Així ho demostra una investigació que estudia la relació entre la productivitat de bolets i el creixement dels arbres en 3 regions bioclimàtiques: mediterrània, boreal i temperada.
Un equip d’investigadors del CTFC i la Universitat de Lleida ha desenvolupat i coordinat un estudi en què, per primera vegada, es recullen dades sobre la producció de bolets recopilades durant gairebé 40 anys a Espanya, Suïssa i Finlàndia. Els resultats revelen que la producció de bolets en boscos boreals oscil·la entre els 63 i el 100 quilograms per hectàrea i any, mentre que en regions mediterrànies aquesta xifra pot arribar als 225 quilograms (tant de comestibles com de no comestibles).
L’estudi, que es publica a la revista científica Science of The Total Environment, configura la major base de dades elaborada fins al moment sobre producció de bolets a Europa. A més, és el primer estudi comparatiu entre diversos boscos europeus que proporciona nous coneixements entre sobre la relació entre la productivitat dels bolets, el creixement dels arbres i les condicions meteorològiques.
Arbres i bolets tenen sincronia al Mediterrani
Els resultats mostren que per a boscos mediterranis existeix una relació positiva entre el creixement dels boscos i la producció d’aquells bolets que estan en simbiosi amb els arbres, com el rovelló i el cep (són els anomenats bolets micorrízics). En canvi, per a regions boreals o temperades, no s’ha trobat cap relació entre aquestes variables.
Segons Eduardo Collado, autor principal de l’article, “en condicions limitades d’aigua, com les que es donen en la regió mediterrània, tant la producció de fusta com la producció de bolets són més sensibles a les precipitacions, cosa que comporta una major sincronia entre ambdues variables”. El moment en què arriben les pluges de tardor, és el moment en què augmenta la productivitat de bolets, fet que coincideix amb el creixement en amplada dels arbres.
En analitzar altres tipus de bolets, com els que es nodreixen de matèria orgànica i que no tenen cap tipus de relació amb els arbres (són els anomenats bolets sapròfits), l’equip investigador va trobar un comportament més erràtic. Seria el cas, per exemple, de l’apagallums.
L’estudi destaca pel seu caràcter interdisciplinar, ja que abasta dades sobre bolets, boscos i clima dels diferents llocs i ecosistemes estudiats, així com per la col·laboració internacional que ha promogut, ja que uneix equips investigadors d’arreu del país i de Finlàndia, Suïssa i Regne Unit.
Referència bibliogràfica:
Mushroom productivity trends in relation to tree growth and climate across different European forest biomes. E. Collado, J.A. Bonet, J.J. Camarero, S. Egli, M. Peter, K. Salo, F. Martínez-Peña, E. Ohenoja, P. Martín-Pinto, I. Primicia, U. Büntgen, M. Kurttila, J.A. Oria-de-Rueda, J. Martínez-de-Aragón, J. Miina, S. de-Miguel. 2019. Science of The Total Environment. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2019.06.471
Last modified: 17 juliol 2019
