La tala d’arbres és una pràctica tan antiga com la civilització que causa un evident efecte sobre les masses forestals. Molt menys conegut és l’efecte que té aquesta pràctica en la vida sota el sòl, sobre els fongs. Un estudi liderat per la investigadora de la Universitat de Lleida i la unitat de recerca conjunta CTFC-Agrotecnio-CERCA, Giada Centenaro al costat de set investigadors més, ha analitzat els efectes de la tala d’arbres en la distribució, composició i biomassa de fongs sapròfits i micorrízics. L’estudi es va dur a terme en un bosc de pi silvestre en l’anomenada “Pineda Gran” de la província de Sòria, més de 12.500 hectàrees de bosc per sobre dels 1.000 metres d’altitud, amb un clima mediterrani de característiques continentals.
En el sòl, els fongs viuen formant xarxes de filaments anomenades “miceli fúngic” la missió del qual és la cerca de nutrients. Els fongs sapròfits descomponen la matèria orgànica per a nodrir-se (de fulles mortes o branques caigudes, per exemple), mentre que els fongs micorrízics creen una simbiosi amb les arrels dels arbres mitjançant la qual intercanvien nutrients per carboni. Així, eliminar la coberta forestal provocarà variacions en la disponibilitat de recursos per als fongs, la qual cosa pot afectar la composició i la diversitat de les comunitats fúngiques del sòl. Però llavors, és dolent talar arbres?
Per a analitzar els canvis de les tales en els fongs del sòl, en aquest treball es va realitzar un mostreig espacial del sòl, partint des de l’interior del bosc i finalitzant en el centre de tres àrees talades, de mitja hectàrea cadascuna. En cadascuna de les tres àrees talades es van prendre 60 mostres de sòl per a la caracterització de la comunitat de fongs del sòl. Sobre aquestes 180 mostres de sòl es va extreure l’ADN fúngic i es van identificar les espècies de fongs presents, així com la biomassa de fongs en el sòl.
La publicació de Centenaro ha demostrat que, encara que la biomassa de fongs sigui menor en la zona talada respecte al bosc o al perímetre de la parcel·la, la diversitat fúngica s’ha mantingut similar en totes les zones. L’estudi ha posat de manifest que els tractaments de clara a petita escala, menors de mitja hectàrea, no generen impactes negatius a mitjà termini sobre les comunitats de fongs del sòl. És a dir, les comunitats fúngiques dins de les zones talades i també en la vora del bosc són comparables a les comunitats fúngiques que trobem a l’interior del bosc.
“Aquests descobriments són importants des d’un punt de vista de gestió forestal perquè mostren que es pot gestionar el bosc sense causar danys irreversibles en l’ecosistema”, assenyala Centenaro, que destaca també la importància de les noves tecnologies per a aconseguir aquests resultats: “fa 20 anys, per a estudiar els fongs s’havia d’anar al bosc en temporades concretes i identificar els bolets visibles. Amb les noves tecnologies, és possible tenir una idea molt més clara i completa de la composició de les comunitats de fongs”.
Aquesta recerca ha estat realitzada en el marc del projecte “Factors ambientals i antropogènics determinants de la biodiversitat i productivitat de fongs en ecosistemes forestals davant el canvi global” (FUNFORCHANGE), finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación i la Agencia Estatal de Investigación (PID2022-139558OB-I00) i liderat des del CTFC per Sergio de Miguel, cap del grup de Recerca Global en Ecosistemes Forestals.
Més informació:
Centenaro, G.; de-Miguel, S.; Bonet, J.A.; Martínez Peña, F.; Escribano Gil De Gomez, R.; Ponce, A.; Dashevskaya, S.; Alday, J.G. Spatially-explicit effects of small-scale clear-cutting on soil fungal communities in Pinus sylvestris stands, Science of The Total Environment, Volume 909, 2024, 168628 https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2023.168628
Last modified: 19 juliol 2024
