Un estudi publicat recentment avalua la contribució de les pràctiques de gestió silvopastoral sobre la provisió de serveis ecosistèmics a la muntanya mitjana mediterrània
En l’estudi, s’han recollit les valoracions d’una setantena d’experts de diferents disciplines sobre divuit pràctiques de gestió forestal i ramadera i la seva contribució per el manteniment de la biodiversitat o la prevenció d’incendis entre altres beneficis per la societat
Els sistemes silvopastorals combinen la ramaderia extensiva i la gestió forestal, i proporcionen nombrosos beneficis a la societat. És el que es coneix com a “serveis ecosistèmics”. Ara, un estudi d’Antonio Lecegui, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC); Elsa Varela, investigadora del CTFC, i Ana María Olaizola, de la Universitat de Saragossa (Unizar), ha avaluat els serveis ecosistèmics que aporten les pràctiques de gestió silvopastoral ―com és el pasturatge rotacional al bosc o les aclarides― a la muntanya mitjana mediterrània. Els resultats, que s’han publicat a Forest Ecology and Management, mostren com les pràctiques de gestió silvopastoral contribueixen a millorar la producció ramadera, la biodiversitat i la prevenció d’incendis en la muntanya mitjana mediterrània.
Tot i el creixent interès per la gestió silvopastoral, aquesta activitat tradicional està en declivi. L’abandonament agrari i la manca de gestió de les zones forestals han portat a un increment de la massa forestal i a una homogeneïtzació del paisatge que redueix l’hàbitat de diferents espècies i augmenta la vulnerabilitat social i ecològica davant d’incendis. El pasturatge del sotabosc afavoreix la diversitat d’espècies i l’estructura de la vegetació, millora la capacitat del sòl de retenir aigua i fixar carboni i controla la biomassa combustible, per la qual cosa es redueix el risc d’incendis i d’altres pertorbacions. A més, impulsa el desenvolupament social i econòmic de zones rurals, on proporciona llocs de treball i manté paisatges amb alts valors culturals i recreatius.
En aquest context, és fonamental entendre les relacions entre les pràctiques de gestió i els serveis ecosistèmics per establir i incentivar pautes de gestió sostenibles. És amb aquest objectiu que els investigadors del CTFC, l’IRTA i la UNIZAR van voler-ho estudiar, i ho van fer aplicant el mètode Delphi, una metodologia basada en l’experiència i el coneixement d’experts per donar resposta, en una sèrie de rondes, a qüestions complexes i transdisciplinàries on la informació disponible és limitada. Mitjançant un qüestionari en línia i la retroalimentació de la informació en dues rondes, es van recollir les valoracions de prop de 70 experts de diverses disciplines d’àmbit nacional sobre la contribució de 18 pràctiques de gestió forestal i ramadera sobre 8 serveis ecosistèmics de provisió, regulació-manteniment i culturals.
Antonio Lecegui, de l’IRTA,apunta que “els resultats indiquen que les pràctiques silvopastorals estudiades són especialment efectives per a la producció ramadera, la creació d’hàbitats per a la biodiversitat i la prevenció d’incendis”. D’entre les pràctiques que van mostrar un gran potencial, Elsa Varela, del CTFC, destaca “les pràctiques ramaderes, principalment aquelles basades en un sistema rotacional i les que utilitzen diverses espècies animals”. Per contra, “sistemes de pasturatge amb poca supervisió, com el pasturatge lliure, podrien comprometre la provisió d’alguns d’aquests serveis ecosistèmics, com la producció de fusta, el control de l’erosió, la caça i el senderisme”.
“Els resultats de l’estudi avalen el paper de les pràctiques forestals i ramaderes com una eina de gestió orientada cap a la provisió de serveis ecosistèmics i poden donar suport als processos de presa de decisions per a una gestió silvopastoral sostenible i multifuncional a la muntanya mitjana mediterrània”, destaca Elsa Varela, investigadora del CTFC.
Així doncs, conclou la investigadora del CTFC, “els resultats de l’estudi avalen el paper de les pràctiques forestals i ramaderes com una eina de gestió orientada cap a la provisió de serveis ecosistèmics i poden donar suport als processos de presa de decisions per a una gestió silvopastoral sostenible i multifuncional a la muntanya mitjana mediterrània”.
Els experts que han participat en l’estudi destaquen “el paper multifuncional dels tractaments silvícoles com la selecció de rebrots en sotabosc, aclarides, aclarides de plançoneda i aclarida successiva uniforme per la seva contribució simultània a la provisió de productes fusters i ramaders, a la prevenció d’incendis, al segrest de carboni i a usos recreatius, com la caça i el senderisme”, explica Ana María Olaizola, de la UNIZAR. Per contra, afegeix la investigadora, “altres pràctiques van resultar menys multifuncionals però molt efectives per afavorir uns serveis ecosistèmics concrets, com ara rotar les zones d’alimentació i descans dels animals per afavorir el control de l’erosió o el foc prescrit per a la prevenció d’incendis”.
Més informació:
Lecegui, A., Olaizola, A. M., & Varela, E. (2022). Disentangling the role of management practices on ecosystem services delivery in Mediterranean silvopastoral systems: Synergies and trade-offs mitjançant expert-based assessment. Forest Ecology and Management, 517. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0378112722002675
Last modified: 13 setembre 2022
