El treball conclou que paisatge i gestió tenen efectes diferents segons les espècies, per la qual cosa les mesures de conservació han de tenir una planificació i objectius ben definits.
A les darreres dècades s’ha produït una profunda transformació del paisatge agrícola tradicionalment de secà i extensiu del sud de l’Europa. Aquests canvis inclouen una important disminució de zones sense cultivar, com els guarets, marges i altres elements no productius de la matriu agrícola. Nombrosos estudis han pogut relacionar aquests processos d’intensificació agrícola amb el descens de les poblacions d’aus agrícoles i estepàries, ja que aquests terrenys sense cultivar són un hàbitat crucial com a àrees de refugi, alimentació i nidificació.
Els guarets són crucials per a les aus estepàries, però el seu potencial varia considerablement segons el maneig que es faci de la vegetació, i de factors relacionats amb el paisatge circumdant i l’estructura de la parcel·la. A més, aquests factors poden tenir efectes diferents segons l’espècie d’ocell estepària.
Un nou estudi del Grup de Biologia de la Conservació (GBiC) del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), ha utilitzat dades de més de 3000 hectàrees de guarets a Catalunya gestionades específicament per a la conservació d’aquest grup d’aus amenaçades, per explorar quines són les característiques que maximitzen el seu valor de conservació per a aquestes espècies. Aquests guarets es gestionen mitjançant el llaurat o picat de la vegetació, sempre fora de la temporada de cria, amb l’objectiu de mantenir una estructura vegetal adequada per als diferents requisits d’aquestes aus.
L’estudi conclou que, a més de l’estructura vegetal del guaret, les característiques de la parcel·la i el context del paisatge tenen efectes importants en la presència d’aquestes aus. Per exemple, totes les espècies estudiades van preferir els guarets més grans i amb millor visibilitat sobre l’entorn. No obstant això, les característiques preferides del paisatge adjacent van variar entre espècies, cosa que suggereix que les mesures de conservació poden ser més eficaces si estan dirigides a espècies concretes i tenen objectius clars que s’ajustin a les diferents necessitats de les diferents espècies.
El treball recomana que les mesures de conservació que promouen els guarets per a la conservació d’aus estepàries considerin mecanismes per optimitzar la selecció de les parcel·les més adequades sobre la base d’aquests factors de paisatge i de la ubicació de la parcel·la. Això podria aplicar-se en mesures compensatòries o en plans de conservació en àrees protegides, però difícilment en mesures de caràcter voluntari, com per exemple en les mesures agroambientals, on la decisió d’on s’ubiquen els guarets depèn exclusivament de l’agricultor.
Més informació:
Disentangling the effects of management, field characteristics of fallows, and surrounding landscape to promote steppe bird conservation Revilla-Martín, N.; Giralt, D.; Sanz-Pérez, A.; Bota, G.; Sardà-Palomera, F. Agriculture, Ecosystems & Environment, 357, 2023, 108657, https://doi.org/10.1016/j.agee.2023.108657
Last modified: 19 setembre 2023
