Un nou estudi mostra la relació entre la connectivitat del bosc a escala de paisatge i la grandària del foc sota diferents condicions meteorològiques
Els resultats, obtinguts a partir d’una mostra de 554 incendis ocorreguts entre l’any 1987 i el 2019, són de rellevant importància per a la gestió forestal i paisatgística destinada a reduir el risc d’incendis forestals futur
L’estudi ha estat liderat pel CTFC, amb la participació de la Universidad Católica de Chile i el CREAF
Un nou estudi liderat per Andrea Duane, investigadora del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), prova la relació entre la connectivitat del bosc a escala de paisatge i la grandària del foc sota determinades condicions meteorològiques al Mediterrani, on una connectivitat major està relacionada amb incendis més grans.
L’estudi, publicat a la revista científica Forest Ecology and Management, ha utilitzat una mostra total de 554 incendis que van ocórrer entre 1987 i 2019, on es relaciona la grandària de l’incendi amb la connectivitat del bosc dins del perímetre de l’incendi, que es descriu amb diferents interpretacions del mapa de cobertes i d’acord amb diferents capacitats de salt del foc (10, 100 i 2000 metres).
Els resultats d’aquest estudi conclouen que la connectivitat forestal té una influència positiva en la grandària del foc, fins a un llindar en el qual el paisatge deixa de tenir influència i es torna continu, situació en la qual altres processos (canvis en la velocitat del vent, etc.) passen a controlar la mida final del foc.
Aquests resultats marquen una fita important per a la gestió forestal i de paisatge destinada a reduir el risc d’incendi, ja que per als incendis provocats per condicions meteorològiques extremes (més propenses a ocórrer en el futur), el paisatge ofereix menys oportunitats per a aturar-los.
Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i associat al CTFC, explica que “els resultats són molt rellevants en el context actual de canvi climàtic. Hem de planificar i gestionar el paisatge en funció d’unes condicions cada cop més extremes i on no totes les mesures tindran el mateix efecte sobre la propagació dels incendis”.
El llindar de percolació
Una xarxa qualsevol d’elements pot tenir diversos graus de connectivitat. Matemàticament, existeix la teoria segons la qual a una xarxa aleatòria d’elements a la que se li’n vagin afegint més, arriba a estar connectada en algun moment. El llindar de percolació és el valor de connectivitat a partir del qual una xarxa passa a ser continua.
Traspassat als incendis, el llindar de percolació també afecta a la relació entre la connectivitat del bosc i els incendis: la connectivitat forestal té una influencia positiva en la grandària del foc fins a un punt en què el paisatge es torna continu per a la propagació dels incendis.
Ara bé, aquest llindar de percolació és diferent segons les condicions meteorològiques en què ocorre l’incendi. En situacions poc severes, el llindar és alt, és a dir, la configuració del paisatge forestal quasi sempre té un efecte sobre els incendis. Però en situacions de sequera i calor, aquest valor és molt més baix, és a dir, a valors de connectivitat baixos, el foc ja és capaç de veure el paisatge com a continu. I per a incendis que ocorren en situació de sequera i vent, el paisatge ja no exerceix un paper en la grandària del foc.
Andrea Duane explica que “tot i que ja assumíem que a més connectivitat forestal els incendis podien ser més grans, hem descobert que hi ha un valor de connectivitat a partir del qual el paisatge ja es considera totalment continu.” “I el que és més interessant és que aquest valor difereix segons les condicions meteorològiques” – afegeix. “Sota condicions de sequera i calor forta, aquest valor és més baix, i fins i tot desapareix sota condicions de sequera extrema i vent, és a dir que la connectivitat ja no representa una limitació per a propagar”.
Més informació:
Duane, A., Miranda, M.D., Brotons., L. Forest connectivity percolation thresholds for fire spread under different weather conditions. Forest Ecology and Management, Volume 498, 2021, 119558, ISSN 0378-1127, https://doi.org/10.1016/j.foreco.2021.119558
Last modified: 21 setembre 2021
