Experts del CTFC, el CREAF, la UB, la UAB i l’IRTA redacten un informe per al Parlament Europeu sobre el potencial dels sòls agrícoles per segrestar carboni i incrementar aquesta capacitat.
Recuperar i protegir les torberes del nord i el nord-est europeu perquè no perdin l’enorme quantitat de carboni segrestat a causa de la seva explotació agrària és la segona recomanació clau de l’informe.
Els sòls agrícoles contenen el 31% dels estocs de carboni dels sòls de la UE i encara hi ha potencial per emmagatzemar més carboni. Segons l’informe, aquest potencial oscil·la entre 9 i 24 Mt CO2-eq/any, depenent de l’evolució incerta dels escenaris climàtics, polítics, econòmics i tècnics.
La Unió Europea pretén assolir la neutralitat climàtica el 2050, de manera que la suma d’emissions i segrest de gasos d’efecte hivernacle (GEH) sigui igual a zero. Transformar el sector agrícola, les emissions del qual representen l’11% de les emissions totals de GEH a l’Europa dels 27 (429 Megatones de CO2-eq) és clau, no només per mitigar el canvi climàtic, sinó també per garantir la nostra seguretat alimentària en unes condicions ambientals cada cop més extremes. En aquest sentit, la nova Política Agrària Comuna inclou millores, però cal més ambició. Per això, el Parlament Europeu ha encarregat un informe a experts per conèixer el potencial dels sòls agrícoles de la UE per segrestar més carboni, així com per millorar aquesta capacitat i, de retruc, la seva fertilitat. Els resultats de l’informe, liderat per la Pilar Andrés, investigadora del CREAF, i realitzat amb el suport d’un equip d’experts del mateix CREAF, l’IRTA, el CTFC, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) , conclou que els sòls agrícoles contenen el 31% dels estocs de carboni dels sòls de la UE i que tenen un gran potencial per emmagatzemar més carboni. Segons l’informe, aquest potencial oscil·la entre les 9 i els 24 Mt CO2-eq/any, depenent de l’evolució incerta dels escenaris climàtics, polítics, econòmics i tècnics. Per fer-ho possible es proposa, d’una banda, regenerar els sòls més pobres d’Europa –els de l’àrea sud i de la Mediterrània– que han perdut la matèria orgànica amb la intensificació agrícola. I per altra banda, recuperar i protegir les torberes del nord i nord-est europeu, perquè no perdin l’enorme quantitat de carboni segrestat a causa de la seva explotació agrària.
Tones de carboni segrestat als cultius de la UE
L’estudi, encarregat per la Comissió d’Agricultura i Desenvolupament Rural (AGRI) del Parlament Europeu, indica que als sòls agrícoles de la UE hi ha entre 34 Gt (Gigatonelades) de carboni orgànic segrestat en els primers 20 cm de sòl i fins a 75 Gt si comptem els primers 30 cm de terra. Aquesta quantitat es distribueix heterogèniament a escala geogràfica depenent del clima, el tipus de cultiu, la geologia i la historial d’ús del sòl. Aproximadament el 31% d’aquest carboni orgànic es troba en sòls agrícoles (9,3% a les pastures i el 21,4% a terres de cultiu) i al voltant del 25% a les torberes, encara que aquestes amb prou feines ocupin el 6% de la superfície terrestre de la Unió Europea. En termes generals, els sòls del nord i del nord-est europeu són els més rics en carboni ―al voltant del 50 % del carboni orgànic total dels nostres sòls es troba a Irlanda, Finlàndia, Suècia i el Regne Unit―, mentre que els països del sud són generalment els més pobres en carboni orgànic ― com és el cas de Polònia, Portugal, Itàlia, Espanya, Grècia i Hongria.
I com evolucionarà tot aquest carboni en un futur? Segons l’estudi, contestar aquesta pregunta és molt difícil, ja que l’evolució del carboni emmagatzemat dependrà de l’evolució del clima i dels canvis en l’ús del sòl. A grans trets, en base a aquests dos factors, les simulacions preveuen que la reserva de carboni creixerà als sòls més rics, mentre que els sòls actualment més pobres se seguiran empobrint.
Hi ha marge per emmagatzemar més carboni
L’informe ressalta que cada tipus de terra té una capacitat concreta i limitada de segrestar carboni, quan no tenen carboni poden emmagatzemar-ne ràpidament, fins que arriba un punt on s’estabilitza perquè arriba al seu límit. Aquest fet, que podria semblar un problema, també és una oportunitat: els sòls de la zona sud i mediterrània de la UE, els més pobres en carboni, són alhora els que tenen més capacitat d’emmagatzematge. En aquest sentit, si es canviés la gestió actual per una gestió centrada en el segrest de carboni i la regeneració de la fertilitat, hi hauria un potencial de segrest de 67,5 Mt CO2-eq per a les terres de cultiu de la UE.
A aquest potencial de segrest cal afegir-hi el potencial de reducció d’emissions als sòls que ja són molt orgànics i rics en carboni, com ara les torberes. Des d’aquest punt de vista, l’informe apel·la a renaturalitzar el cultiu sota inundació de les torberes del nord d’Europa i així evitar que s’assequin i es degradin. La restauració i la inundació d’aquestes torberes incrementaria en 54 Mt CO2-eq el potencial de mitigació europea per al període 2020-2050.
“Quan les torberes es dessequen per a explotació agrícola o ramadera, es produeixen emissions netes de GEH a l’atmosfera. Les torberes estan cada cop més degradades i seques a Europa, i per això els autors de l’informe posem l’accent en les mesures de restauració d’aquests ecosistemes. Que aquestes espais mantinguin la capacitat d’emmagatzemar carboni és vital en la lluita contra el canvi climàtic”, comenta Pilar Andrés.
Aquestes aproximacions són assolibles sempre i quan siguin cost-efectives (que comportin una despesa inferior a 100 euros per tona de CO2 segrestat) i per això l’informe diferencia les accions possibles (potencial tècnic) de les factibles (potencial assolible). En tots dos casos, l’estudi confirma que el segrest de carboni als sòls agrícoles és una opció rendible. Sobre el potencial tècnic, l’estudi afirma que, per reduir les emissions a tot el sector agrícola, del camp a taula, cal tenir en compte que la millora en la gestió dels fems i la millora de la gestió dels sòls agrícoles representaria més del 55% de tot el potencial tècnic de mitigació possible. Aquest potencial tècnic ens dóna una idea de la gran oportunitat de millorar els sòls agrícoles com a segrestadors de carboni.
Agricultura que cuida i regenera la terra
L’informe fa palès que les emissions agrícoles de GEH van disminuir en 108 Mt de CO2-eq entre el 1990 i el 2018, però que aquesta reducció es va produir entre el 1990 i el 2005 i que la taxa d’emissió s’ha mantingut estable des de llavors. Segons els experts de l’informe, aconseguir noves reduccions substancials requerirà canvis significatius a les preferències alimentàries, les pràctiques agràries i les polítiques agrícoles.
“Tenim tecnologia i coneixement suficient per augmentar el contingut en matèria orgànica del sòl, alhora que augmentem la fertilitat i mitiguem el canvi climàtic. Ara és el moment del compromís polític, només el compromís real permetrà implementar canvis reals ia gran escala”, comenta la Pilar Andrés, investigadora del CREAF líder de l’estudi.
El repte és doble: per una banda, millorar la qualitat dels sòls del sud de la UE i de la Mediterrània perquè augmenti la capacitat de segrest de carboni; de l’altra, protegir i recuperar les torberes, perquè no perdin les reserves. En aquest sentit, l’informe proposa estratègies de maneig integrades, com l’agricultura orgànica, l’agroforesteria, l’agricultura regenerativa o la paludicultura a les torberes. Totes aquestes pràctiques compleixen el doble fi de promoure la fertilitat alhora que faciliten el segrest de carboni, a més, inclouen reduir el conreu als camps, augmentar la cobertura verda del sòl, que manté la humitat i protegeix de l’erosió, augmentar la diversitat de plantes o fertilitzar amb matèria orgànica natural, amb fems o compost, entre d’altres.
“Ni el biochar ni el compost provinent de residus orgànics urbans es poden proposar encara com a solucions a gran escala, fins que no es pugui garantir la qualitat del producte, potser mitjançant un sistema d’etiquetatge específic”, comenta Pere Rovira, del CTFC.
D’altra banda, l’informe també esmenta l’agricultura de precisió, que no es tradueix necessàriament en un segrest més gran de carboni, però que podria contribuir a reduir l’aportació de fertilitzants minerals, en particular de nitrogen amoniacal, cosa que podria ser positiva per evitar l’acidificació del sòl i l’emissió de carboni dels sòls carbonatats. “Un 44% de les emissions globals del sector agrícola provenen de la fertilització nitrogenada, que provoca emissions de N20”, apunta August Bonmatí, investigador de l’IRTA autor de l’informe.
Així mateix, els autors adverteixen que, si es vol aconseguir un augment significatiu del segrest de carboni, caldrà gestionar grans superfícies agrícoles. En aquest sentit, les corresponents compensacions als agricultors poden resultar inassequibles per als organismes públics, per això cal pensar en accions complementàries per part dels actors privats, o les associacions publicoprivades com la creació de mercats de carboni, conclou l’informe .
En aquest informe han participat com a autors els investigadors i investigadores del CREAF Pilar Andrés, Enric Doblas-Miranda, Stefania Mattana i Àngela Ribas, també investigadora de la UAB; Pere Rovira, investigador del CTFC; August Bonmatí, investigador de l’IRTA; i Joan Romanyà, investigador de la UB.
Podeu llegir l’informe sencer aquí.
Last modified: 28 juliol 2022
