En parlem amb David Guixé, expert en quiròpters i coordinador científic de MIGRABATS:
Més enllà del seu interès científic, sovint es recorda que els ratpenats són indicadors de salut ambiental i reguladors naturals d’insectes. Com ajuda el projecte a fer més visible aquest paper davant de la societat?
El primer punt important és donar-los a conèixer, que la societat sàpiga que són un grup molt divers, d’interès de conservació i molt important en el control dels insectes. A més, aquest projecte posa de manifest que hi ha espècies migradores que fan milers de km entre les zones de cria i les d’aparellament a la tardor i que durant la seva ruta superen milers de perills i dificultats, com trobar boscos madurs amb abundants cavitats en arbres on refugiar-se i descansar, trobar zones amb abundància d’insectes on alimentar-se i agafar greix, i intentar no topar amb cap molí de vent, causa principal de la seva mortalitat amb milers d’exemplars morts a Europa cada any. MIGRABATS ajudarà a posar sobre el mapa les seves rutes migratòries i així conèixer la possible interacció amb parcs eòlics i l’estat dels nostres boscos i paisatges.
Les sessions de la Vall d’Aran han permès detectar noves poblacions i fins i tot primeres citacions per a la Vall d’Aran. Com canvien aquests resultats la percepció que teníem fins ara sobre la distribució i estat de conservació dels ratpenats forestals?
A la Vall d’Aran, les prospeccions han permès detectar noves poblacions i fins i tot primeres cites per a la zona, especialment del ratpenat argentat, una espècie migradora molt escassa que viu en esquerdes de cingleres calcàries.
Cada cop que es troben noves poblacions – a part de ser un goig immens que dóna sentit a la nostra feina–, posa de manifest que queda molt per descobrir sobre la seva distribució i reforça la importància de continuar estudiant i mostrejant aquests mamífers voladors tan singulars.
El projecte està vinculat al Max Planck Institute i a una xarxa internacional. Quina és la importància de treballar de manera coordinada a escala europea per entendre els moviments migratoris dels ratpenats?
El projecte forma part d’una xarxa internacional liderada pel Max Planck Institute, que estudia els moviments migratoris de ratpenats a escala europea.
La participació del CTFC és clau perquè a Catalunya arriben cada tardor moltes poblacions del centre i nord d’Europa, fet que ens converteix en una zona estratègica per al seu seguiment i conservació.
Treballar conjuntament permet obtenir dades sorprenents, com l’altura de vol de més de 2.500 metres o l’ús de tempestes i ventades per migrar cap al sud. Aquesta col·laboració multiplica el coneixement i l’impacte científic del projecte.
Com poden les dades recollides en el projecte MigraBats traslladar-se a polítiques públiques o accions concretes de gestió i protecció dels hàbitats?
Les dades del projecte s’utilitzen per millorar la gestió dels hàbitats i orientar polítiques públiques en dos àmbits principals: 1) Reduir l’impacte dels parcs eòlics i dels insecticides sobre les poblacions de ratpenats. 2) Conservar i restaurar boscos madurs i crear nous refugis naturals.
Aquest treball es fa en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, la Xarxa de Conservació de la Natura, la Diputació de Girona i el projecte Endesabats. L’objectiu final és que l’administració integri aquests coneixements en les directrius de gestió forestal i del paisatge, fomentant sinergies que beneficiïn la biodiversitat i les espècies amenaçades.
Llegeix la notícia completa aquí.
Last modified: 24 octubre 2025
