BLOGNEWS

El canvi global obliga a una nova gestió del foc per a preservar la biodiversitat

20 Novembre 2020
  • Més de 4.400 espècies terrestres i d’aigua dolça pateixen amenaces associades a la modificació del règim d’incendis.
  • Tot i que moltes espècies viuen amenaçades per la major freqüència dels incendis i la seva intensitat, la desaparició del foc pot ser perjudicial per a alguns éssers vius i els ecosistemes.
  • La investigació publicada a Science compta amb la participació d’investigadors del CTFC i el CREAF. Proposa calcular i aplicar la quantitat, el patró i el moment de declarar un incendi prescrit per promoure la biodiversitat en una nova era de foc.

 

El canvi climàtic, els nous usos de la terra i la presència d’espècies invasores estan modificant l’activitat dels incendis i el seu impacte sobre la biodiversitat. El foc és una font de biodiversitat al món des de fa milions d’anys i el seu nou comportament afecta més de 4.400 espècies i els seus hàbitats, que depenen dels seus patrons temporals i espacials. Si bé moltes espècies viuen amenaçades per la major freqüència dels incendis i la seva intensitat, la desaparició de foc també pot ser perjudicial per a alguns éssers vius i els ecosistemes que ho necessiten.

L’estudi ‘Fire and biodiversity in the Anthropocene’ publicat avui a la revista Science examina com el canvi de patró del foc a escala mundial amenaça d’extingir algunes espècies, perjudica la biodiversitat i transforma els ecosistemes terrestres. La principal conclusió de la feina científica és que cal introduir el règim d’incendis a l’hora de planificar la conservació de la biodiversitat i com a element clau per donar forma als ecosistemes. L’estudi reconeix fins a quin punt és un desafiament adoptar noves mesures revolucionàries de gestió de foc per preservar la biodiversitat, ja que contempla l’activitat humana, el foc i els ecosistemes.

L’article és fruit d’una col·laboració internacional en què han participat 27 investigadors de 17 centres de recerca procedents d’Austràlia, Canadà, Espanya, Estats Units, Irlanda, Portugal, Regne Unit i Sud-àfrica. Entre ells, hi trobem el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i el CREAF, amb la intervenció dels investigadors Andrea Duane, Núria Aquilué, Enric Batllori, Quim Canelles, Virgilio Hermoso, Sergi Herrando, Alejandra Morán-Ordóñez i Lluís Brotons. El punt de partida de l’estudi va ser una sessió de treball convocada pel CTFC.

Risc d’extinció en un món de foc

L’estudi ha revisat gairebé 30.000 espècies terrestres i d’aigua dolça classificades amb risc d’extinció per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) i ha trobat que al menys el 15% es veurà amenaçat per la modificació dels règims d’incendis.  Aquests canvis poden suposar una major activitat del foc que amenaci a espècies poc adaptades, o la disminució d’aquesta activitat, que comporti la reducció d’hàbitats clau per a moltes espècies.

Els canvis en l’activitat de foc són un repte per a la biodiversitat en hàbitats i regnes biogeogràfics a tot el món. Proporcionalment, el perill del nou règim d’incendis per a espècies en risc d’extinció és més gran a les sabanes (27%), seguida de prop pels prats (25%), les zones rocoses (25%), els matolls (25%) i els boscos (19%).

L’Antropocè, època en què l’activitat humana ha començat a generar efectes massius a abast mundial, ha portat conseqüències com ara el canvi climàtic i una biosfera marcadament diferent. El foc juga una doble partida, d’una banda, és una conseqüència d’aquesta acceleració i de l’altra, contribueix a potenciar-la.

Estratègies i accions

L’article proposa un conjunt d’accions per promoure la biodiversitat en una nova era de foc. En primer lloc, es proposa gestionar activament el foc per adaptar-lo a determinades espècies o ecosistemes. És a dir, assegurar la quantitat, el patró i el moment adequat per aplicar-lo en paisatges que ho necessiten i al revés.

En segon lloc, centrar-se en ecosistemes sencers i no només en el foc. Per exemple, les poblacions de plantes i animals afectades per una sequera extrema o que es troben sota la pressió de depredadors exòtics tenen més probabilitats de ser amenaçades per un incendi.

També es reconeix el paper crític de les persones. Restaurar i promoure paisatges crea oportunitats per equilibrar la biodiversitat amb altres valors en moltes regions del món. Aprendre de la gestió actual de la població local i indígena i promoure la gestió col·laborativa dels incendis són passos importants per beneficiar les persones i la biodiversitat. Administrar incendis que preveu i restablir la crema de caràcter cultural en un context modern millorarà la biodiversitat i el benestar humà.

Altres accions que proposa l’article contemplen reintroduir ramats que s’alimenten del sotabosc i els tallafocs verds a base de plantes de baixa inflamabilitat. Altres vies per condicionar i afavorir que els incendis forestals cremin en condicions adequades inclouen permetre l’evolució controlada de les poblacions amb l’ajuda de noves eines de genòmica, i desplegar una resposta per protegir la biodiversitat.

Referència:

Fire and biodiversity in the Anthropocene. Science.  Kelly, L.T., Giljohann, K.M., Duane, A., Aquilué, N., Archibald, S., Batllori, E., Bennett, A.F., Buckland, S.T., Canelles, Q., Clarke, M.F., Fortin, M.-J., Hermoso, V., Herrando, S., Keane, R.E., Lake, F.K., McCarthy, M.A., Ordóñez, A.M., Parr, C.L., Pausas, J.G., Penman, T.D., Regos, A., Rumpff, L., Santos, J.L., Smith, A.L., Syphard, A.D., Tingley, M.W. & Brotons, L.

 

 

Last modified: 20 Novembre 2020