Per a la conservació de determinades espècies, caldrà gestionar espais existents fora de les àrees protegides
L’abandonament de les pràctiques agrícoles tradicionals suposa un gran impacte sobre les espècies d’hàbitats oberts
En les últimes dècades s’han dut a terme importants esforços per conservar la biodiversitat, a través de la declaració d’àrees protegides. Actualment, la principal eina per a la conservació d’espècies i hàbitats amenaçats a Europa és la Xarxa Natura 2000, una xarxa de més de 27.000 àrees protegides que cobreix el 18% de la superfície de la Unió Europea.
L’objectiu del projecte Estratègies d’adaptació de la Xarxa Natura 2000 davant del canvi climàtic és avaluar l’impacte dels canvis en el paisatge derivats del canvi global en la distribució de la biodiversitat, i el seu efecte sobre la capacitat que té la Xarxa Natura d’oportunitats de conservació per a aquesta biodiversitat. També pretén identificar àrees prioritàries complementàries a l’actual xarxa d’espais protegits per tal de millorar la seva capacitat d’adaptació davant factors de canvi.
L’estudi, dut a terme pel CTFC, se centra a Catalunya, i compta amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica, a través la Fundación Biodiversidad.
La Xarxa Natura 2000 ocupa el 30% del territori català i compta amb 115 espais declarats LIC (Llocs d’Importància Comunitària) i 73 espais ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a les Aus), determinades seguint la Directiva Hàbitats i la Directiva Aus.
A través d’eines de modelització i planificació, s’han avaluat els canvis de distribució esperats per l’any 2050 dins i fora de la Xarxa Natura, i s’han identificat àrees prioritàries complementàries a l’actual distribució d’àrees protegides per 78 espècies d’aus, recollides en la Directiva Aus. La importància d’aquestes zones complementàries anirà creixent a mitjà i llarg termini a causa del canvi de distribució d’espècies i hàbitats. Això requerirà una gestió anticipada de les mateixes, perquè els esforços de conservació d’aquestes espècies prioritàries siguin efectius.
El projecte
Els canvis en la distribució de la biodiversitat associats al canvi climàtic poden minvar l’efectivitat dels espais protegits en el futur. En aquest projecte s’han utilitzat models predictius per projectar la distribució de 78 espècies d’aus a Catalunya (incloses en la Directiva Aus), en les condicions actuals i en un escenari de canvi climàtic. Es van utilitzar les distribucions de les espècies modelades per avaluar els canvis dins de la Xarxa Natura i així estimar el possible impacte del canvi global sobre la cobertura d’aquestes espècies dins dels espais protegits.
Els resultats obtinguts mostren un declivi en la distribució de moltes espècies dins de la configuració actual de la Xarxa Natura 2000, especialment entre espècies d’hàbitats oberts, com la tórtora europea (Streptopelia turtur, 80% declivi), o el còlit negre (Oenanthe leucura , 70% descens) encara que també altres d’hàbitats forestals com el gall fer (Tetrao urogallus, 47% descens). No totes les espècies van experimentar caigudes de la seva distribució dins de la Xarxa Natura (el26% i el 14% de les 78 espècies modelades van experimentar increments o cap canvi significatiu respectivament). Per exemple, l’àguila calçada (Aquila pennata) va incrementar la seva distribució en un 29%.
L’abandonament de zones de conreu a Catalunya durant les últimes dècades, substituïdes progressivament per hàbitats forestals, suposa un impacte negatiu sobre aquestes espècies d’aus. Per això és important seguir aquestes espècies i garantir la seva conservació a llarg termini.
Per frenar la disminució en la cobertura d’algunes espècies (60% de les espècies modelades), i millorar la resiliència dels esforços de conservació davant els canvis esperats, es van identificar zones prioritàries per a la gestió futura que seran de vital importància per a l’adequada gestió de les espècies considerades, mitjançant l’ús d’eines de planificació sistemàtica. Aquestes zones es troben majoritàriament a l’oest de Catalunya. L’adequada gestió d’aquestes àrees, juntament amb el manteniment d’hàbitats oberts dins de la Xarxa Natura, serà prioritària per a garantir un mínim de cobertura sota gestió d’aquelles espècies més afectades pels efectes del canvi global. Aquest treball exemplifica la necessitat d’incorporar el dinamisme dels sistemes naturals en la planificació dels esforços de conservació, per adaptar-los als canvis futurs.
Last modified: 14 setembre 2018
