Les investigacions realitzades fins ara sobre els beneficis dels boscos sobre la salut humana no incorporen descripcions precises de variables forestals. Cal millorar aquesta informació per tal de proporcionar dades que recolzin la gestió dels boscos i la presa de decisions en relació al seu ús potencial per a la salut de les persones.
Com han de ser els boscos per tal d’influenciar la salut humana en base a la literatura científica existent? És la pregunta que un equip d’investigadors i investigadores de la UAB, del CREAF i del CTFC han volgut respondre en el seu estudi. Per a fer-ho, han avaluat i revisat nombrosos articles científics que evidencien que les persones que s’exposen a ecosistemes forestals experimenten beneficis en la seva salut, tot i que els resultats de la revisió constaten que gairebé el 20% d’aquests estudis no descriuen el bosc on es van realitzar i que, a més, les variables forestals descrites són molt heterogènies.
“Tot i que hi ha evidència científica que relaciona el bosc i la salut humana, la majoria es centra en la part mèdica i obvia el component ecològic dels ecosistemes forestals”, explica Albert Bach, autor de l’article i investigador que forma part de l’Environment and Human Health Laboratory (EH2Lab), coordinat per la Dra. Maneja, investigadora del CTFC. Bach reivindica també que “així com estudiem la salut de les persones de manera integrada amb sistemes interrelacionats, també hauríem d’analitzar els boscos com a un sistema complex i ric i a més hauríem de dedicar esforços per tal de comprendre’l millor i així poder conèixer els seus efectes potencials en la salut humana”.
Per altra banda, l’estudi que s’ha publicat recentment a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, tampoc ha pogut identificar patrons que relacionin el tipus de bosc amb les principals variables de salut més estudiades, com són la pressió arterial, la freqüència del pols i els nivells de cortisol.
És imprescindible fomentar nova recerca
Una de les variables forestals identificada en la revisió són els compostos orgànics volàtils biogènics (BVOCs), produïts de manera natural per les plantes com a mecanisme defensiu contra els herbívors i l’estrès ambiental. Si bé alguns estudis han identificat aquests compostos com els responsables dels efectes sobre la salut induïts per l’exposició forestal, són pocs els que en desvelen els mecanismes i les vies per les quals els boscos interactuen amb la salut humana.
Així doncs, és imprescindible seguir fent recerca per tal de desenvolupar un enfocament més integrador i exhaustiu no només pel que fa a l’anàlisi dels efectes dels boscos sobre la salut de les persones sinó també en una millor caracterització dels ecosistemes forestals en relació a aquest tipus d’estudis. D’aquesta manera, es podran proporcionar dades i eines més acurades per als gestors forestals i per als responsables de la presa de decisions en coordinació amb els professionals del món de la salut.
Referència:
Albert Bach Pagès, Josep Peñuelas, Jana Clarà, Joan Llusià, Ferran Campillo i López, Roser Maneja (2020) How Should Forests Be Characterized in Regard to Human Health? Evidence from Existing Literature. Int. J. Environ. Res. Public Health, 17, 1027
Last modified: 12 març 2020
