En l’estudi que s’ha dut a terme, amb la participació d’investigadors del CTFC i la UdL, es proposa una anàlisi històrica que abasta set dècades de registres documentals d’incendis forestals de la costa sud de Califòrnia utilitzant diverses tècniques estadístiques. A partir dels resultats, l’equip d’investigació avalua els vincles i les sinèrgies que s’estableixen entre els factors meteorològics i climàtics a gran escala.
L’actual escenari de canvi climàtic projecta un augment dels incendis forestals en regions amb ecosistemes mediterranis, com el que trobem a Califòrnia. En aquest context, “comprendre l’efecte que la variabilitat climàtica causa en els grans incendis forestals és essencial per a una planificació eficient dels recursos ambientals a llarg termini i per preveure adequadament el perill i el risc de foc durant la temporada d’incendis”, explica Adrián Cardil, autor principal de l’article, i investigador al CTFC del GFBI Hub.
La recerca es publica en la revista científica Science of the Total Environment i compta amb la participació d’investigadors de la resta de l’estat espanyol, Regne Unit, Itàlia i Estats Units.
El paper fonamental dels factors meteorològics
Els resultats també demostren com els factors que promouen el foc, com ara sequeres, vents o onades de calor, i que són clau per explicar els grans incendis de Califòrnia, estan directament influenciats per fenòmens com les teleconnexions climàtiques. Aquestes són anomalies d’un clima regional que poden afectar a una altra regió allunyada d’aquella en la que s’ha produït l’anomalia. Un exemple en seria El Niño, creat per les modificacions entre l’atmosfera i l’oceà al Pacífic Central.
Tal i com denota l’estudi, el clima juga un paper molt important a l’hora de generar les condicions idònies per afavorir la ignició i propagació d’incendis, tot i que no n’és l’única peça clau. “Si bé hem de tenir en compte el canvi climàtic, per poder explicar el que està passant a regions amb ecosistemes mediterranis, com Califòrnia, també hem de parar atenció als canvis d’usos del territori. És per això que no hem de parlar només del canvi climàtic, sinó del canvi global” explica Sergio de Miguel, també autor de l’article, professor de la Universitat de Lleida i cap del GFBI (Global Forest Biodiversity Initiative) Hub.
Aquests canvis d’usos deguts a l’abandonament de pràctiques tradicionals com ara l’ús del foc com a eina de gestió del paisatge ha comportat un augment del combustible forestal i, per tant, uns boscos més vulnerables davant situacions climàtiques adverses.
“Les conseqüències d’aquesta tempesta perfecta les estem veient ara a Califòrnia, on només en el que portem de 2020 ja han cremat gairebé 2 milions de hectàrees, l’equivalent a tota la superfície forestal de Catalunya”, explica de Miguel, qui alerta que “a Catalunya i en moltes altres zones mediterrànies ens trobem en un context similar, i això vol dir que el estem veient a Califòrnia pot passar també a casa nostra”. És per això que “l’experiència ens ha de servir de mirall per poder aprendre’n la lliçó i prendre millors decisions en la gestió del nostre paisatge”, conclou.
Més informació:
Cardil, A., Rodrigues, M., Ramirez, J., de-Miguel, S., Silva, C. A., Mariani, M., & Ascoli, D. Coupled effects of climate teleconnections on drought, Santa Ana winds and wildfires in southern California. Science of the Total Environment.
Last modified: 9 novembre 2020
