Després de l’esclat de la guerra a Ucraïna, la Comissió Europea ha aprovat una sèrie de canvis per compensar la previsible escassetat d’importacions de gra
Un equip europeu d’experts sosté que aquests canvis tindran un impacte negatiu en la biodiversitat i intensificaran la producció agrària i ramadera
En el treball, publicat a la revista Communications Earth and Environment, hi participen investigadors catalans del CTFC i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio)
Els darrers canvis en política agrícola de la Unió Europea tindran un impacte desproporcionat en la biodiversitat i afavoriran encara més la intensificació de la producció agrícola. Així ho afirma un equip europeu d’ecòlegs i experts en biodiversitat en una comunicació recent publicada a la revista Communications Earth and Environment en què participa el professor Santi Mañosa, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i els investigadors Gerard Bota, David Giralt i Francesc Sardà (CTFC).
També signen el nou treball membres d’altres centres espanyols com ara la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), la Universitat de Valladolid i diversos centres del CSIC (MNCN, EBD, IREC), entre altres institucions europees.
«L’exigència ambiental de la Política Agrícola Comuna s’ha relaxat, tot permetent el cultiu de la terra actualment destinada al guaret, per produir aliment animal i cobrir el dèficit en les exportacions d’Ucraïna i Rússia», assegura l’equip investigador. «La conversió dʻaquests hàbitats seminaturals tindrà un impacte molt negatiu en la biodiversitat agrícola i la seguretat alimentària».
Lluitar contra la degradació mediambiental al continent europeu
La Política Agrícola Comuna (PAC) dissenyada per la Unió Europea pel període 2023-2027 pretén revertir l’actual degradació mediambiental i el declivi de la biodiversitat als paisatges agrícoles europeus mitjançant tres objectius: contribuir a la mitigació del canvi climàtic, donar suport a la gestió eficient dels recursos naturals i revertir la pèrdua de biodiversitat.
Tan mateix, després de l’esclat de la guerra a Ucraïna, la Comissió Europea ha aprovat una sèrie de canvis a curt i mitjà termini que relaxen els compromisos mediambientals de la PAC per compensar la previsible escassetat d’importacions de gra i millorar-ne la seguretat alimentària. Concretament, el que es proposa és permetre el cultiu de les terres en guaret que fins ara eren part de les “Ecological Focus Areas” contemplades en el pagament verd de la PAC.
Tal com explica el professor Santi Mañosa (UB-IRBio), expert en ocells de medis esteparis, «els guarets son un dels principals refugis de biodiversitat dels medis agrícoles, especialment en entorns molt intensificats. La seva desaparició pot significar un cop molt dur, potser irreversible, per a la conservació de moltes espècies de plantes, invertebrats i ocells característic dels ecosistemes agraris, que necessiten aquests camps temporalment sense cultivar i menys pertorbats per poder viure, alimentar-se i reproduir-se».
Gerard Bota, responsable del capítol d’ambients agrícoles de l’informe Estat de la Natura a Catalunya 2020, confirma que «el darrer informe ja va posar de manifest la important davallada que ha experimentat en els últims anys la superfície de guaret a Catalunya. La relaxació dels compromisos ambientals de la PAC accelerarà el procés de pèrdua de biodiversitat que venim detectant en els medis agrícoles catalans. Actualment, és en aquests medis on més biodiversitat estem perdent i on tenim els reptes de conservació més rellevants».
Els arguments que denuncien l’impacte negatiu d’aquesta mesura es basen en una revisió de les estadístiques agràries europees, així com en els principals resultats de recerca de la relació entre gestió agrícola i biodiversitat. Segons paraules de l’expert Mario Díaz, coautor del treball i investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), «fa dècades que estudiem les relacions entre els usos agropecuaris i la biodiversitat i els serveis ecosistèmics associats. Els nostres estudis demostren que l’agricultura extensiva genera beneficis ambientals davant de la intensificació agrària o l’abandonament, que generen efectes negatius».
«Europa s’hauria de dirigir cap a una agricultura més sostenible amb el medi ambient perquè, segons els estudis realitzats fins ara, a llarg termini la ramaderia i l’agricultura intensives esgoten la productivitat dels terrenys», comenta l’expert Manuel Morales (UAM), autor principal de la comunicació. I afegeix, «En última instància, aquests canvis de política poden comprometre la biodiversitat i la sostenibilitat agrícola a llarg termini a Europa, en favor de modestos augments de la producció agrícola actual i millores incertes en la seguretat alimentària».
Segons Mañosa i Bota, aquests canvis en la PAC poden dificultar els esforços de conservació que des de fa gairebé una dècada s’estan fent a Catalunya per salvar les darreres poblacions d’ocells esteparis. «Els estudis que duem a terme els investigadors de la UB i del CTFC als secans de la plana de Lleida demostren sense cap mena de dubte que la presència de guarets és clau per la recuperació d’espècies en perill d’extinció, com el sisó (Tetrax tetrax), un ocell emblemàtic d’aquests espais. Catalunya és l’únic lloc de la península ibèrica on s’ha aconseguit aturar la meteòrica davallada de les poblacions d’aquest ocell singularíssim, justament mercès a l’aplicació de polítiques de manteniment i gestió de guarets».
Més informació:
Morales, M.B., Díaz, M., Giralt, D., Sardà-Palomera, F., Traba, J., Mougeot, F.,Serrano, D., Mañosa, S., Gaba, S., Moreira, F., Pärt, T., Concepción, E.D., Tarjuelo, R., Arroyo, B., Bota, G. 2022. Protect European green agricultural policies for future food security. Communications Earth & Environment 3:217. https://doi.org/10.1038/s43247-022-00550-2
Last modified: 18 octubre 2022
