El CTFC lidera FIRE-RES, projecte referent en el marc del Green Deal de la Unió Europea, que contribuirà de manera molt rellevant en l’establiment de les pautes de prevenció i extinció d’incendis durant els propers 4 anys
Compta amb la participació de 35 entitats d’Europa, Xile i Estats Units, i pretén generar una gran xarxa d’experts internacionals per tal de promoure i implementar paisatges i comunitats cada cop més resistents i resilients als efectes dels incendis forestals extrems
El CTFC coordina el FIRE-RES, finançat per la Unió Europea, i referent en el Green Deal, amb l’objectiu de desenvolupar noves eines i estratègies d’actuació per prevenir i extingir incendis forestals de sisena generació. El projecte, que compta amb un pressupost de 20 milions d’euros i la participació de 35 entitats i centres de recerca d’Europa, Xile i Estats Units, s’ha presentat del 18 al 20 de gener, a la seu del CTFC, on s’han exposat els aspectes més tècnics del projecte per part de diversos investigadors i investigadores i d’experts/es involucrats en el projecte.
En el marc de la posada en marxa del projecte, el director del CTFC, el Dr. Antoni Trasobares, ha indicat que la intenció és marcar una nova línia de gestió i prevenció d’aquest tipus d’incendis, que es troben fora de la capacitat d’extinció en el context actual de canvi climàtic. Trasobares sosté que la gestió dels incendis ha d’anar de la mà de la gestió del paisatge. S’ha d’aconseguir “un encaix territorial, ambiental, social i econòmic per tenir uns paisatges mosaic i minimitzar la probabilitat que es generin aquests grans incendis”. En aquest sentit, ha apuntat que, d’acord amb els objectius europeus, “és important generar una economia relacionada amb el territori i que no es deixi ningú enrere. Hem de treballar amb l’objectiu de tenir paisatges resistents i resilients, no només davant dels incendis, sinó davant del canvi climàtic en general”.
Respecte a l’aplicació i execució de FIRE-RES, Trasobares ha explicat que la iniciativa es desenvoluparà en els propers quatre o cinc anys, però que l’objectiu final és “implementar canvis rellevants en l’horitzó del 2030”. En aquest sentit, ha detallat que el projecte ha de definir accions d’innovació, com millores tecnològiques sobre la informació en temps real dels incendis, innovacions en el disseny dels paisatges, així com l’elaboració d’estudis sobre el desenvolupament dels boscos, per tal d’abordar de manera integral les tres fases de la gestió dels incendis (prevenció, resposta i restauració) en diferents contextos regionals.
En definitiva, es pretén que les fórmules proposades es promoguin i s’implantin a totes les regions de la UE amb la participació d’actors públics i privats, transferint el coneixement generat a la societat, augmentant la consciència social i el compromís amb la prevenció, la preparació i la resposta davant del risc d’incendis forestals, aprofitant les xarxes nacionals i transfrontereres existents i les que es crearan a partir d’aquest projecte.
La reunió es va complementar amb una sortida a Òdena i a Santa Coloma de Queralt, municipi aquest darrer on es va iniciar l’incendi devastador que va afectar fins a 6 municipis de la Conca de Barberà i l’Anoia el mes de juliol de l’any passat. Durant la sortida es van poder veure les zones que van ser afectades per l’incendi i les actuacions i innovacions que es pretenen dur a terme durant el projecte de la mà de diferents investigadors i experts.
Last modified: 9 febrer 2022
