ForesFuture ha simulat com evolucionen els boscos i els seus serveis ambientals segons dues situacions climàtiques i cinc escenaris de gestió forestal.
El projecte ha calculat com evolucionava la capacitat del bosc per frenar l’erosió, per generar aigua blava, per absorbir CO2, per generar fusta de qualitat o llenya, entre altres.
Segons els resultats, no hi ha un model de gestió forestal definitiu que ens asseguri que els boscos ens aportin tots els serveis ambientals que necessitem, cal planificar la gestió forestal a escala territorial per balancejar què volem que ens ofereixi cada bosc i adaptar-la al context local.
Quin és el model de gestió forestal més adequat perquè els boscos absorbeixin més CO2? I quin seria si volem dinamitzar la bioeconomia i extreure fusta per construcció? Només si decidim bé avui com gestionem els nostres boscos, podrem assegurar que demà ens segueixen oferint tots els serveis ambientals que necessitem. Aquesta és la premissa del projecte FORESFUTURE Escenaris de Gestió que impulsa el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Un projecte que ha donat lloc a un informe científic, dut a terme pel CREAF i el CTFC, que conclou que no hi ha una manera única de gestionar els boscos que ens asseguri tots els serveis ambientals que necessitem. Segons els resultats, cada model de gestió forestal que implementem, segons com evolucioni el clima del futur, millorarà uns serveis ambientals, però empitjorarà uns altres. Així, la gestió forestal s’haurà de planificar segons cada context local, on caldrà tenir en compte què ens pot oferir cada bosc i què necessitem a cada territori. L’informe conclou que sigui quin sigui l’escenari de gestió forestal que apliquem, la capacitat d’embornal de carboni patirà un descens progressiu al llarg del segle, probablement degut a l’augment de la competència i a les condicions climàtiques més càlides i seques que limitaran el creixement dels boscos i, per tant, la producció de llenya i fusta de qualitat.
Durant la presentació, la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, ha volgut posar de relleu que “la gestió dels boscos no és una opció, sinó una necessitat”, afegint que “si volem reforçar la seva capacitat d’absorbir carboni, conservar la biodiversitat i assegurar els serveis que ens ofereixen, cal apostar per una gestió adaptativa i sostenible, basada en l’evidència científica i en la col·laboració entre tots els actors del territori i la propietat forestal”. Letang ha puntualitzat que “els boscos són clarament aliats clau davant l’emergència climàtica, i la seva gestió, de forma sostenible, és essencial per al futur del país.”
L’informe previ a aquest, el FORESTIME, ja apuntava que els boscos de Catalunya d’avui en dia són com són per la gestió forestal que s’hi ha dut a terme i no tant pel clima que hem tingut les darreres dècades. Així, la segona part del projecte ha volgut comprovar què passarà a partir d’ara amb els boscos i quins serveis ambientals ens proporcionaran segons el model de gestió forestal que s’implementi. “L’objectiu no es veure només com canvia la dinàmica del bosc, sinó quantificar quins serveis ambientals augmenten i quins disminueixen respecte les condicions actuals segons com els gestionem”, comenta Mireia Banqué, investigadora del CREAF.
Per fer-ho possible, l’equip ha definit cinc escenaris de gestió forestal amb un comitè d’experts que ha creat unes narrativa darrera de cadascun. Concretament el comitè, format per representants dels propietaris forestals, de l’administració i de la recerca, ha fet servir com a base la gestió que s’està fent avui en dia, i l’ha comparat amb un escenari on l’objectiu primordial sigui l’extracció de fusta, un altre on es canvia part del bosc a pastures o cultius, un altre que exclou l’aprofitament forestal de certes àrees protegides i un últim de teòric orientat a l’adaptació dels boscos al canvi climàtic. Cada escenari de gestió s’ha testejat amb una situació de canvi climàtic moderat i una de canvi climàtic sever segons les projeccions del Servei Meteorològic de Catalunya. Amb totes aquestes variables sobre la taula s’ha analitzar com evolucionaran els boscos amb dos models matemàtics diferents, el FORMES i el FORDYN des del 2021 al 2100. Així s’ha mesurat l’evolució del bosc en blocs de 10 anys i la seva capacitat per proveir diferents serveis ambientals claus: fusta com a material de construcció, llenya o biomassa per cremar, aigua blava, capacitat d’absorció de CO2, mitigació de l’erosió del sòl i valor recreatiu.
Reduir la zona apta per fer-ne aprofitaments forestals
Un dels resultats que exposa el ForesFuture és que gestionar els boscos com ho estem fent fins ara, o excloure els aprofitaments de més boscos protegits, no comporta gaires variacions. Això és degut a que avui en dia només s’està aprofitant un 30% del creixement anual del bosc. Així doncs, en aquests dos escenaris (gestionar restringint més i gestionar com fins ara) es veu que augmenta el valor recreatiu dels boscos, també s’evita molta erosió de sòl, perquè es conserva el bosc, però d’altra banda, es redueixen lògicament els aprofitaments de fusta i llenya.
Substituir el bosc per conreus o pastures
Aquest és l’únic escenari que aconsegueix millorar els valors d’aigua blava (l’aigua que no consumeix el bosc i que arriba als rius), especialment a mitjà termini i en condicions climàtiques moderades, però també a finals de segle, on s’aconsegueixen valors lleugerament superiors o iguals als inicials. Per la seva banda, la recuperació de pastures i conreus fa que l’erosió incrementi lleugerament. Pel que fa al valor recreatiu, també s’aprecia una disminució respecte els valors inicials.
Gestionar pensant en l’extracció de fusta i llenya
Aquest escenari comporta perdre molta capacitat d’embornal de carboni, tot i que quan s’extreu fusta per construcció es pot considerar una contribució a l’embornal de carboni en tant que és un material amb vida útil elevada i el carboni no retorna a l’atmosfera. En aquest sentit, i com és lògic, augmenta la provisió de fusta estructural i de llenya. A finals de segle, les llenyes tenen valors similars als inicials perquè quan l’arbre creix es dedica més a obtenir fusta per construcció. Pel que fa a l’aigua blava, només es mostra un lleuger increment, ja que els arbres que queden, juntament amb el sotabosc que creix ràpidament, de seguida tornen a consumir aigua de forma similar a abans de la tallada. Pel que fa al valor recreatiu, va millorant progressivament i al final de la simulació assoleix valors clarament més elevats que els inicials en tots els casos.
En aquest sentit, l’escenari d’acompanyament al canvi global ha estat una prova per simular un escenari no assumible ni econòmicament ni logísticament, ja que comporta gestionar els boscos d’una manera molt intensa, en pendents molt marcades o en terrenys molt rocosos o molt àrids, però ha permès entendre que un escenari així, en la situació de canvi climàtic actual, ens ajudaria a millorar la salut del bosc i la seva adaptació, però no a disposar de tots els serveis ambientals a la vegada. “Més enllà d’aquests resultats, gràcies al ForesFuture, hem posat a punt una metodologia que obre les portes a testejar nous escenaris i avaluar-ne les implicacions en territoris concrets de Catalunya.”, conclou Núria Aquilué, cap del grup de recerca en Modelització del Paisatge del CTFC.
Last modified: 10 novembre 2025
