Enguany, gràcies a les condicions meteorològicament favorables, els Bombers de la Generalitat de Catalunya han gestionat 64’5 hectàrees de terreny en onze cremes prescrites que s’han realitzat en diversos punts estratègics de gestió (PEG). És una xifra alta aquí a Catalunya, sobretot si ho comparem amb l’àrea cremada per incendis aquest any 2020, que a falta de les dades definitives està al voltant de 135 hectàrees, una de les més baixes des que hi ha registres. Aquests espais gestionats gràcies a les cremes, aporten als Bombers una garantia de disposar de posicions tàctiques per tal de treballar els escenaris estratègics dels possibles incendis forestals. A més, Les cremes controlades o prescrites protegeixen el territori dels grans incendis forestals fins a aproximadament set anys. Aquesta estratègia de gestió, aplicada de forma sostenible, serà clau en un futur on els vents càlids provocats pel canvi climàtic alimentaran incendis forestals cada cop més grans i més freqüents.
Els grans incendis forestals només representen el 2,6% dels incendis que es donen a la Mediterrània, però suposen el 75% del total de superfície que es crema. Són incendis que van en augment, i que es donen per un còctel d’ingredients entre els quals hi trobem el canvi climàtic, la poca gestió del bosc i l’abandonament de les zones agrícoles. Una investigació publicada a Science of the Total Enviroment demostra que les cremes controlades disminueixen la probabilitat de tenir grans incendis forestals en un futur.
Andrea Duane, investigadora del CTFC i del grup de recerca InForest (CTFC-CREAF) ha liderat la recerca. “Sabem que cremar de forma controlada algunes hectàrees de bosc ajuda a reduir la quantitat de vegetació arbustiva i li traiem combustible a un futur gran incendi”, comenta l’Andrea. De fet, l’estudi demostra que les zones cremades durant el passat actuen com una barrera que frena els grans incendis forestals. “Hem comprovat que aquest efecte pot durar fins a aproximadament set anys i que actua com una vacuna per a prevenir els grans incendis forestals”.
Per comprovar-ho, l’equip liderat per Duane, format per investigadors del CTFC, CREAF i CSIC, ha comparat l’efecte de tres plans estratègics de cremes controlades o prescrites, incloent també l’estratègia més econòmica, no apagar els incendis. Per fer la comparació, s’ha millorat un model matemàtic que calcula la probabilitat d’incendis a Catalunya, el MEDFIRE. Aquest model pren tota la informació dels incendis que van ocórrer durant el passat i simula com seran els incendis del futur sota diferents escenaris i diferents estratègies de cremes prescrites.
Segons el model, l’estratègia de cremes controlades més eficient és l‘adaptativa, perquè s’aconsegueix una bona protecció invertint menys esforços. En aquestes cremes, es mira on s’han produït incendis els anys anteriors i en funció d’això, s’adapta la quantitat de territori a cremar en un lloc o en un altre. Al contrari, no apagar els incendis no ha demostrat ser la millor estratègia, “encara que sigui l’opció més econòmica, amb aquesta estratègia no podem escollir on cremar. A més, molts d’aquests incendis segueixen cremant en alta intensitat”, aclareix Duane. Les altres dues estratègies, tot i no ser les més eficients, també han tingut un efecte protector segons el model matemàtic. Totes dues proposaven cremar 15.000 hectàrees a l‘any sense tenir en compte els incendis que havien succeït els anys anteriors. Una anava més orientada a aplicar cremes prescrites en àrees de bosc amb alta probabilitat d’incendi, mentre que l’altre situava les cremes prescrites en zones a prop d’àrees urbanes per a reduir el risc d’incendi a prop d’urbanitzacions.
Amb “noves condicions climàtiques” calen noves estratègies per fer front als grans incendis del futur
Per extreure resultats més concrets, l’equip li va “preguntar” al model MEDFIRE com serien els incendis a Catalunya des del 2016 fins al 2100, sota dues situacions diferents: si les condicions climàtiques eren les mateixes que les actuals i si les condicions climàtiques evolucionaven en el context del canvi climàtic.
Els resultats d’aquesta simulació mostraven que, en un escenari de canvi climàtic, gairebé cap dia del futur s’assemblaria als del passat. “Hem trobat que hi hauran “novel climates” amb vents càlids mai vistos fins ara. Dies on els patrons de pressió i vent seran similars als actuals, però amb una temperatura molt superior. Aquestes noves condicions climàtiques, afavoriran que tinguem grans incendis forestals cada cop més grans i amb una freqüència major”.
Actualment focalitzem els nostres esforços en apagar els incendis, però el número i la grandària dels grans incendis forestals que ens durà el canvi climàtic poden escapar del control dels bombers. És per això que estudis com aquests poden influenciar i donar suport a estratègies de gestió d’incendis que fins ara no estaven tan clares ni regulades, com és el cas de les cremes prescrites, “aquest és el valor d’aquesta investigació”, conclou l’Andrea. Aquesta recerca forma part del cinquè capítol de la tesis doctoral de l’Andrea Duane., que va rebre el “Premi Pioner” del 2018.
Més informació:
Adapting prescribed burns to future climate change in Mediterranean landscapes. Andrea Duane, Núria Aquilué, Quim Canelles, Alejandra Morán-Ordoñez, Miquel de Cáceres, Lluís Brotons. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2019.04.348
Last modified: 25 novembre 2020
