Un estudi de la JRU CTFC-Agrotecnio-CERCA, UdL i UNIZAR detecta un mateix patró a quatre serralades europees
L’escalfament global eliminarà les limitacions de creixement dels arbres dels ecosistemes forestals de muntanya a les principals serralades europees: els Pirineus, els Alps, els Carpats i el Caucas. Seran més alts i podran desenvolupar-se en cotes més elevades. Així ho apunta una recerca de la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnio-CERCA, la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat de Saragossa (UNIZAR) publicada a la revista Communications Earth & Environment, del grup Nature. L’estudi revela un patró constant arreu del vell continent on s’evidencia un decreixement sobtat de l’alçària de l’arbrat a partir de certa cota, punt coincident amb l’inici de les condicions desfavorables pel creixement vegetatiu. Són dades a tenir en compte en la gestió forestal, ja que a l’augmentar la biomassa s’incrementa també el risc d’incendi.
“Actualment als Pirineus, a partir dels 1.500 metres d’altitud els arbres comencen a ser menys alts, fins que arriba un punt en el qual ja no en trobem”, explica el professor de la UdL i investigador de la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnio-CERCA, Pere Joan Gelabert. “Amb l’escalfament global, aquest punt on comencen les limitacions canviarà”, afegeix.
L’equip ha utilitzat les dades del Global Ecosystem Dynamics Investigation (GEDI), una missió de la NASA per mesurar l’alçària de l’arbrat a nivell global, per avaluar la futura distribució de la limitació del creixement en dos escenaris de canvi climàtic possibles, un més conservador i un altre més pessimista. En tots dos casos, els resultats fan preveure variacions en els límits arboris, és a dir, l’altitud màxima a la qual creixen els arbres. El llindar d’altitud pujarà de cota entre els anys 2080 i 2100.
Els resultats de la recerca prediuen que aquest significatiu desplaçament a l’alça del llindar augmentarà potencialment l’àrea sense limitacions de creixement dels arbres. Concretament, les previsions més conservadores situen l’increment entre un 60% i un 65% i les més pessimistes, entre un 70% i un 100%. L’única zona fora de la tendència general serien els Carpats, on el llindar estimat ja està força a prop de la línia dels arbres actual.
En tres de les quatre serralades analitzades (Alps, Carpats i Muntanyes del Caucas), la disminució de l’alçada màxima dels arbres amb l’altitud es deu principalment a limitacions tèrmiques. Als Pirineus, en canvi, sembla estar més influenciada per les precipitacions donat que el clima mediterrani està caracteritzat per una marcada sequera estival. “Tot i això, l’altitud encara és un bon indicador de la relació entre el clima i el desenvolupament de l’alçada dels arbres i es pot utilitzar globalment”, recullen les conclusions.
Més informació:
Maximum tree height in European Mountains decreases above a climate-related elevation threshold. Gelabert, P. J., Rodrigues, M., Coll, Ll., Vega-Garcia, C., Ameztegui, A. Communications Earth & Environment 2024 https://www.nature.com/articles/s43247-024-01246-5
Last modified: 2 abril 2024
