aquesta regió al llarg del temps. De Miguel aclareix que “estem tractant amb escales climàtiques que abasten molts anys i per tant no hem de considerar els episodis meteorològics a curt termini”. Afegeix, “per exemple, ara portem dos anys seguits amb una producció més baixa, però al 2014 es va batre un rècord de producció”.
Els models són eines molt potents a l’hora de comprendre els boscos, avaluar-ne l’estat i predir-ne el futur. Aquesta informació resulta especialment rellevant en un context de canvi global i més en la regió Mediterrània, on els efectes del canvi climàtic es preveuen més severs.
Més informació a:
Karavani A., De Cáceres M., Martínez de Aragón J., Bonet JA., de-Miguel S. (2018) Effect of climatic and soil moisture conditions on mushroom productivity and related ecosystem services in Mediterranean pine stands facing climate change. Agricultural and Forest Meteorology 248: 432-440, DOI: https://doi.org/10.1016/j.agrformet.2017.10.024
Last modified: 6 març 2018
