El programa, que es realitza en col·laboració entre el CTFC i Endesa, estudia el comportament dels ratpenats i proposa mesures de millora per afavorir-ne la conservació en instal·lacions hidroelèctriques, llocs que per les seves condicions ambientals poden ser refugis ideals per a aquestes espècies en situació de vulnerabilitat.
Al llarg d’aquesta dècada de recerca, s’han identificat un total de 26 espècies de ratpenats (que representen el 80 % de les espècies d’Espanya) a 50 localitzacions repartides entre Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Galícia.
Com a novetat, enguany s’ha posat en marxa el programa Batsolar, una prova pilot a sis plantes solars de Badajoz i Càceres (Extremadura) en què, en una primera fase, s’han instal·lat gravadores d’ultrasons per conèixer el moviment de la població de ratpenats.
Les condicions de llum, humitat i climatologia que es donen a les centrals hidroelèctriques i les seves infraestructures auxiliars les converteixen en refugis ideals per als ratpenats, un grup d’espècies força amenaçades al nostre país i d’un altíssim valor per al nostre ecosistema. Per això, ara fa exactament 10 anys, Endesa va iniciar Endesabats al costat del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
El projecte, que va tenir origen amb la troballa d’algunes colònies de quiròpters a les galeries de les centrals, es va posar en marxa a les hidroelèctriques catalanes d’Orfes a l’Alt Empordà (Girona) i Camarasa a la Noguera (Lleida). Deu anys més tard, ha arribat a un total de 50 localitzacions repartides per diferents punts d’Espanya.
En total són 22 centrals hidràuliques i 28 coves naturals properes als rius a Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Galícia, on han arribat a identificar-se un total de 26 espècies de ratpenat (un 80 % de les 32 espècies que hi ha a Espanya).
Com a fet innovador, i després de deu anys treballant en l’entorn hidroelèctric, enguany el projecte ha fet un salt i s’ha estès, en una prova pilot, a sis plantes solars d’Extremadura, donant lloc a BatSolar. Són les plantes Zurbarán, Quijote i Hernán Cortés (a Càceres) i les de Castilblanco, Navalvillar i Valdecaballeros (a Badajoz). Aquest projecte es troba, actualment, en una fase inicial: s’han instal·lat gravadores d’ultrasons fora i dins dels recintes solars per avaluar la riquesa i abundància de quiròpters i fer una comparativa amb les zones naturals annexes per detectar possibles diferències quant a activitat i diversitat.
Endesabats va néixer amb l’objectiu de millorar el coneixement dels ratpenats cavernícoles, un grup de mamífers singular alhora que poc estudiat, per compartir-lo amb la comunitat científica i contribuir, entre tots, a la millora de la seva conservació. I és que les 32 espècies de quiròpters que s’han trobat a Espanya fins ara estan incloses al Llistat espanyol d’espècies silvestres en règim de protecció especial: 12, a més, com a vulnerables, i una, el ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii) en perill d’extinció. Cal recordar que totes les espècies de quiròpters europeus estan protegides i moltes d’elles, amenaçades a escala global. Lluny de l’aspecte tenebrós que la literatura i la ficció han creat al voltant d’aquests mamífers voladors, la realitat és que són éssers inofensius, que fugen de la presència humana i que tenen una grandíssima importància ecològica com a depredadors d’insectes nocturns; a més, són uns aliats importants de l’agricultura i la silvicultura en el control de plagues.
Atesa aquesta situació, trobar hàbitats que n’afavoreixin la conservació i potenciar-los és de gran importància. En aquest aspecte, les galeries, túnels i cavernes de les centrals hidroelèctriques es converteixen en refugis naturals adequats per als quiròpters ja que reuneixen les condicions ideals de foscor, temperatura i tranquil·litat. A més, es tracta d’espais pròxims a rius d’aigües tranquil·les i pantans, la qual cosa suposa una font d’alimentació assegurada per a aquestes espècies insectívores.
Aquests deu anys d’Endesabats han permès l’estudi de la població de ratpenats a través de la instal·lació de càmeres d’infrarojos, gravadores d’ultrasons i també captures d’exemplars per obtenir dades biomètriques. Els resultats obtinguts han permès adoptar mesures concretes a les centrals hidroelèctriques, com ara la modificació de buits d’entrada per afavorir l’accés de les colònies a l’interior de les galeries o la instal·lació de caixes refugi a punts estratègics. També s’ha intentat fomentar o ampliar la capacitat d’acollida dels espais que han esdevingut hàbitat sempre que ha estat possible, i reubicar o redirigir aquelles colònies la ubicació de les quals és incompatible per motius de seguretat i salut.
Més enllà de la seva aplicació en millores concretes a les instal·lacions pròpies, el projecte està generant una gran quantitat d’informació i dades sobre aquests mamífers voladors. En general, són animals poc estudiats, per la qual cosa aquests resultats tenen un gran valor per a la comunitat científica, tant per les noves i valuoses dades de la biologia i la distribució dels ratpenats a les zones estudiades com per la quantitat d’informació sobre l’ecologia, la fenologia i l’estat poblacional d’espècies amenaçades. No només això, sinó que a més, i dins del marc d’Endesabats, des del CTFC estan provant noves metodologies de seguiment i prospecció que poden ser molt útils per a recerques posteriors.
Last modified: 30 octubre 2023
