Per Carmen Rodríguez, EFIMED-CTFC
Autor de la foto: Gerard Fernández
El passat 4 de desembre el CTFC va organitzar una sessió per presentar els resultats del nostre cas d’estudi del projecte SIMRA als principals actors interessats. En el marc del “Validation Workshop” (taller de validació), vam presentar els principals resultats de la nostra investigació i convidar als participants a imaginar quins canvis hauríem de dur a terme com a societat per poder coexistir amb els incendis forestals d’una manera més segura i sostenible. En altres paraules, de millorar la nostra resiliència com a societat davant els incendis.
SIMRA és un projecte H2020 que estudia els processos d’innovació social en zones rurals. Els últims dos anys i mig, des del CTFC hem realitzat una extensa investigació en un cas d’estudi fortament vinculat a la societat rural catalana i al seu paisatge forestal: Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF).
Hem implementat la metodologia desenvolupada en SIMRA per comprendre i analitzar com una iniciativa que va començar amb alguns propietaris forestals veïns que s’ajudaven els uns als altres, va créixer i es va convertir en una institució que compta amb una xarxa operativa d’unes 300 agrupacions i aproximadament 9000 voluntaris, i que el 2018 va aconseguir un dels majors reconeixements civils que es concedeixen a Catalunya: la Creu de Sant Jordi.
Els resultats d’aquesta recerca són part dels informes del projecte SIMRA. Actualment estem preparant articles científics que recullen tota aquesta informació. No obstant això, es considera bona praxi científica el retre comptes davant les persones que de manera desinteressada dediquen part del seu temps als investigadors per poder desenvolupar l’estudi. Una pràctica que malauradament sovint oblidem, però que és una component important de la recerca. D’una banda, perquè és de justícia de cara a tots aquells que hi han participat, i d’altra, per a realitzar una validació de resultats. Per això, vam convidar un grup de persones al CTFC, i vam fer una presentació que oferia una visió general de les principals conclusions, demanant-los que corregissin, remarquessin o enriquissin allò que creguessin oportú. Aquest exercici va servir per començar la discussió entre tots els assistents, que es van mostrar en tot moment molt participatius i interessats.
Per aprofitar al màxim la reunió, vam afegir un segon objectiu. Amb els resultats de SIMRA com a punt de partida, i sabent que les coses han canviat molt al llarg dels més de 30 anys d’existència de les ADF, vam posar dues preguntes sobre la taula. La primera referida a quins aspectes exactament són els que han canviat durant aquest temps, i per què, i la segona, sobre el paper que hauria de tenir la societat civil en aquest nou context. A la taula, comptàvem amb representants de bombers, agents rurals, protecció civil, ADF i experts en l’àmbit dels incendis forestals i la societat.
En el debat no només van sorgir respostes, sinó també noves preguntes: Quina és la responsabilitat de la societat civil quan parlem d’incendis forestals? Qui hauria de fer què? Com més podem contribuir com a ciutadans?
Aquestes qüestions no tenen una resposta senzilla, i les contribucions i els debats sobre el paper que la societat civil hauria de jugar en un context de grans incendis forestals són encara escasses en l’entorn científic. És important remarcar que no buscàvem conclusions concretes, sinó més aviat obrir un debat, i escoltar què en pensen els diferents actors. Recopilar tota aquesta informació, per poder-la ordenar i construir sobre ella.
El nostre objectiu actual és poder construir sobre aquesta primera discussió, ampliar la revisió de literatura, i enfortir aquesta línia de treball relacionada amb els aspectes més humans dels incendis forestals, sovint relegats a un segon pla, però molt importants per a la construcció d’una societat resilient que sigui realment capaç de coexistir amb els incendis forestals.
Publicació orginal a MedForest
Last modified: 10 gener 2020
