Autor de la foto: Joan Estrada
El sisó comú (Tetrax tetrax) ha vist reduïda la seva població més del 50% en els últims 15 anys a Espanya. Això ha portat al fet que actualment s’està considerant la seva recatalogació a ‘En perill d’extinció’.
Un nou projecte, liderat pel CTFC, amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, té per objectiu la identificació d’àrees crítiques per a la conservació d’aquesta espècie a nivell nacional.
El projecte compta amb la participació d’experts en l’ecologia de l’espècie, experts internacionals en gestió d’espècies amenaçades, i amb el suport de la majoria de les comunitats autònomes on l’espècie és present, i persegueix la delimitació d’àrees crítiques de conservació a nivell nacional en base a objectius i criteris consensuats pels diferents actors implicats (tècnics, gestors, científics), usant una metodologia pionera, desenvolupada a aquest efecte.
La identificació d’aquestes àrees crítiques és una eina clau de planificació per a la recuperació del seu estat de conservació favorable, ja que permetrà identificar on cal prioritzar els majors esforços de gestió i protecció per maximitzar els efectes positius a favor de l’espècie.
El sisó comú (Tetrax tetrax) és una espècie d’hàbitats agraris oberts dominats per cultius cerealistes de secà o pastures extensius. A Espanya, en trobem en 12 comunitats autònomes. Les seves principals poblacions s’han trobat històricament a la Meseta Sud (Castella -la Manxa) i Extremadura, amb poblacions més reduïdes i disperses a la Meseta Nord (Castella-Lleó), vall de l’Ebre i Andalusia. La regressió de les seves poblacions està principalment associada a canvis en la gestió agrària del territori (p. e. intensificació agrícola, ús de fitosanitaris, programes de regadiu, canvis d’usos de terra), a la qual se sumen noves potencials amenaces, com ara l’expansió de les plantes fotovoltaiques en terreny agrícola.
En aquest context d’amenaces creixents per l’espècie i de declivi alarmant de les poblacions, la delimitació d’àrees crítiques s’ha identificat com una de les accions clau de planificació per millorar el seu estat de conservació en el document de Bases científicas para el desarrollo de la Estrategia Nacional de Conservación del sisón común, realitzat pel CTFC dins el marc d’un altre projecte acabat recentment , i que també va comptar amb el suport de la Fundación Biodiversidad.
El projecte té una durada prevista d’un any durant el qual s’utilitzaran models ecologicoestadístics per entendre els canvis en la distribució de l’espècie en els últims 15 anys, es recopilarà la informació disponible sobre les principals amenaces i s’aplicarà una nova metodologia de planificació espacial multicriteri per identificar les àrees clau en el territori espanyol per a la conservació de l’espècie en els propers anys. Aquest treball anirà acompanyat amb la realització diferents reunions de treball entre els actors implicats per discutir i concertar criteris comuns a considerar per a la designació d’aquestes àrees.
Des de l’inici, aquest projecte ha comptat amb el suport de la majoria de les comunitats autònomes on l’espècie és present, així com amb la implicació directa dels principals equips de recerca de l’espècie a nivell nacional (Universitat Autònoma de Madrid o Universitat de Barcelona) i amb experts internacionals en la conservació d’espècies amenaçades (Unió Internacional per a la conservació de la Natura – UICN).
Esperem que aquest projecte tingui un impacte important la conservació del sisó a Espanya, una espècie emblemàtica de les nostres zones agrícoles i de la qual som els grans responsables de la seva conservació a nivell europeu i mundial. A més, la metodologia desenvolupada en el projecte podrà servir de precedent per a la seva aplicació en els plans de conservació d’altres espècies amenaçades.
Last modified: 27 gener 2021
