En Jonàs Oliva, cap del grup de Patologia forestal del CTFC n’amplia la informació:
Existeix algun mecanisme o adaptació en les espècies forestals autòctones que podria ajudar a resistir o combatre la proliferació de patògens en un clima més càlid? Hi ha exemples d’èxit en alguna regió específica?
Que les espècies forestals autòctones s’adaptin pot dependre de si hi ha suficient variabilitat genètica. Si hi ha variabilitat genètica, el patogen eliminarà els individus més susceptibles afavorint en un futur els més resistents. En altres regions s’han fet estudis comparant la resistència dels arbres enfront patògens per tal de poder seleccionar aquells que presenten una major adaptació. No obstant això, a Catalunya es desconeix la resistència de les espècies forestals tant a patògens natius com exòtics.
Donat l’increment de patògens a causa dels hiverns més suaus, quines estratègies preventives o de mitigació recomana per a protegir tant boscos com cultius enfront d’aquesta amenaça creixent?
Actualment, la gestió es veu limitada pel desconeixement que tenim sobre les malalties forestals a Catalunya. Tot i que tenim algunes evidències, encara ens falta informació per poder fer recomanacions de gestió. Un exemple en seria el cas de la Diplòdia, causant de la malaltia de l’assecada del brot del pi. No hi ha estudis on es comparin diferents mesures de gestió forestal per mitigar-ne l’efecte, però s’ha vist que el patogen es desenvolupa en condicions càlides. En aquest cas, sembla recomanable mantenir els boscos no massa oberts per evitar un augment de temperatura i, per tant, una major producció del patogen. Cal continuar estudiant les interaccions dels patògens amb el clima per tal de poder predir quines zones es veuran més afectades i quines possibles mesures de gestió podrien minimitzar-ne l’impacte.
Podeu llegir la notícia completa.
Last modified: 18 novembre 2024
