L’any 2019, incendis forestals sense precedents van travessar l’Amazones i van destruir milers de quilòmetres quadrats de selva tropical, aproximadament l’equivalent a dues terceres parts de Catalunya. En aquest context, la pèrdua de biodiversitat i d’hàbitats, l’alliberament de carboni a causa dels incendis i altres conseqüències socioeconòmiques i ambientals han sigut motiu de preocupació per a la comunitat científica de tot el món.
Un estudi internacional liderat per investigadors del CTFC, la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat de Purdue d’Estats Units ha utilitzat plataformes de teledetecció per entendre la relació entre la cobertura del sòl i els incendis del 2019. Segons publiquen a la revista Environmental Research Letters, els incendis es van localitzar majoritàriament en zones amb pèrdues forestals importants l’any anterior.
Utilitzant un sensor via satèl·lit que controla els canvis en la vegetació superficial, l’equip investigador ha observat que aproximadament el 85% dels incendis del 2019 van passar just al costat de zones que havien estat desforestades l’any anterior. Aquesta desforestació va disminuir la coberta del dosser, provocant així una reducció de la humitat al bosc, una augment de la temperatura i la velocitat del vent i una disminució de la humitat.
“El monitoratge i control de la desforestació a escala global mitjançant satèl·lits i processament de big data és clau per protegir els ecosistemes i adoptar mesures polítiques encaminades a millorar la seva conservació”, explica Adrián Cardil, autor principal de l’article i investigador del CTFC al GFBI Hub.
“Els règims d’incendis forestals al món són diferents depenent del bioma en què es produeixen així com dels factors socioeconòmics determinants en la seva ocurrència i propagació. Entendre els patrons que condueixen a un canvi dràstic en el règim d’incendis, especialment en zones vulnerables al foc com la conca de l’Amazones, és vital per a la conservació dels ecosistemes i de les funcions ambientals i socials que proveeixen”, conclou Cardil.
Autor: André Dib
Els efectes combinats d’usos del sòl i el canvi climàtic
“Els incendis a la selva tropical amazònica són majoritàriament motivats per les dinàmiques de canvis d’usos del sòl derivades de les aclarides i les cremes de boscos per a una expansió agrícola continuada. No obstant això, els impactes del canvi climàtic també poden conduir a selves tropicals amb condicions més seques i amb una major incidència d’incendis”, explica Sergio de Miguel, coordinador de l’article i professor de la Universitat de Lleida i cap del GFBI (Global Forest Biodiversity Initiative) Hub.
“Per tant, els efectes combinats d’usos del sòl i el canvi climàtic poden contribuir a una tempesta perfecta amb conseqüències ecològiques i socioeconòmiques greus a nivell local, regional i mundial”, afegeix de Miguel.
De fet, tal i com mostra un altre estudi recent signat per Cardil i de Miguel, aquesta problemàtica es pot haver agreujat encara més durant el 2020 a causa de la pandèmia per la COVID-19. Els resultats de l’estudi suggereixen que l’augment de la desforestació, principal factor d’incendis a la selva tropical amazònica, pot estar relacionat amb l’augment de la tala il·legal i de l’expansió agrícola, com a conseqüència de la reducció de l’aplicació de la llei i de la limitada capacitat de control després de les mesures generalitzades de bloqueig.
Autor: André Dib
“Una selva tropical, si està intacta, conserva la humitat i és poc probable que s’hi encengui foc. Els humans pertorben la selva tropical eliminant la coberta dels arbres i la vegetació, deixant un ambient més sec i creant condicions favorables per a la combustió en el que queda del bosc”, explica Jingjing Liang, professor d’ecologia quantitativa dels boscos a la Universitat de Purdue i un dels autors del document.
Els autors de l’estudi suggereixen la necessitat de trobar un equilibri en l’aplicació de polítiques agràries, tant agrícoles, ramaderes com forestals, per tal de donar resposta a les prioritats en matèria de medi ambient i de conservació de l’Amazònia a la vegada que donen resposta a les necessitats de desenvolupament local i nacional de la regió.
L’equip de treball ha estat format per 24 investigadors i investigadores, de 13 països diferents: Espanya, EEUU, Austràlia, Brasil, Itàlia, Sud Àfrica, Suïssa, Costa d’Ivori, França, Xile, Regne Unit, Bèlgica, Argentina.
Més informació a:
Recent deforestation drove the spike in Amazonian fires. Adrián Cardil, Sergio de-Miguel, Carlos A. Silva, Peter B. Reich, David Calkin, Pedro HS Brancalion, Alexander C. Vibrans, Javier GP Gamarra, M. Zhou, Bryan C Pijanowski, Cang Hui, Thomas W. Crowther, Bruno Hérault, Daniel Piotto, Christian Salas-Eljatib, Eben North Broadbent, Angelica M. Almeyda Zambrano, Nicolas Picard, Luiz EOC Aragão, Jean-Francois Bastin, Devin Routh, Johan van den Hoogen, Pablo L. Peri, Jingjing Liang. https://dx.doi.org/10.1088/1748-9326/abcac7
Last modified: 16 desembre 2020
