Els cultius mixtes de cereals i lleguminoses incrementen la productivitat i l’assimilació neta de CO2, si es compara amb monocultius de cereal. Aquest és el principal resultat d’una recerca publicada recentment a Field Crops Research. La recerca s’ha dut a terme per part d’un equip investigador del CTFC, la Universitat de Lleida (UdL), el CREAF i l’ETH de Zuric, i ha estat possible gràcies a les infraestructures de mesura a llarg termini del CTFC.
L’article recull les dades de set anys de fluxos de CO2 a escala ecosistèmica d’un sistema farratger de gestió intensiva al Solsonès, on es combina cultiu de farratges i cereal amb pasturatge directe de bestiar de carn després de la collita (període de guaret). Els resultats mostren que les mescles de cereals i lleguminoses aconsegueixen una captació neta de CO2 superior a la dels monocultius de cereals.
L’estudi avalua la influència dels monocultius de cereals enfront de les mescles de cereals i lleguminoses en (1) els fluxos de CO2 a escala ecosistèmica, per a tota la temporada de cultiu i per separat durant el període de creixement i de guaret; i (2) sensibilitats potencials en l’intercanvi de CO2 relacionades amb variacions a curt termini de la llum, la temperatura i el contingut d’aigua del sòl.
El camp va actuar com un embornal net de CO2 durant totes les estacions de cultiu estudiades, amb fluctuacions segons les condicions ambientals, el creixement del farratge i la gestió duta a terme.
Durant el període de creixement, les mescles de cereals i lleguminoses van mostrar una captació neta de CO2 més alta. La barreja entre civada i veça va ser la de més alta captació neta entre les mescles. El monocultiu de cereal que va mostrar una captació més alta va ser el triticale (híbrid entre blat i sègol).
Durant el període de guaret, el rebrot espontani de les espècies sembrades va ser més marcat per a les mescles de cereals i lleguminoses que per als monocultius de cereals. Això va provocar una captació neta de CO2 després de la collita, especialment forta en la barreja de triticale, civada i veça, i la barreja de civada i veça. Per contra, els monocultius de cereals generalment no van mostrar aquest rebrot durant el període de guaret i la capacitat de captació de CO2 bruta i neta del sistema va disminuir dràsticament.
Les mescles de cereals i lleguminoses van ser més constants en termes de productivitat i captació de CO2; mentre que els monocultius de cereals van mostrar una major variabilitat; amb una captació de CO2 sempre més baixa que les mescles de cereals i lleguminoses.
Els sistemes farratgers, inclosos els cultius de farratge anuals i perennes, juntament amb les pastures intensives i extensives, són el principal ús del sòl a nivell global, cobrint aproximadament el 30% de la superfície terrestre, i representant el 80% de les terres agrícoles. El coneixement sobre quin és paper de les espècies i les combinacions d’espècies de cultius farratgers sobre el balanç de CO2 és per tant essencial per desenvolupar estratègies de gestió del territori que puguin mitigar el canvi climàtic, tot optimitzant la productivitat.
Més informació:
Mercedes Ibañez, Núria Altimir, Àngela Ribas, Werner Eugster, M.-Teresa Sebastià, Cereal-legume mixtures increase net CO2 uptake in a forage crop system in the Eastern Pyrenees, Field Crops Research, Volume 272, 2021, 108262, ISSN 0378-4290,
Last modified: 6 octubre 2021
