El CTFC lidera el projecte “Bases científiques per a l’elaboració de l’Estratègia Nacional de Conservació del sisó comú (Tetrax tetrax)”, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica.
La situació de l’espècie és alarmant: en només deu anys, el declivi poblacional és proper al 50% a nivell nacional. És imprescindible definir i implementar accions urgents de conservació.
Participen en el projecte entitats de les diferents comunitats autònomes on es troba l’espècie i els principals equips de recerca i organitzacions conservacionistes del país.
El sisó comú (Tetrax tetrax) ocupa principalment hàbitats agraris oberts dominats per cultius cerealistes de secà o pastures extensives. N’hi ha en 12 comunitats autònomes espanyoles. Les seves poblacions principals s’han trobat històricament a la Meseta Sud (Castella -la Manxa) i a Extremadura, amb poblacions més reduïdes i disperses a la Meseta Nord (Castella-Lleó), vall de l’Ebre i Andalusia.
És una de les aus vinculades a espais agraris que experimenta declivis més acusats a Espanya i Europa. Les dades més recents suggereixen un descens alarmant, proper al 50% sobre el total de la població espanyola en 10 anys, podent arribar a prop del 80% en algunes comunitats autònomes.
Tot i això, al nostre país encara s’hi troba la major població europea i una de les més importants a nivell mundial. Els factors de regressió, associats principalment a canvis en la gestió agrària, no tenen previsions de millora, de manera que la predicció de tendència poblacional és fins i tot més negativa. Actualment figura com “Vulnerable” en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, encara que diferents actors ja han demanat la seva recatalogació a “En Perill” a nivell nacional, ja que molt possiblement es compleixin els requisits tècnics per a fer-ho.
En aquest context de declivi alarmant, cal analitzar-ne la situació actual entre els diferents actors implicats en la seva conservació, conèixer les iniciatives de conservació en curs, i crear els marcs de col·laboració tècnics per respondre a estratègies de conservació concertades.
L’objectiu del projecte que lidera el CTFC és establir les bases científiques per a l’elaboració de l’Estratègia Nacional de Conservació (ENC) de l’espècie. Per a això es pretén:
– Determinar els factors crítics que condicionen la viabilitat de la població espanyola de sisó comú, i identificar les línies prioritàries d’actuació per a la seva gestió i conservació.
– Promoure la participació de les administracions públiques i la comunitat científica en la definició de les directrius generals de l’Estratègia Nacional de Conservació de l’espècie
– Elaborar un document de referència (Llibre Blanc) que faciliti la redacció i l’aprovació de l’Estratègia de Nacional de Conservació i els Plans de Conservació o Recuperació de l’espècie de les diferents comunitats autònomes.
Aquest projecte ha comptat des del seu inici amb el suport explícit de les diferents comunitats autònomes on l’espècie hi és present, així com d’organitzacions conservacionistes com SEO-BirdLife. També compta amb la implicació directa dels principals equips de recerca de l’espècie a nivell nacional, com el Grup d’Ecologia Terrestre de la Universitat Autònoma de Madrid o l’Institut de Recerca de la Biodiversitat IRBio de la Universitat de Barcelona.
El projecte, que compta també amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica, té una durada prevista d’un any, durant el qual es recopilarà i analitzarà tota la informació disponible sobre l’espècie a nivell nacional amb l’objectiu de generar els documents tècnics previstos. Aquesta tasca es complementarà amb reunions de treball entre els actors implicats per discutir i concertar línies d’actuacions comunes per a la conservació del sisó a nivell nacional.
Esperem que aquest projecte tingui un impacte important en l’establiment de les bases cientificotècniques que garanteixin la conservació del sisó a Espanya, una espècie emblemàtica de les nostres zones agrícoles i de la conservació de la qual som responsables a nivell europeu i mundial.
Last modified: 30 gener 2019