La nova base de dades sobre la composició i estructura dels matollars de Catalunya aportarà informació per millorar les prediccions de perill d’incendis i permetrà estudiar les dinàmiques de la vegetació front a pertorbacions com els incendis o la sequera
Els matollars mediterranis acullen una gran diversitat d’espècies i realitzen importants funcions ecològiques com ara la protecció del sòl, la regulació dels cicles biogeoquímics o el segrest de carboni. També són molt importants per a la sostenibilitat dels recursos agraris com ara, la caça, la ramaderia extensiva o la apicultura. La quantitat de combustible i les característiques de les espècies vegetals que els conformen fa que els matollars siguin molt inflamables i generin incendis intensos. “Tenint en compte que gairebé el 15% de la superfície de Catalunya està coberta per matollars, i l’interès que tenen gràcies als serveis ecosistèmics que ofereixen, sorprèn la manca d’informació espacial sobre composició i estructura de les formacions arbustives” comenta Pere Casals, cap del grup d’Ecologia i gestió silvopastoral del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que ha participat en l’elaboració de la base de dades.
Per aquests motius, el Servei de Prevenció d’Incendis Forestals (SPIF) del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb investigadors i investigadores del CTFC han recopilat informació sobre la composició i estructura dels matollars de Catalunya en una base de dades exhaustiva, disponible en format obert.
La base de dades recull informació sobre la composició, el recobriment i l’alçada d’espècies arbustives de més de 550 parcel·les de 100 m2 recollides en el projecte Combuscat pel Cos d’Agents Rurals i complementades amb informació sobre riquesa específica en 24 parcel·les del projecte MatoSeg*. “La informació obtinguda, juntament amb el seguiment del contingut d’humitat de la vegetació, ens permet millorar el coneixement dels matollars pel que fa al potencial comportament dels incendis, i millorar la previsió del perill en aquestes formacions” explica Eva Gabriel, tècnica del SPIF i co-autora de l’article.
Els autors de l’article confien que aquesta informació sigui útil per elaborar mapes de combustible o de contingut de carboni en la vegetació a partir d’informació derivada de satèl·lits o sensors aerotransportats com el LiDAR.
*Aquest projecte s’ha desenvolupat amb l’ajuda de la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del Govern d’Espanya.
Més informació:
Casals, P., Gabriel, E., De Cáceres, M. et al. Composition and structure of Mediterranean shrublands for fuel characterization. Annals of Forest Science 80, 23 (2023). https://doi.org/10.1186/s13595-023-01190-y
Last modified: 6 juny 2023
