Investigadors del CTFC han trobat noves localitats de distribució del ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii) a Catalunya, una espècie de ratpenat forestal molt rara i desconeguda, amenaçada a escala europea i ibèrica. Arrel de la recerca en diferents comarques, aquest estiu es va capturar un mascle de ratpenat de Bechstein al Pallars Jussà, al bosc d’Aulàs (municipi de Tremp), un bosc caducifoli. Es va marcar amb un emissor que va permetre trobar el forat d’arbre que utilitzava com a refugi, i obtenir informació sobre la seva activitat nocturna, els seus hàbits de caça i preferència de refugis.
És probable que es puguin trobar altres localitats, malgrat que les estimacions apuntin que la distribució a Catalunya és molt localitzada. Per tant, és una espècie vulnerable de desaparèixer. Una de les incògnites més grans és saber quantes femelles reproductores pot haver-hi a Catalunya. Fins ara les dades de cria conegudes són molt escasses.
Autor de la foto: Juan Tomás Alcalde
La recerca forma part del projecte que revisa l’estat de conservació dels ratpenats (o quiròpters) a Catalunya, coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Servei de Planificació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, del qual el CTFC n’és entitat col·laboradora.
El ratpenat de Bechstein és una espècie protegida i amenaçada, seleccionada com de conservació prioritària a nivell europeu (segons la Directiva Hàbitats), i considerada com a Vulnerable en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. A Catalunya hi ha poquíssimes dades, fins al punt que es pot considerar que es troba en perill d’extinció. Es tenen escassíssimes dades de cria, entre les que destaca una femella lactant capturada en un bosc del Solsonès per part del CTFC. A part, es coneixen dades d’uns pocs individus capturats en coves, que utilitzen com a punts d’aparellament i refugis d’hivernada, com la localitzada a l’Alta Garrotxa amb més 50 individus observats a la tardor, per part del Museu de Granollers i l’Associació Galanthus. La resta de l’any prefereixen els forats en arbres. Està vinculada als boscos vells, sobretot a rouredes on acostuma a caçar petits insectes des del terra fins a les capçades dels arbres. Les colònies de cria solen situar-se en nius abandonats de picots en roures o pins grossos. Solen ser colònies de poques femelles, de menys de 50 exemplars. El principal problema d’aquesta espècie és la manca de rodals de bosc madur, en especial de boscos caducifolis o mixtes amb abundància de cavitats i nius de picots. Per això és crucial preservar els boscos madurs i arbres grans i vells, i crear accions destinades a incrementar les masses madures al nostre territori.
L’equip de treball del CTFC ha estat format per David Guixé, Jordi Camprodon, Laura Torrent, Xavier Florensa, Iris Cebrian i Noel Caparroz.
L’autor de la foto que encapçala la notícia és Luis Lorente.
Last modified: 19 desembre 2019
