Un grup de científics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha definit un índex per mesurar la capacitat d’un bosc per fer front a pertorbacions naturals, ja siguin incendis, sequeres o ventades. L’índex està basat en la diversitat i abundància de trets que tenen les espècies per respondre davant aquestes amenaces.
En aplicar aquest índex en els diferents tipus de boscos de la península ibèrica, van observar que els boscos mixtes i els formats per espècies no natives resisteixen millor que altres formacions forestals.
Solsona, 13 de juny de 2016. L’índex de Persistència es basa en la presència de determinades característiques, els anomenats “trets de resposta”, que ajuden a les espècies a resistir o recuperar-se després d’una pertorbació. Una bona capacitat de rebrotar, una escorça gruixuda o unes arrels profundes són claus perquè un bosc resisteixi i es recuperi després d’una pertorbació.
Aquest estudi no només ajuda a comprendre millor la resposta dels ecosistemes, sinó que pot arribar a ser una eina molt útil per a la presa de decisions en la gestió forestal, més encara en un context de canvi climàtic. L’estudi, en el qual també han participat membres del CREAF, s’ha publicat a la revista Ecological Indicators.
La persistència dels boscos ibèrics
Per avaluar l’índex en un conjunt de dades reals, el grup de recerca el va calcular per als boscos de la península ibèrica i de les Illes Balears, a partir de les dades del Tercer Inventari Forestal Nacional. Els autors van observar que la capacitat de persistència dels boscos ibèrics varia en funció de les diferents formacions forestals.
Els boscos formats per espècies no-natives, com les plantacions d’eucaliptus, van mostrar un índex molt alt – per tant, major resistència i capacitat de recuperació – en comparació amb altres boscos, especialment els de coníferes. Els boscos mixtes també van presentar valors de l’índex bastant alts, ja que una major riquesa d’espècies es relaciona amb una major varietat de trets de resposta. No obstant això, d’acord amb l’autora principal de l’article, Martina Sánchez-Pinillos, “hi ha un llindar a partir del qual afegir més espècies no implica una gran diferència en el nombre de trets, i la capacitat de resposta s’acaba saturant”.
Calculat en successius inventaris forestals, l’Índex de Persistència pot servir per valorar la gestió que s’ha dut a terme en el passat, ja que informaria sobre el canvi al llarg del temps de la capacitat de resistència i de recuperació dels boscos. De la mateixa manera, també es podria utilitzar per avaluar les conseqüències que les estratègies de gestió actuals tindrien en un futur.
Flexible i adaptable a qualsevol comunitat natural
L’índex pot aplicar-se tant a boscos com a qualsevol altre tipus de comunitat natural, per exemple, una comunitat de peixos afectada per contaminants dissolts en l’aigua. A més de ser fàcil de calcular, presenta una gran flexibilitat, ja que permet definir les estratègies de resposta en funció de la pertorbació que es consideri. D’aquesta manera, es pot utilitzar per comparar la capacitat de persistència dels boscos del sud d’Europa, on les amenaces més importants són la sequera i el foc, amb els del centre d’Europa, amenaçats principalment per vents de gran intensitat.
En qualsevol cas, per tenir una idea més precisa de la vulnerabilitat dels boscos, la informació que l’índex proporciona pot combinar-se amb un altre tipus de fonts, mediambientals i de gestió, com ara l’estructura del bosc, la mida dels arbres o l’acumulació de biomassa al sotabosc. A més, segons els autors, les futures investigacions haurien de dirigir-se a trobar, per a cada tipus de comunitat, el mínim valor de l’índex que garanteixi una capacitat de persistència suficient enfront de les pertorbacions que les amenacen.
Referència bibliogràfica:
Martina Sánchez-Pinillos, Lluís Coll, Miquel De Cáceres, Aitor Ameztegui (2016). Assessing the persistence capacity of communities facing natural disturbances on the basis of species response traits. Ecological Indicators. DOI:10.1016/j.ecolind.2016.01.024
Last modified: 5 abril 2018
