El projecte demostratiu Tòfona&Suro, liderat pel CTFC, estudia la viabilitat de combinar la producció de tòfona i suro en un mateix sistema agroforestal
Els primers resultats d’una plantació demostrativa a Tordera mostren que les esmenes calcàries han adequat les característiques del sòl per al desenvolupament de la tòfona i que el fong ja ha començat a colonitzar el terreny proper als arbres inoculats.
Els boscos amb alzina surera (Quercus suber L.) constitueixen un ecosistema emblemàtic de Catalunya amb un ampli ventall de beneficis ambientals, socials i econòmics. La lleva del suro és una activitat forestal molt rellevant pel territori surer, que genera ingressos periòdics pels gestors i contribueix al manteniment d’un paisatge de gran valor ecològic. Tanmateix, durant les darreres dècades, moltes suredes han vist compromesa la seva vitalitat pel canvi climàtic i per l’impacte creixent de plagues i malalties forestals. La disminució de la productivitat d’aquests boscos n’ha agreujat la creixent manca de gestió, comprometent-ne seriosament la seva supervivència i, amb ella, la producció de suro.
En aquest context, és necessari identificar nous models productius amb el suro com a element central que, adaptats a la realitat climàtica imperant, augmentin la rendibilitat de les finques forestals, n’incentivin la gestió i assegurin la supervivència del suro al territori. La tòfona negra (Tuber melanosporum Vittad.), un dels productes forestals no fusters amb més valor econòmic a escala internacional, pot representar una oportunitat per mantenir la sureda, diversificar les fonts d’ingressos de les finques, i revaloritzar els terrenys que siguin aptes pel seu cultiu. La generalització en l’ús de planta micorrizada – habitualment del gènere Quercus – i la millora de les tècniques de cultiu han impulsat l’expansió del cultiu de tòfones més enllà de les seves àrees naturals de producció, convertint-la en una alternativa viable per diversificar la renda agrària i forestal i promoure la fixació de la població al territori.
Seguiment del creixement de les plantes i de l’establiment del fong
D’aquesta idea neix el projecte demostratiu “Tòfona&Suro: demostració del co-conreu de tòfona i suro”, liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) , que explora la possibilitat de compatibilitzar la producció de suro i tòfona negra en un mateix sistema agroforestal, tenint en compte que són espècies amb requeriments edàfics contraposats. El suro és una espècie eminentment calcífuga, mentre que la tòfona negra es desenvolupa de manera preferencial en sòls carbonatats. L’objectiu final del projecte és validar les possibilitats productives d’un model de plantació innovador capaç d’incrementar la rendibilitat de les suredes, fomentar-ne la gestió activa i contribuir a la conservació d’una espècie i d’uns paisatges amb un gran valor ecològic i cultural.
Per donar resposta a aquesta pregunta s’ha establert una plantació demostrativa d’1,25 hectàrees al municipi de Tordera (Barcelona), incorporant diferents tipus de material vegetal i vies d’introducció del suro i de la tòfona negra, tractaments amb esmenes calcàries i estratègies de gestió de l’aigua. Els primers resultats indiquen que les esmenes calcàries aplicades han estat capaces de modificar significativament les característiques químiques dels sòls, assolint valors de pH entre 7,6 i 7,9 en les zones tractades, davant del pH 6,5 observat a les zones control, i incrementant la disponibilitat de calci al sòl. Encara més rellevant és el fet que, només un any després de la plantació, s’ha detectat miceli de T. melanosporum en diverses mostres de sòl extretes en les proximitats dels plançons inoculats amb el fong. Aquest resultat constitueix una evidència molt prometedora de l’establiment inicial del simbiont micorrízic en les condicions assajades i demostra la capacitat del fong per colonitzar el sòl adjacent a les plantes inoculades. Addicionalment, els plançons han mostrat una bona adaptació a les condicions de la finca, amb diferències de creixement associades principalment al tipus de planta utilitzat. Més enllà dels resultats experimentals, el projecte ha contribuït a transferir coneixement a productors de tòfona, propietaris forestals, tècnics i investigadors mitjançant visites tècniques, participació en fires, activitats demostratives, material divulgatiu i jornades de transferència.
Aplicació d’esmenes calcàries per corregir l’acidesa del terreny
Tanmateix, els resultats obtinguts corresponen només als dos primers anys de vida de la plantació. Per aquest motiu, alguns dels principals interrogants continuen oberts, especialment pel que fa a la compatibilitat a llarg termini entre les necessitats ecològiques de l’alzina surera i els requeriments edàfics de la tòfona negra. Serà necessari continuar monitorant l’evolució de les micorrizes, l’expansió del miceli al sòl, la resposta fisiològica dels arbres i l’efectivitat de les diferents estratègies de gestió adoptades. Malgrat el caràcter preliminar dels resultats, les evidències obtingudes fins ara són prou prometedores per justificar la continuïtat dels treballs de seguiment i investigació.
El projecte ha establert una base tècnica i experimental sòlida per avaluar si aquest model pot convertir-se en una alternativa real per diversificar les rendes forestals, conservar les suredes i construir paisatges més resilients davant del canvi climàtic.
Last modified: 28 agost 2026
