La distribució desigual del risc d’incendis forestals a la nostra societat està influenciada per diversos factors, com ara les vulnerabilitats socials i les formes creuades de desigualtat, inclòs el gènere, l’edat, l’origen ètnic o la discapacitat. Un nou article demana enfocaments de gestió de riscos d’incendis forestals més integrats i inclusius i proposa un marc nou que mapeja diferents aspectes de la justícia.
La freqüència i la gravetat dels incendis forestals s’han tornat cada cop més alarmants en els darrers anys, en gran part a causa dels efectes del canvi climàtic. L’augment de les temperatures globals, els patrons climàtics alterats i les sequeres perllongades són conseqüències del canvi climàtic que contribueixen a l’augment del risc d’incendis forestals.
Els incendis forestals australians del 2019-2020 van demostrar que els esdeveniments climàtics compostos (llarga durada de temperatures altes combinades amb precipitacions baixes) poden provocar impactes sense precedents a gran escala. Aquests incendis van afectar d’alguna manera el 80% de les persones que viuen a Austràlia. Com a resultat, hi va haver desacords sobre qui hauria de tenir accés als fons de reconstrucció i qui s’hauria de mudar a àrees més segures. De fet, aquests desacords reflecteixen les diferents percepcions de les diferents parts interessades sobre allò que és just en termes de resultats i processos.
Si bé hi ha literatura que s’enfoca en els aspectes de la justícia en relació amb la gestió d’altres perills, com ara inundacions, huracans i terratrèmols, la literatura existent sobre la gestió del risc d’incendis forestals fins ara ha parat poca atenció als problemes de justícia individuals. En un nou article, publicat a Nature Climate Change, investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), juntament amb col·legues de l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA) i l’Institut Fraunhofer d’Anàlisi de Tendències Tecnològiques (INT), argumenten que cal considerar tres dominis de justícia per a la transició a enfocaments integrats i inclusius de gestió del risc d’incendis forestals: justícia distributiva, justícia procedimental i justícia restaurativa.
Taller Firelogue, Juliol 2023, Catalunya. Restaurar estructures de bosc resistents als focs de capçades tot optimitzant altres serveis ecosistèmics com la provisió d’aigua ha de considerar possibles costos d’oportunitat sobre altres possibles funcions econòmiques incorporant als propietaris i gestors dels territori en la presa de decisions Foto: E. Plana
“L’aspecte de la justícia distributiva se centra en qui ha d’assumir els costos i els beneficis de la gestió del risc d’incendis forestals. La justícia procedimental analitza la selecció de polítiques i quines parts interessades són escoltades per desenvolupar mesures de gestió del risc d’incendis forestals. La justícia restaurativa aborda els mecanismes de restauració i compensació, inclosa l’assegurança”, explica l’autor principal de l’article, Thomas Schinko, investigador principal d’IIASA. “Aquestes tres dimensions de la justícia es consideren clau als camps de la justícia ambiental, climàtica i de desastres”.
L’objectiu del marc és proporcionar una categorització integral de les tres dimensions de la justícia davant de les quatre fases del cicle de gestió del risc d’incendis forestals: 1. Prevenció, 2. Preparació, 3. Resposta i 4. Recuperació i adaptació.
“El marc mostra que els desafiaments de la justícia distributiva, procedimental i restaurativa sorgeixen al llarg de les quatre fases de gestió del risc d’incendis forestals i en les dimensions socials, econòmiques, culturals i ecològiques que afecten el procés de gestió del risc” , assenyala Schinko.
“Els reptes estan vinculats a les compensacions que sorgeixen de les accions i les inaccions que influeixen en els perills, les exposicions i les vulnerabilitats, i poden generar conflictes entre les parts interessades”, afegeix la coautora Claudia Berchtold, investigadora a Fraunhofer INT.
Eduard Plana, coautor i cap del grup de política forestal i governança del risc al CTFC, subratlla que “és urgent posar en pràctica enfocaments integrats i justos per a la gestió del risc d’incendis forestals, ja que les societats s’enfronten a un context de risc incendis forestals canviant, alhora que amplien les seves ambicions de mitigació del canvi climàtic”.
Els autors argumenten que les estratègies de gestió del risc d’incendis forestals més inclusives i integradores també haurien d’estar connectades amb el discurs de Transició Justa. En els darrers anys, el concepte ha cobrat força amb referència al compliment dels objectius climàtics en garantir que tots, totes les comunitats, treballadors i grups socials, participin en la transició cap a un futur de zero emissions, sense deixar ningú enrere.
“Aquest marc ens ajuda a identificar aspectes de justícia a les quatre fases de gestió del risc d’incendis forestals. Estableix la base conceptual per a anàlisis més profundes, com ara centrar-se en com els incendis forestals afecten les comunitats indígenes. A més, proporciona una base per a la gestió de riscos i les pràctiques de governança per incloure importants consideracions de justícia distributiva, procedimental i restaurativa. Això és especialment rellevant quan es treballa cap a una transició justa cap a estratègies i enfocaments de gestió de riscos d’incendis forestals més holístics”, conclou Schinko.
Més informació:
Schinko, T., Berchtold, C., Handmer, J., Deubelli-Hwang, T., Preinfalk, E., Linnerooth-Bayer, J., Scolobig, A., Serra, M., Plana, E. (2023). A framework for considering justice aspects in integrated wildfire risk management Nature Climate Change DOI: 10.1038/s41558-023-01726-0
Last modified: 12 juliol 2023
