Catalunya disposa del 14% de la superfície real de l’hàbitat d’aquesta espècie, que en els darrers ha patit una regressió. Aquests boscos minimitzen les inundacions, filtren la contaminació difusa i són hàbitats estratègics per a la conservació de diverses espècies
Aquest dilluns s’ha presentat al Museu del Ter, a Manlleu, el projecte europeu Life Alnus, centrat en millorar la conservació de les vernedes mediterrànies, el bosc de ribera per excel·lència dels trams alts dels rius i amb diverses funcions ecològiques.
L’objectiu del projecte és invertir la regressió i la degradació d’aquest hàbitat de ribera a Catalunya per mitjà d’accions que es puguin transferir a la resta de les conques ibèriques i al conjunt dels països mediterranis. Per aconseguir-ho, es treballarà en tres zones pilot: les conques del Besòs, de l’Alt Ter i de l’Alt Segre. Aquests espais inclouen 24 Zones d’Especial Conservació (ZEC) i un 45% de la distribució regional de l’hàbitat del vern.
El primer objectiu de conservació és millorar la cobertura legal de l’hàbitat a tot Catalunya, incorporant nous nuclis importants de verneda dins la Xarxa Natura 2000 i declarant un nou Lloc d’Importància Comunitària (LIC) al pas del Ter per Osona, actualment fora de la xarxa europea. Per acomplir-ho s’està finalitzant un treball cartogràfic que defineixi millor la distribució real de l’hàbitat.
Importància ecològica
Les vernedes constitueixen els principals boscos de ribera de l’Europa temperada i de bona part de la regió mediterrània, dominant tant les ribes de les capçaleres dels rius com les àmplies planes al·luvials. L’Estat espanyol per si sol conté el 56% de superfície real de l’hàbitat en els països circummediterranis, el 14% de la qual a Catalunya, un percentatge important tenint en compte les dimensions del país.
Els boscos de vernedes tenen diverses funcions ecològiques associades als rius, com la regulació de les inundacions, la protecció dels marges fluvials de l’erosió, la filtració de la contaminació difusa cap als rius, hàbitats més estratègics per a la conservació d’una gran part de la biodiversitat europea, microhàbitat per als peixos autòctons a partir de les rels inundades, corredor biològic que facilita la connexió entre poblacions de flora i fauna entre zones protegides, etc. Alhora, són un dels principals espais de lleure, d’una gran bellesa paisatgística.
Accions de restauració
El projecte també busca restaurar el bosc de ribera allà on ha desaparegut o està degradat. Les accions de restauració plantejades es realitzaran per aconseguir el màxim impacte amb el mínim cost, deixant que l’hàbitat es reorganitzi per si sol a través d’actuacions clau, com l’increment dels cabals circulants al riu o l’eliminació de barreres físiques.
Només on faci falta es procedirà a la restauració activa de la vegetació, plantant les espècies autòctones que corresponen a cada tram i retirant les exòtiques invasores. En aquest sentit, es tindran en compte les problemàtiques específiques de cada zona. Per exemple, instaurant nuclis de reintroducció de l’hàbitat allà on ha desaparegut, com en la major part de la conca del Congost, on està molt fragmentat, com a l’Alt Ter i a l’Alt Segre, els nuclis de desfragmentació de l’hàbitat recuperaran la continuïtat del bosc de ribera.
A l’acte hi han intervingut, per part del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Jordi Camprodon, coordinador del projecte; el vicerector de recerca i transferència de coneixement de la UVic-UCC, Jordi Villà, el coordinador del Centre Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC, Marc Ordeix, el cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua, Antoni Munné, Miquel Rafa, de la Fundació Catalunya La Pedrera, i el regidor de Medi Ambient i Espais Verds de l’Ajuntament de Granollers, Albert Camps.
Quatre anys d’estudi
Life Alnus és un projecte LIFE Nature & Biodiversity, i té una durada de quatre anys –fins el mes de juny de 2021. En són socis el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, que n’és el coordinador); l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); la Fundació Universitària Balmes, a través del Centre d’Estudis del Rius Mediterranis –CERM; l’Ajuntament de Granollers; la Fundació Catalunya La Pedrera; i MN Consultors en Ciències de la Conservació SL. Compta amb el cofinançament del Consorci Besós-Tordera i la col·laboració de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, dels departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, i de la Direcció General de l’Aigua, del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient.
Last modified: 5 juny 2018
