13 març 2018
- Un grup d’experts avalua la situació del sisó, una au estepària que està en greu declivi poblacional, amb una reducció del 76% en els últims 19 anys, segons les dades del programa de seguiment d’ocells comuns (Sacre) de SEO / BirdLife
- El principal factor del seu declivi és l’actual gestió agrària, condicionada per la política agrària comuna (PAC). També es detecta la falta de designació d’espais i l’aplicació de mesures específiques de protecció.
El sisó, declarat l’any 2017 “Au de l’any” per SEO / BirdLife per cridar l’atenció sobre el seu mal estat de conservació, continua amb un alarmant declivi de les seves poblacions. És la principal conclusió de la trobada dels experts en aquesta au a nivell nacional. Després d’analitzar les últimes dades disponibles, conclouen que, si segueix així, el sisó comú podria entrar a la llista de les aus no comuns. Entre 1998 i 2017, les poblacions s’han reduït en un 76%, segons els registres del programa Sacre que realitza l’ONG. L’última estimació es va presentar el passat mes de novembre.
En la trobada, convocada pel CTFC, SEO/BirdLife, la Universitat Autònoma de Madrid i la Universitat de Barcelona, responsables tècnics de 10 comunitats autònomes amb poblacions de sisó i del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA), juntament amb investigadors experts en l’espècie, van avaluar la situació del sisó a Espanya i van posar en comú les actuals mesures en marxa, així com les necessitats i les qüestions clau per a la seva conservació.
Es van presentar els resultats preliminars de l’últim cens estatal de l’espècie coordinat per SEO/BirdLife, que ha constatat el greu declivi de les seves poblacions, reflectit en una reducció mitjana en densitat del 53% (entre el 17 i el 79% segons CCAA) durant el període 2005-2016.
D’altra banda, el programa de seguiment d’ocells comuns de SEO/BirdLife (Sacre) ha detectat un declivi d’un 76% de la població en el període 1998-2017, amb un 3,5% de declivi anual. “En breu deixarà de ser un ocell comú en els nostres camps, encara que en molts llocs ja no ho és i en altres ja ha desaparegut” afirma Juan Carlos del Moral, coordinador de l’àrea de Ciència Ciutadana de SEO / BirdLife, que destaca la gran responsabilitat d’Espanya en la conservació del sisó, ja que alberga les poblacions més importants d’Europa i una de les més grans del món.
A més, tant el programa Sacre a nivell nacional, com altres treballs de seguiment en zones concretes rellevants per a l’espècie assenyalen un aparent agreujament del declivi a partir del 2010. Els experts dedueixen que aquesta situació es deu, entre altres factors, als derivats de la gestió agrària actual, amb cada vegada menys superfícies en guaret. Especialment rellevant podria ser la supressió des de 2010 de la retirada obligatòria de terres de cultiu de la política agrària comuna (PAC), mesura que havia estat en vigor durant gairebé 20 anys i que oferia superfícies favorables per al sisó i altres espècies lligades als hàbitats agraris de cereal de secà.
Manca d’espais i mesures de conservació
Respecte a les mesures que garanteixen la seva conservació, els experts coincideixen que les eines disponibles són insuficients. La xarxa de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) no cobreix suficientment la seva àrea de distribució principal i les actuals mesures agroambientals de la PAC no aconsegueixen contrarestar la degradació general de la matriu agrària, ni un disseny més eficient per assegurar el bon estat de salut de l’espècie i el bon desenvolupament de l’activitat dels agricultors.
“És per això que en, algunes CCAA es treballa amb ajudes i mesures específiques per a la conservació del sisó, però la limitació dels pressupostos per als objectius de conservació és un problema generalitzat” apunta Ana Carricondo, coordinadora de l’àrea de Conservació de l’organització.
Davant d’aquest panorama descoratjador per al futur del sisó, la conclusió a què van arribar els tècnics va ser unànime. “Cal actuar urgentment per aturar el descens de les poblacions de sisó, i revisar la catalogació de l’espècie a escala nacional, actualment catalogada com a” vulnerable “, i declarar-la” en perill “, explica la responsable de SEO / BirdLife. Amb aquesta revisió es desencadenarien els mecanismes establerts en les lleis de protecció de la biodiversitat, i obligaria a elaborar un pla de recuperació a nivell nacional i l’alliberament de fons per a la seva execució.
Mentrestant, els responsables tècnics de les CCAA i del MAPAMA, juntament amb els investigadors i experts en l’espècie sol·liciten l’aprovació d’una Estratègia Nacional de Conservació del sisó que permeti unir esforços i coordinar les actuacions en les diferents CCAA. També és necessari millorar la comunicació entre responsables de medi ambient i responsables d’agricultura per promoure un canvi de fons en la PAC i reconduir l’actual situació de pèrdua general de biodiversitat en els ecosistemes agraris. Això també repercuteix en la pròpia capacitat productiva dels sistemes a llarg termini.
Last modified: 31 maig 2018
