Les comarques del Bages i l’Alt Penedès pateixen una pressió més gran d’extracció de llentiscle sense autorització de la propietat forestal
L’informe tècnic sobre la situació de la recol·lecció de plantes aromàtiques i medicinals (PAM) silvestres a Catalunya, elaborat pel Grup de PAM del CTFC en el marc del projecte GESTES (Interreg-Poctefa), fa una radiografia sobre l’evolució de l’activitat extractiva en el territori.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha aprovat una nova normativa que regula l’aprofitament forestal del llentiscle i el bruc amb finalitat comercial als terrenys forestals de Catalunya. L’objectiu principal és el de garantir una gestió sostenible del recurs, preservar la biodiversitat i dotar de seguretat jurídica l’activitat.
La norma respon a l’increment significatiu de la recol·lecció d’aquestes espècies en els darrers anys, especialment per a usos ornamentals i industrials, i a la necessitat d’evitar pràctiques desordenades o furtives que poden arribar a provocar sobreexplotació, degradació del sòl i impactes sobre la fauna i els ecosistemes forestals.
El grup de Plantes aromàtiques i medicinals del CTFC ha elaborat un informe tècnic sobre la situació de la recol·lecció de PAM silvestres a Catalunya, en el marc del projecte GESTES (Interreg-Poctefa), que fa una radiografia sobre l’evolució de l’activitat extractiva en el territori.
Els resultats obtinguts identifiquen el llentiscle (Pistacia lentiscus), com l’espècie que concentra el volum més gran de recollida amb finalitats comercials seguida del bruc (E. arborea i E. scoparia). Ambdues espècies es recol·lecten comercialment per usos ornamentals i s’inclouen dins de la tipologia “verd ornamental”. Les dades registrades pel SEPRONA mostren una progressió en la càrrega per intervenció, que ha passat de 77 kg l’any 2022 a 905 kg l’any 2024. No obstant això, el total de les intervencions dels cossos de seguretat per extraccions sense autorització, mostren una lleugera tendència a la baixa passant de les 143 al 2022 a les 117 al 2024.
La distribució de la pressió extractiva s’identifica principalment a les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona, on s’atribueix al llentiscle aproximadament una mitjana del 75% de les actuacions acomplertes pels Agents Rurals en el medi natural entre 2021 i 2024. Per unitats territorials, les comarques del Bages i l’Alt Penedès registren la freqüència d’activitat més elevada seguides del Vallès Occidental, Baix Llobregat, Anoia i Vallès Oriental, Garraf, Alt Empordà, Gironès i Tarragonès. Aquestes dades confirmen la recurrència de la recol·lecció intensiva en nuclis geogràfics concrets de la geografia catalana.
Mapa d’actuacions realitzades pel conjunt dels los cossos de seguretat que operen a Catalunya durant els anys 2022-2024 responent a requeriments de la propietat o gestores dels espais forestals públics i privats.
La recollida de material en grans quantitats per aprofitament comercial sol estar feta per grups de recol·lectors contractats per empreses, però que sovint treballen en condicions precàries. Pel que fa a la traçabilitat comercial d’aquest producte, no s’ha contactat amb cap empresa que vengui verd ornamental de manera legal dins dels circuits analitzats en aquest estudi.
L’actual marc regulador no disponia de protocols específics per a la majoria de les espècies, fet que trasllada la gestió a la normativa pròpia de cada espai natural o al dret de la propietat forestal. Malgrat que la freqüència de recol·lecció declarada presenta una periodicitat anual, l’activitat d’extracció de llentiscle en finques de titularitat pública i privada no tenia cap marc regulatori.
La normativa vigent només establia restriccions de recol·lecció concretes per la genciana i el margalló. A més, hi ha restriccions i normes específiques que afecten l’aprofitament comercial de boixerola, vesc, canyes i altres plantes aromàtiques o medicinals en boscos de propietat pública.
Last modified: 30 abril 2026
