La candidatura de Barcelona es va presentar conjuntament pel CTFC, l’AMB, l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) i el CREAF, i va competir amb Madrid, Sòria i Navi Sadf (Sèrbia), que organitzarà l’esdeveniment el 2023.
Barcelona serà la Ciutat Europea del Bosc i organitzarà la conferència anual de l’European Forest Institute el 2022, tal com va decidir l’assemblea anual que va tenir lloc dimarts a Bonn. En la candidatura es proposa la celebració d’activitats, al llarg de tot l’any 2022 que tinguin com a tema central de debat l’impacte de la bioeconomia circular en entorns urbans, que superin la tradicional dicotomia entre espais urbanitzats i espais naturals, i així definir una visió per al futur urbà del que s’anomenen biociutats. Des del 2014, les “European Forest Cities” han estat Bilbao, Sant Petersburg, Viena, Oslo, Aberdeen, Bonn i el 2021 serà Praga.
A la candidatura presentada s’hi han emfatitzat els programes desenvolupats actualment sobre la promoció de la biodiversitat a l’àrea metropolitana, incloent-hi la participació ciutadana, la lluita contra el canvi climàtic, la renaturalització de l’espai públic i l’ús de solucions basades en la natura i, específicament, en el desenvolupament de projectes innovadors de construcció amb fusta.
La candidatura inclou també un programa educatiu sobre boscos i biociutats als centres educatius de l’àrea metropolitana de Barcelona, un acte en què es presentaran projectes relacionats amb la reforestació del planeta, la silvicultura intel·ligent dels boscos i la promoció de la biodiversitat, el desenvolupament d’un festival de cinema i ecologia, un concurs internacional de dissenyadors per desenvolupar productes relacionats amb les biociutats, la presentació i visita d’edificis emblemàtics construïts amb fusta i el desenvolupament d’un seminari durant l’Smart City Congress.
La conferència principal es desenvoluparà durant el mes d’octubre del 2022 en diversos emplaçaments de l’àrea metropolitana, com ara l’Hospital de Sant Pau (on l’EFI hi té una subseu) i Valldaura Labs de l’IAAC, al parc de Collserola. Gairebé un 40 % dels 636 km2 de l’àrea metropolitana de Barcelona són espais protegits, inclosos el Parc Natural de la Serra de Collserola, la serralada Litoral o el Parc Natural del Garraf.
La proposta també compta amb el suport de diverses organitzacions com el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Barcelona Global, l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Forestals de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el Consell Superior dels Arquitectes d’Espanya, l’Institut Tecnològic de la Construcció de Catalunya, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Fira de Barcelona, la Fundació Catalunya La Pedrera, l’Hospital de Sant Pau, el Cercle d’Infraestructures i l’Estudi Ramon Folch.
Last modified: 15 octubre 2020
