Eduardo Collado ha presentat avui al CTFC la seva tesi doctoral “Efectes de la gestió forestal, el creixement dels arbres i el clima en les comunitats de fongs”, dirigida per José Antonio Bonet, professor de la UdL i investigador del CTFC i Sergio de Miguel, professor i cap del Hub de la Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI) a la UdL i investigador del CTFC.
Amb aquesta tesi, Collado contribueix a identificar i comprendre els factors que afecten la diversitat i la productivitat dels fongs en els ecosistemes forestals. D’aquesta manera proporciona una base científica per desenvolupar eines orientades a la gestió forestal sostenible i als serveis ecosistèmics que s’hi associen. El seu treball doctoral s’emmarca en el grup de recerca sobre micologia i patologia forestal, dins del programa Bioeconomia i Governança del CTFC, un grup consolidat i reconegut internacionalment amb una sòlida formació en modelització de dinàmiques de fongs i forestals, així com en la formulació de polítiques orientades als fongs.
“Per comprendre millor com interaccionen els fongs, el sòl i els arbres, cal entendre els vincles entre la dinàmica del bolets i el miceli” explica Collado, qui ha descrit i quantificat els efectes combinats de les aclarides forestals, el creixement dels arbres i el clima sobre la composició, la biomassa i la productivitat dels fongs en la seva recerca.
A partir dels resultats obtinguts, es conclou que en condicions limitades d’aigua, com les de la regió mediterrània, tant la producció de fusta com la de bolets són més sensibles a les precipitacions, cosa que comporta una major sincronia entre les dues variables. A més, també es demostra que a partir de dades sobre creixement dels arbres es pot arribar reconstruir la producció història de fongs, i predir-ne rendiments futurs mitjançant models matemàtics.
Per altra banda, la tesi de Collado també ha demostrat que la gestió forestal aplicada, anomenada micosilvicultura, té efectes sobre la resposta dels fongs. Es conclou que si es realitza una aclarida de baixa intensitat, amb una extracció acurada dels arbres que no pertorbi el sòl, s’aconsegueix una major producció de bolets comestibles, com els de la família del rovelló, a la vegada que no es compromet la diversitat de bolets i es limita l’efecte sobre el miceli.
Un muntatge experimental de llarg termini i de gran abast
La tesi doctoral s’ha dut a terme principalment en un muntatge experimental de 28 parcel·les amb pinastres d’uns 50 anys d’edat, situades al Parc Natural de Poblet (Conca de Barberà). De 2008 a 2019, es van recollir bolets a cada parcel·la setmanalment de setembre a desembre, i al desembre de 2014, es van extreure nuclis de fusta de 15 arbres diferents a cada parcel·la. A més, la investigació també ha recopilat una de les bases de dades sobre fongs més grans a nivell mundial, amb un abast de gairebé 40 anys i 3 països diferents.
A partir de la informació recollida, Collado ha pogut descriure les relacions entre fongs i arbres sota diferents condicions climàtiques i diferents tipus de vegetació. A més, també es van recollir mostres de sòl durant 5 anys, analitzades mitjançant tècniques moleculars, que van servir per inspeccionar la dinàmica dels bolets i del miceli, juntament amb els efectes de la gestió forestal.
Collado explica que “tot i que la compilació d’aquestes dades a llarg termini requereix un gran esforç, els beneficis potencials són nombrosos, com ara conèixer quant de temps duren els efectes de les pertorbacions forestals sobre la composició i la diversitat dels bolets, o bé mostrar amb més precisió els impactes de la meteorologia i el canvi climàtic sobre la dinàmica dels fongs”.
Més informació a:
Collado. E. (2021). Effects of forest management, tree growth and climate on fungal communities (PhD thesis). University of Lleida, Lleida, Spain.
Last modified: 14 abril 2021
