L’acord pel clima de París COP 21 pot accelerar un nou boom de la energia hidroelèctrica. Cal desenvolupar una legislació sòlida per evitar efectes sobre la biodiversitat de l’aigua dolça del planeta.
Un article publicat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya explica les conseqüències de no tenir en compte aquests efectes a escala global
Solsona, agost de 2017. L’acord de París permetrà engegar el mecanisme financer que farà possible augmentar considerablement la producció d’energia verda, generada de forma majoritària a través de centrals hidroelèctriques arreu del món. D’aquesta manera, es pretén reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i solucionar les necessitats energètiques de països emergents.
Aquest acord es va signar en la Conferència de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic del 2015 (COP21), i compta amb un compromís de finançament d’accions que puja fins als 100 mil milions de dòlars l’any. Les accions es dirigeixen principalment a la producció d’energia, un sector que emet fins al 35% dels gasos d’efecte hivernacle.
Tradicionalment les hidroelèctriques han rebut més atenció que altres fonts d’energia renovables, ja que la seva producció s’adapta als canvis en la demanda. Tot i així, segons l’article, publicat a la revista Global Change Biology aquestes preses, que aporten un 90% de la producció total, són cares de construir i tenen una taxa de rendiment molt baixa.
Virgilio Hermoso, investigador del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i autor de l’article, destaca que les noves preses que s’estan projectant a nivell global, es troben en sistemes fluvials molt sensibles des d’un punt de vista ecològic i social, com ara la conca del riu Amazones, Congo o Mekong. Cal treballar per evitar l’impacte sobre aquests sistemes, per no comprometre la persistència de fins a una tercera part de les espècies d’aigua dolça del món, i l’accés a l’aigua potable de centenars de milions de persones.
Necessitat d’una legislació més sòlida
Segons s’explica en l’article, la majoria dels països on es preveuen desenvolupar molts d’aquests projectes tenen una legislació mediambiental molt feble o gairebé inexistent. Per això Hermoso exposa la “necessitat d’una legislació més sòlida, que posi atenció i control en les avaluacions socials i mediambientals”. Això permetria “portar a terme els projectes d’una manera controlada i sostenible”.
A més, també es posen sobre la taula dos aspectes claus a l’hora d’establir una normativa. D’una banda, minimitzar les conseqüències que puguin afectar a la població rural i els impactes ecològics, com ara la pèrdua de pesca o de terra fèrtil. D’altra banda, caldrà tenir en compte l’impacte acumulatiu que tindran aquests projectes en la zona, donat que els sistemes fluvials tenen una connectivitat que propicia que els impactes es propaguin arreu de tota la xarxa.
Els aquàtics són els ecosistemes que estan més amenaçats a escala mundial, i aquest estatus podria empitjorar si no es planifiquen les properes hidroelèctriques de manera sostenible. Per tal de protegir-los, Hermoso recorda que “en un món global, tots som responsables”.
Més informació
Hermoso, V. (2017), Freshwater ecosystems could become the biggest losers of the Paris Agreement. Global Change Biology. doi:10.1111/gcb.13655
Last modified: 6 abril 2018
