La DO Pla de Bages compta amb 17 cellers que mantenen espais oberts agraris en un paisatge de bosc continu. Aquestes peces són estratègiques per preparar el territori davant els incendis i facilitar la lluita contra focs forestals.
Amb els efectes del canvi climàtic, el risc anirà augmentant els propers anys, cosa que ens obliga a plantejar una gestió global del paisatge, a través de projectes transversals a tot el territori.
Aquesta és la visió del projecte Vins de Foc, impulsat pel CTFC, en el marc del projecte europeu FIRE-RES
Vins de Foc té com a objectiu visibilitzar i donar valor a la gestió del paisatge agroforestal assumit pel sector vitivinícola, així com les seves bones pràctiques. Amb aquesta idea, es va organitzar una jornada d’informació i de debat la setmana passada a l’Espai Cooperatiu Artium a Artés. L’alcalde d’Artés, Eric Forcada, va introduir el seu testimoni local de preocupació pel risc i el manteniment del paisatge. El president d’Artium, Marcel·lí Comas, va recordar l’important passat vitivinícola de la comarca destacant el canvi en la manera d’entendre el risc d’incendi des de fa unes dècades.
El vicepresident de la Denominació d’Origen Pla de Bages, Josep Maria Claret, va remarcar com els darrers incendis han posat de manifest la extensió del patrimoni de la pedra seca, i va qualificar les vinyes com a “illes de pau” enmig del risc forestal a l’estiu.
Per aquesta raó s’està desenvolupant la marca europea Vins de foc. Durant la jornada, Soazig Darnay, responsable del projecte Vins de foc al CTFC, va presentar els requisits perquè les bodegues, productors i territoris puguin acollir-se a aquest reconeixement.
L’adequació del Bages a formar part del projecte ha motivat el treball de camp de Coline Pacton, doctoranda de la Universitat de Gènova (Itàlia). L’estiu passat va recórrer la DO Pla de Bages i va entrevistar productors per tal de concretar els models d’interfície que creen l’aliança entre vinya i bosc.
Aquestes interfícies han demostrat la seva eficàcia en moments crítics. Així va passar al foc de 2017 prop d’Artés, tal com ho va recordar Asier Larrañaga, del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals – GRAF. Va comparar aquell foc amb incendis extrems més recents, com els de Grècia (2023) i Portugal (2017), i va destacar el valor de les vinyes escampades per la muntanya per a la gestió de la emergència.
Aquest bosc, principalment de pi blanc, suposa una càrrega per molts silvicultors. La seva gestió és una càrrega administrativa considerable, mentre que la seva rendibilitat és baixa. Aquestes reflexions les va llançar el responsable de la finca Abadal, Miquel Palau, qui va compartir la seva experiència de gestió forestal, destacant els aspectes pràctics i les dificultats administratives.
Mantenir aquests camps agraris tocant a bosc esdevé clau, alhora que comporten uns reptes associats. El treball de grup va estructurar-se al voltant de problemàtiques que poden frenar el desenvolupament local del sector i la seva implicació a la gestió del risc d’incendi: i) la pressió faunística que limita la producció de les vinyes a la zona de muntanya, ii) l’accés a la terra i el relleu generacional. Els debats van ressaltar la necessitat d’una gestió transversal de les zones agràries i forestals, unint interessos i forces en una millor planificació de la prevenció del risc, lligant gestió de l’aigua, amb la de fauna silvestre, el manteniment del bosc i la ramaderia extensiva. Les polítiques existents de desenvolupament enoturístic, de turisme verd i de valorització del patrimoni podrien contribuir en aquesta gestió global del paisatge.
En aquest context, la dispersió dels cellers i de les parcel·les vitícoles condueix a un enfocament a nivell comarcal per treballar cap aquesta gestió global del territori. Es van fer propostes de gestió d’una interfície agrorural de protecció al voltant del poble, aprofitant la recollida d’aigua de pluges de les teulades com a recurs de reg.
També es van plantejar diferents metodologies de gestió de les cobertes vegetals i de les zones perimetrals dels camps de cereals per limitar-ne el risc. Es va insistir en la necessitat del suport del conjunt de les administracions per evitar contradiccions i facilitar els tràmits a zones estratègiques pels incendis.
Aquests intercanvis han conduït a identificar la comarca com una escala territorial que permet crear xarxa dels actors i les seves iniciatives, per tal d’estructurar els projectes vinculats a la mitigació del risc d’incendi.
Aquesta escala territorial coincideix també amb la dels Living Labs del projecte Fire-Wine. L’intercanvi d’experiències en els països mediterranis europeus permetrà la implementació d’aquesta marca també a França, Portugal i Itàlia.
Last modified: 12 desembre 2024
